Un altre Cap d'Any...

Quan érem menudes, recordo que el pare sempre ens deia, avui podreu veure l'home dels nassos i ja em veus, fixant-me al carrer a veure si el veia..., beneïda innocència!. I sant tornem-hi un altre Cap d'Any i nosaltres els homes i les dones dels nassos amb feina per fer.

Una no és amant dels recomptes. Dies en que s'imposa el calendari, aquesta dèria de  mirar ara enrere, ara endavant, de mil propòsits on el més calent és a l'aigüera.  La balança però, la decantaria cap a les coses que sumen i sí n'hi ha hagut de feixugues i les primeres no s'expliquen sense les segones. Llaços estrets d'avui són fruït de fets decebedors d'ahir, res és blanc o negre. L'aprenentatge i les noves aficions, són  la conseqüència del viure, a voltes a cops, també de les xerrades i del compartir. Els nenets són la recompensa d'un llarg camí. 

Un propòsit ,viure osbtinadament, estimant i agraïda per ser estimada. Conscient
de les coses boniques, em faré uns bocins al cap del mes, el meu escrutini personal!.
Al cap de l'any els recomptes són un abisme, de mica en mica, són de millor assaborir. Si el regust és amarg, trist, gris...demano treure'n un aprenentatge i que el cor em sigui bressolat.

Us desitjo un molt BON ANY 2014 per tothom!!!, ja el percebo esperançador, valent, hi he dipositat somnis i il.lusions. El blau de l'horitzó i la remor del mar, seran el bateig del Nou Any, a què és un bonic auguri?.

Així sigui!!

♪♫♪
A Happy place!

P.S. A vegades m'agradaria tenir una vareta màgica, 

però la vida perdria part del seu encant.

I potser el Nadal

*

I ja 

el tenim aquí, 

com diu la cançó...

Un any que tanca files 

i un altre que treu el nas.

Rebo els Nadals amb contradicció, 

una indolència il.lusionada per menuts plens 

de vida.

Aquest Nadal guarneixo l'arbre amb els cors que estimo, 

els de sempre i els nou vinguts,

Em donen recer, em fan somriure i abracen tot el meu jo imperfecte.

Penjo també el cor perdonat, no entès. I llueix el teu cor present per sempre

més, en el meu record. 

L'estel al cap de munt de l'arbre, desitjant

il.lumini el nostre present i ens desvetlli un futur màgic.

Boles blaves com l'horitzó, esperançador (creuem els dits!), 

boles vermelles, com el roig de la ponsetia familiar  i no oblido les verdes, com el vesc de la mare que mai es descuida.

Un arbre ferm, guarnit de tendresa, a l'empara d'un cel ple d'angelets,

que foragitin els nostres fantasmes i temences.

Que l'esperit nadalenc no s'esvaneixi...

I potser  el Nadal és tot això i,

 a més,

 la força
per reprendre 

el camí de cada dia.*

*Miquel Martí i Pol.

♪♫♪
Last Christmas  

P.S. Us desitjo un 2.014 que enfili i.lusions, xino xano...

 com succeix a Un cabdell de fil màgic,

de tot ♥

Els NeNets de la casa...

Estimats nebodets,

Us dono la benvinguda a aquest món, amb el cor alegre i ple d'amor, amb el somriure a 

punt, la il.lusió nodrida dia a dia i l'ànima clivellada.

Al mirar-vos, s'obren blaus horitzons, més enllà de temors i incerteses.

En aquest sempre canviant fluxe de la vida, hi ha moments de plenitud, on totes les peces encaixen a la perfecció. En sou un bell exemple. Corpresa pels vostre gest delicat i tendre. Us acullen braços que ja us estimen i un món que veurà créixer els vostre somnis, que l'amor i l'alegria en siguin les ales!.
Com diu l'avi, quanta vida i quanta fragilitat.

De tot ♥ ...

La tieta.

