 | ||
| Macarella (2013) |
La memòria té les fronteres poroses i els records s'esfilagar-se'n* amb els sentits.
Selectiva tu de les coses boniques, ja saps prou que tot no sempre suma.
És
estrany que a algunes remembrances les desvetlli una imatge, una olor,
un so...
i romanguin intactes i d'altres evocacions, potser més significatives,
se'ls desfiguri el pigment vital.
Vull pensar que tot té un perquè.
i romanguin intactes i d'altres evocacions, potser més significatives,
se'ls desfiguri el pigment vital.
Vull pensar que tot té un perquè.
♫♪♫
*Cada color d'un riu
(Manel de la Rosa)
La ment és capritxosa, i en matèria de records encara més. Ens venen quan i com volen, i el que ens agradaria recordar més de vegades se'ns escapa.
ResponEliminaXeXu, ja ho pots ben dir! i tant els que van com els que vénen, són part de nosaltres, del què som.
EliminaJo no m'acabo de creure que tot té un perqué... Hi ha coses que són com són o passen com passen una mica atzarosament. Sí que sé que si ens entestem a trobar-lo sempre ho aconseguim. Encertat o inventat ja tenimel nostre perquè i a vegades ens agrada tenir-lo, jo la primera. M'encanten els perquès.
ResponEliminaEn canvi estic totalment d'acord amb la primera frase... La memòria té molts porus i s'esfilagarsa sense remei.
Carme potser és com dius, cosa de l'atzar, però sempre m'entesto en trobar el perquè o vull que en tingui, el cerco i em fixo en els petits detalls que poden donar una resposta...
EliminaLa memòria..., el nostre tresor de mil colors!
Petonets!
ResponEliminaNo deixa de ser pas fascinant com una olor o una imatge desvetlla en nosaltres el record... Més enllà de les explicacions científiques existents, el fet en si continua meravellant-me.
Des de El Far...
Oitant Jordi!, és sorprenent...i si deixes que la ment flueixi, com l'aigua d'un riu, encara és més potent el fet.
EliminaCap El Far, gràcies!
Sol ser normal que les coses petites, ens despertin els records...Segurament perquè són sentiments que tenim a flor de pell i només un petit frec, ja els desvetlla.
ResponEliminaPetonets i bon diumenge.
I com n'és de bonic, oi Roser?. Com deia el Jordi, fascinador, ser capaços de sentir, de reconèixer...que es despertin els sentits!.
EliminaPetonets,
Les coses petites són molt poderoses, però cal saber-les veure
ResponEliminaSí ho són Loreto, però si la ment no flueix...ens passen per alt :-(
EliminaQüestió d'estar atents!.
Gràcies a tots per venir i dir la vostra, m'agrada!.
ResponEliminaPetonets de tardor! (per fi...)
Els records són selectius amiga Audrey. De vegades és una putada, perquè ens entestem a recordar coses bones (un parany més per enganyar-nos o per deixar de sofrir?, vés a saber...) Però si sempre fossim realistes, sincers amb nosaltres mateixos ens adonariem que no tots els records bons valen la pena, sobretot, si van acompanyats d'una "punyalada trapera" (encomillat, perquè ho dic amb to andalús)
ResponEliminaCal activar la màquina de fer records nous i fer dissenys ben bonics i ergonòmics per sentir-nos còmodes i contents. I quan ja no funcionin? Apa, fora i començar de nou (Que fàcil sembla no?)
Per cert, que wapetón està aquí Bono eh? jijijijiji