♪♫♪
NaNiT ***

Ser gira-sol.

Si no podem mestrejar els anys per fer-ne

tot d'enfilalls de llum meravellada,

 ni ens és donat deturar el temps i creure 

que l'horitzó sempre ens serà propici,

pensem almenys la vida com un àmbit 

de claredats possibles, i vivim-la... 

                                                                               Miquel Martí i Pol

Et sents com un gira-sol i recordes paraules de dies fugits, mentre l'essència roman intacta.

Sempre fascinada pels gira-sols, no pel color, 

una és decanta més per un ventall menys cridaner. 

Sí per la seva saviesa en vinclar-se a la vida, al solet que els escalfa. 

Ufanosos, grans i protectors d'allò que estimen.

Amb la capacitat de redreçar-se cap a la llum, 

de no deixar-se abatre pels embats del dia.

El fred que clivella, el pensaments embullats, somnis incomplerts... 

que bufetegen les claredats.

I no sé per què, veig en ells una concepció pausada del temps,

 tarannà inspirador de vida.

I viure és això, llevar-se cada matí, amb el ventall divers de petals en la direcció correcta, a l'esguard de l'astre rei. De llevant a ponent i sant tornem-hi!.

Ser gira-sol, tot un repte!. 

♫♪♫♫

Move in the right direction!

Roda i roda...la vida.

Dies blaus, grisos, assolellats, ventosos, passatgers...

Els núvols passen com qui no diu res, a voltes són com angelets que t'acullen.

Camines de la mà de cors que il.lusionen i bressolen l'esperit.

 Parles amb altres veus, de tot i res.

Perds el nord contra el cor, per veure-hi clar  en la foscor. 

Viure sota el blau d'un engranatge transparent. Vestida de verd esperança i amb unes copetes de vi.

Reneix l'ànima diàriament!.

♫♪♫

Blaumut 

Cada semblança...

Macarella (2013)

La memòria té les fronteres poroses i els records s'esfilagar-se'n* amb els sentits.

Selectiva tu de les coses boniques, ja saps prou que tot no sempre suma. 

És estrany que a algunes remembrances  les desvetlli una imatge, una olor, un so...
i romanguin intactes i d'altres evocacions, potser més significatives,
se'ls desfiguri el pigment vital.
Vull pensar que tot té un perquè.

 ♫♪♫

With Or Without You

*Cada color d'un riu

(Manel de la Rosa)

Quatre dècades i escaig...

 Ja té quatre dècades i prop d'una setmana. 

Fita envoltada d'una certa aurèola, de pas de l'equador, d'assoliment i assentament (diuen), d'una càrrega social que pot ser un llast. No et veig, però sé que hi ets a cada somriure, en cada llàgrima,  en els anhels, en els tresors més preuats, en els objectius, en les patacades, en les abraçades i els petons, en les sorpreses..., en tot allò que em dóna vida i tinc la sort de compartir. 

A voltes aquest cor voldria tenir una vareta màgica que el lliurés del patiment, però la vida perdria part del seu encant. La màgia de tot allò bonic, que encara el pot sorpendre!.

Disposat a seguir sumant, sabent que a vegades toca restar, per tornar a sumar (quanta raó!), perquè estimar ho és tot. Estimar en majúscules, és fàcil.

Gràcies als cors, de totes les textures, que compartiu el meu bategar, per ser-hi i donar sentit a aquesta data ♥.

♫♪♫

More than words

Comèdia (a)romàntica

Poc partidària del gènere de la comèdia romàntica, exceptuant els clàssics de Billy Wilder i algunes més actuals com The Notebook, Algo para recordar. Aquesta és una pel.lícula romàntica, però atípica. Et desvetlla el final des del principi. Te'l desgrana sense embuts i les peces del trencaclosques encaixen en un cor esguinçat.Talment com la vida, ens entossudim en un gest,  més enllà de la nitidesaa reveladora de les paraules.

Nit contradictòria, a banda, una pel.lícula sobre realitats enllaçades amb el desamor.

Enfront de moments super especials  recollits amb cura i bona memòria. No hi ha tria possible, si més no, aquesta no fóra real, som aquí per apendre, per sentir. Certament, la vida no permet assajos, és una obra de teatre amb regles pròpies. Tenim al nostre abast sentiments que escriuen les escenes: felicitat, tristor, estimar, enyorar, por, passió, nostàlgia, culpa, perdó, agraïment...Tot un mar per submergir-nos en solitut o en companyia, si així ho triem. 

I sí esculls un moment, la declaració d'amor més bonica a la Vida secreta de las palabras: 

Apendré a nadar...

                                                       

P.D. Gràcies Judit per compartir...♥

D' il.lusions i vida...

Font: Internet

Recordo que quan era petita en posar-me al llit, feia un petit recompte de la jornada: 

d'allò fet, compartit, descobert..., ràpid, ràpid!, abans que la son m'atrapés i el darrer pensament era un i demà? i vet aquí que qualsevol petit projecte, trobada, joc, era la il.lusió pel dia següent! i la son em vencia amb un somriure. Mantenc aquest petit costum amb els matisos que imposa l'edat.

Les il.lusions, motors del dia a dia que ens esperonen, però ai qui viu d'il.lusions òptiques, neda en les tèrboles aigües del desencís!.  El viure a vegades ens afronta amb el gris. Tot i que vull pensar que quan desitges quelcom amb força, tot l'Univers conspira perquè ho aconsegueixis, una és tossuda de mena!.

Benvingudes les il.lusions esperançadores, que et fan sentir viva!. Això sí,  amb els peuets a la terra i el ♥ bategant, el millor tàndem!.

♪♫♪

NaNiT

,

Conscient...

Quan creixis descobriràs que ja vas defensar mentides, et vas enganyar a tu mateix o vas patir per futeses. Si ets un bon guerrer, no et culparàs per això, però tampoc deixaràs que els teus errors es repeteixin.

El perdó és una expressió d'amor. El perdó allibera de lligaments que amarguen l'ànima i emmalalteixen el cos. El perdó no significa excusar o justificar un determinat esdeveniment o mal comportament. No és acceptar l'ocorregut amb resignació.No és negar el dolor.No és minimitzar els esdeveniments ocorreguts. No significa que estiguis d'acord amb el que va passar, ni que ho aprovis. Perdonar no significa deixar de donar-li importància al que va succeïr, ni donar-li la raó a algú que et va danyar. Simplement significa deixar de costat aquells pensaments negatius que ens van causar dolor o enuig.  El perdó és ÚNICAMENT PER A TU i per a ningú més. No s'ha d'esperar que la persona que ens va agredir canviï o modifiqui la seva conducta doncs el més probables és que aquesta persona no canviï.

La falta de perdó et lliga a les persones des del ressentiment. Et té encadenat. El perdó s'ha de realitzar "sense expectatives" sense esperar que res succeeixi. Si esperem que l'agressor accepti el seu error, estarem esperant en va i gastarem el nostre temps i les nostres energies en una disculpa que mai no arribarà. Si estem esperant aquesta reacció, després d'haver perdonat, doncs realment no perdonem de cor ja que continuem esperant  un rescabalament. Seguim ancorats en el problema, en l'ahir, volent que ens paguin pel nostre dolor. Llavors no hem perdonat.

No existeix res ni ningú que pugui rescabalar el dolor ocasionat en el passat, el passat no té com ser canviat. Cap tipus de revenja o retribució no podran reparar els moments de tristesa i desolació viscuts.La falta de perdó és la metzina més destructiva per a l'esperit, ja que neutralitza els recursos emocionals que tens. El perdó és una declaració que podem i hem de renovar a diari. Moltes vegades la persona més important que has de perdonar és a TU mateix, per totes les coses que no van ser de la manera que pensaves.

Perdonant des del nostre cor, aconseguim mirar els fets tal com van succeïr i després decidim deixar-los anar, deixar-los en l'ahir. Acceptem que som APRENENTS! Que la lliçó ja es troba apresa i que hem aconseguit vèncer les circumstàncies negatives que ens van tocar viure. Perdona perquè puguis ser perdonat. Recorda que amb la vara que mesures, seràs mesurat...

(Paulo Coelho)

Una cançó que em recorda unes paraules...casualitat?, no ho crec. 
Certes imatges encara esglaien el cor, l'afebleixen, però com llegia fa uns dies...després d'uns temps, en vénen uns altres.
Amén!!

Benvinguda Tardor!

Font:Internet

I tot i no anar a escola, en arribar setembre, aquell sensació  d'inici d'any escolar

resta impregnada a la pell. No hauria...,  però hi ha perfums arrelats per sempre. 

Setembre...i se'n tornem-hi!, la tardor que saluda

 i Little Daisy a quarts de quaranta!. 

Setembre divers...d'absència acceptada;

d'oblit resignat;

 de presències estimades;

d'il.lusions que creixen;

 de pors, perquè tu encara no pots faltar-me; 

de fer bullir l'olla, per esprémer el temps amb tots els sentits.

de cor bategant!.

Little Daisy és belluguet de primavera, pot ser per la impaciència, 

pel nervi intern,  per la dispersió blau cel.

La tardor, pacient ella, treu el cap amb poca força. Little Daisy sap que tocarà abrigar-se de tot allò que gela i no sols parla del temps. L'escalforeta vindrà dels cors que estima.

El mar respira més tranquil. La fressa de les fulles al bosc és la tonada d'aquest temps rogenc. Benvinguda Tardor!, de tot ♥

♪♫♪

A hand in my pocket

Moment d'enllaçar-nos!

Gràcies per descobrir-me la imatge Josep!

És el moment d'enllaçar-nos, mà amb mà, blog amb blog, també!. Gràcies a la bonica iniciativa del Blog-Via . Perquè diem no als menyspreus, 

a donar la mà i que t'agafin el braç,

 t'estimen (això diuen), no volen que marxis... i t'expremen, com s'entèn?.

És el moment de dir no a les normes inflexibles que t'escanyen,

 hi ha d'haver un camí per la llibertat.

Poso paraules a moltes veus que per la Diada ens enllaçem, amb un sentir i una llengua comuna, volem ser algú en llibertat. Mil preguntes al tinter, també moltes esperances 

i somnis d'un nou país petit

 i cofoi de ser com és. 

Orgullosa del meu bilingüisme, d'arrels catalanes, de les castellanes, 

però el meu ♥  batega i estima en català i aquest és el meu sentir!.

Participo en aquesta cadena de la mà de lo Xavi i m'enllaço amb  a2b.cat , perquè com més siguem, més ferm serà el nostre clam!.

♪♫♪

Tossudament alçats!

Caminant del Temps...

Les sabates velles ja no em serveixen.
Han caigut a trossos
després de travessar deserts i rius d'aigua gelada,
i rere els aparadors
només hi ha botins
i talons d'agulla
i sabatetes de xarol.
No sé quant de temps hauré d'anar encara descalça.
Però podem ballar, si vols.
No tinguis por de trepitjar-me. 

Sònia Moll

I tal dia farà un any...

Estimat Oblit

(Alfie: Spoiler de la pel.lícula!)

Elles obliden, intenten, perquè l'oblit és el camí que cura moltes ferides.

És fàcil entendre que oblidar alleugereix  la tristesa, que remou les aigües estancades. 

No sempre resulta fàcil recórre aquest trajecte, però.

L'oblit, una vareta màgica que escampa polsims d'il.lusions!. 

Per no ser presoneres de la tristor, de la por, de la rancúnia, de la nostàlgia.

Els versos afectuosos de l'ahir, els petons amb deslleialtat, la tendresa del gest, les complicitats arreu compartides...part d'un temps que bategava a les palpentes i amb ulls clucs.
Elles van oblidant, però a voltes, obliden  aquest oblit salvador. Perquè hi ha absències que empolsen l'oblit i la papallona es esgarrapada per aquell enyor estèril. 

I ell, incomprès que no comprèn les ferides alienes. Presoner de la llibertat?. 

Ella no oblida l'aniversari de l'Oblit emmudit, no pot, però la Papallona reprèn el vol més lleugera.

♪♫♪♫

'Al...fi'

I tu?, corres?

I segueix corrent. Corre perquè així se sent viva, perquè no vol esperar asseguda, ja no.

Corre darrera un, dos, tres...somnis, perquè els anhels i els desitjos esperonen per sí sols.

Corre sota la pluja, com diu aquella cançó, rere aquell record tan dolç (a voltes).

Corre perquè en té ganes, franquejada per verds de mil tonalitats i fonts de temps passats,  per grisos i vermell semàfor. Deixa enrera camins de mar, qui sap si un dia els retrobarà.

I aquest córrer és un impuls, com l'escriure, una veueta l'empeny. I una altra, que no escoltava, diu qui  t'estima, et cerca, corre darrera teu. ((Qui de tu s'escapa, millor deixar-lo marxar...)).

I corre, corre...per arribar aquell lloc on voldria compartir la resta del seu viure i per aquest fet, ja hi voldria ser!, amb el córrer compassat. Tu davant, ella darrera, en el punt de sortida...L'acompanyes?, el camí no sempre és planer.

♪♫♪

Nowhere Fast

P.S.  Rebi@ i llegia... 

Diuen que tot allò que estem buscant, també ens cerca a nosaltres i que, si romanem quiets, ens trobarà. És quelcom que porta molt de temps esperant-nos. En quan arribi, no et moguis. Descansa. Ja veuràs que ocórre seguidament.  Dones que corren amb els llops. Clarissa Pinkola.

Màgiques coincidències...? :-)

Troballa d'una Joia

Ja tornada (ben) de dies (poquets) de blau turquesa, blanc de sorra i calma...De família compartida. Un tarannà diferent recórre la illa i la seva gent, una se sorprèn, al principi i li agafa el gust, després.

Dies en què el pas del temps, implacable ell, agafa una dimensió aclaparadora. Franquejada per un rellotge despertador entrat en anys i una panxeta que acull vides en procés i una es veu al mig..., amb un munt de feina per fer!.

I saps que tornaràs..., sí!,algun dia. 

Per assaborir més la Cala sense sorra, abrupte ella i de blau intens; 

 per acomiadar al Sol silenciosament des del Far, recorda el desig Punta Nati!; 

per relaxar el cos i l'ànima en una petita joia, tú Macarella;

per tant i més per descobrir, camins enllà.

Faràs mans i mànigues per tornar amb el desig acomplert sota el braç, per celebrar-lo amb agraïment. Perquè una fi pot ser el principi...

♪♫

When your Mind's Made up...

Breathing

L'assossec del MAR

la brisa BLAVA

i el COR infinit

L'ordre no altera el resultat final. Retrobes bells  camins blaus, d'incert atzar. 

L'esperança sospesa a l'aire, t'acarona. Mentre la il.lusió creix en el seu ventre.

Ets a recer i deixes anar, tot allò que no pots abastar, al ritme d'aquesta remor hipnotitzadora.

La màgia del mar, del blau immens i  el cor bategant, un tercet infal.lible!.

P.S.  Enceto les vacances ☺ ‼, 

per fer tot i res, per desconnectar i connectar-me a un munt de coses boniques ...

I vosaltres?,  gaudiu-les!, 

us ho desitjo de tot ♥, 

malgrat els temps que córren...

El cor de les boques tancades..

Només ens isolem en les petites coses...com deia el mestre Miquel Martí i Pol. Ens aferrem a l'amor, al desig, a la passió, patim la gelosia...
sentiments tots ells que brollen del nostre cor, som vius!, sí!.

Madama Butterfly és una petita història personal, de terres llunyanes i alhora universal, commovedora. Una dramàtica espera a que el pit-roig faci el niu, perquè arribi la força renovadora d'un cor fràgil. Un duet d'amor: la innocència femenina versus l'egoisme del mariner, amb una dona a cada port. Una preciosa vetlla  descriu la solitud d'una dona i un cor trencat. Mentre cau la nit, sóna el cor de les boques tancades, com una cançó de bressol i unes tímides llàgrimes llisquen suament. 

Una història que allibera el cor malmès.

L'amor, que tot ho emplena de sentit!, no sempre triomfa...

♪♫

El cor de les boques tancades... 

P.S. Gràcies al Cinquè vagó 

per compartir i descobrir-me aquesta petita i meravellosa joia.

 

 

Paper mullat...

És àmpliament conegut que davant la Constitució de l'estat espanyol tots som iguals, sense discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió i...etcètera, etcètera.Però sorprèn que davant dels que apliquen la llei no en som pas d'iguals!.

Ara resulta que les que som dones soles o les dones lesbianes, no poden tenir les mateixes opcions alhora de quedar-se embarassades. Discriminació negativa, sense cap sentit!. Decisió que ens mostra una societat política que mira cap enrera, reflex del poble ras?. És una invitació a seguir els cànons convencionals, la cerca del mascle per l'aparellament. El sistema públic de salut a Catalunya el paguem entre tots, però resulta que alhora de tenir fills, sols  és vàlid per uns. Em farien una rebaixa en els impostos?.

Sí, la nostra societat és imperfecta, no hi ha recursos per tots els serveis públics, ho sé...Però potser si els recursos econòmics no es gestessin en comptabilitats B, cotxes oficials, Palaus, sobres...un altre ventall públic ens  lluiria.

I això succeix aquí, a casa nostra. 

Fomenten la baixa natalitat i la piràmide poblacional de futur incert. 

Aquí a Catalunya, on el més calent és a l'aigüera ...

♪♫

La respuesta no es la huida...

Preguntes disperses...

 És possible mostrar-se sense disfresses?.

Ens compartim?, el què?, amb qui?, com?,  som conscients del que lliurem?

No és el mateix el coneixement que la saviesa, 

pots saber com cuidar un jardinet, 

però ho fas? o ho interpretes?.

No és el mateix la sinceritat de doble tallant que la franquesa de cor.

 

I ja ho deia el meu poeta de capçalera...

No demano gran cosa.

fer l'amor sense crosses

O bé, si sembla massa...

Miquel Martí  i Pol

♫♪

Puc tancar i obrir

Més enllà de tu mateixa...

Suzanne Woolcott

La més gran de les batalles és la que és lliura per dins i fas teva la frase socràtica.
Sents, observes, llegeixes quelcom d'aquí i d'allà i quatre paraules ressonen,
sorprenent
 la ment humana!.

 No tens apamats els silencis ni l'oblit. 

Colpeixen emmudits, enmig de trobades amigues.  

No negar-se cap demà,

tens el que tens i no és poca cosa!.

Ésser en aquest moment i un cor que batega.

                      Què aquests silencis et desvetllin els perquès de temps insondables!

♪♫

What dreams may come

Little Daisy

Una conversa uneix dos oposats: por i estimar. 

Little Daisy, poruga i patidora de mena, estranyament, no hi havia parat esment. Serà la innocència desprevinguda, serà irresponsabilitat?. Avança, viu, experimenta en un present, projectant un futur. El lliri blanc com a senyera i la ceguesa al cor, no encaixen en el trencaclosques humà.

 Little Daisy estima aquell cor que veia innocent i de cos ferm i valent. 

Little Daisy té por de la fragilitat d'aquest sentir que tant estima.

La por l'enxampa, cau en la seva xarxa per basarda a perdre quelcom afectivament valuós. El valor més preuat. 

 Little Daisy estima els detalls, la tendresa, aquest sentir-se especial

 i la teranyina li estreny el seny.

 

Cal triar?, la por o estimar. Tria personal, sempre discutible, esmolada pels  camins personals. 
Little Daisy tria l'amor,  amb espurnes de vigilància, en sabrà?.
 L'amor que dóna sentit a la vida, malgrat els abismes.

És en l'amor on m'he deixat la vida.
  Joan Margarit.

♪♫

Amor particular

De paraules i altres ingredients...

Estimo les paraules, a voltes desordenades, tímides, agoserades, tendres, colpidores. Ens nodrim de paraules, no ens adonem i arribem a habitar en elles, arrelades, com les soques d'un bosc frondós.

Però i el gest i el fet?, elements que conformen l'escultura cap a on tots convergim. Vesteixen les paraules o les disfressen?. No cal escollir, no vull escollir, no són bastides provisionals.  

A qui correspongui, dona´m paraules franques (malgrat no sempre les comparteixi), que  caminin de braçet de gestos i fets, una no és bona interpretadora de dispars intencions. En compensació, t'esguardo amb la mirada i t'escolto amb el cor. 

Aquest és el meu clam!.

Alliberar les llàgrimes amb les paraules, les pors amb carícies, la impotència amb el gest. Esborrar la irracionalitat de la vida, amb la irracionalitat del plaer.

Bel Olid.

♪♫

Un núvol blanc

Desconnectar

Desconnectes. Et desprens de cabòries diàries. Desactives les neurones inmobiliàries. Et desenganxes de les cavil.lacions familiars. Desconnectar, imperdible indispensable per sostenir el temps i els seus afegitons maldestres. Sota la influència de la lluna i un vent desaforat..., tot se'm revela nou: el sol, els somriures, els colors bàsics, les músiques d'envelat, les abraçades, la remor del mar. Components vitamínics per l'ànima. En aquest estiu estrany, de tardes lluny del mar i massa fresquet. Una -des(connexió) temporal, sempre benvinguda i carregadora d'energia, perquè cada dia surt el sol!.

♪♫

Cada dia surt el sol!

Un nou Solstici

 En unes horetes et situaràs en el punt més àlgid a l'horitzó. Tu solstici d'estiu, ens dones el dia més llarg i obres la porteta a una nova estació. Tot recordant temps que fóren..., recondueixo la vida poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sino pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia, com diu el meu estimat Miquel Martí i Pol. Dubtes, projectes, esperances, turpituds...ingredients contradictoris i complementaris d'aquest nou temps a encetar. Desitjant ser l'abeurador de coses boniques. El temps i el coratge ♪♫ esculpeixen un nou escenari, que no deixi de bategar! (creuerem els dits...)

♪♫
Better of time...

Llum, vine!

Ja fóra hora de desembolicar la llum que desvetlla febleses i fortaleses. Llum que construeix els  somnis i les il.lusions. I anar per feina. El  pas insegur, però la voluntat ferma. Deixar el passat al lloc que li pertoca i tornar a començar o millor dit continuar endavant, descarregant històries feixugues i estrényer cors sincers. Tens deures: desidealitzar, desapendre, perdonar-me (-te)... ,alguna classe em vaig perdre!. Objectiu: caminar lleugera i amb el cor a la mà. Mentre, escorcollo la fe i les esperances...i sí, hi veig llum!. Debatre's entre les experiències i els somnis, desitjant un triomf mesurat.

   ♪♫
Tornaràs...