El cor de les boques tancades..

Només ens isolem en les petites coses...com deia el mestre Miquel Martí i Pol. Ens aferrem a l'amor, al desig, a la passió, patim la gelosia...
sentiments tots ells que brollen del nostre cor, som vius!, sí!.

Madama Butterfly és una petita història personal, de terres llunyanes i alhora universal, commovedora. Una dramàtica espera a que el pit-roig faci el niu, perquè arribi la força renovadora d'un cor fràgil. Un duet d'amor: la innocència femenina versus l'egoisme del mariner, amb una dona a cada port. Una preciosa vetlla  descriu la solitud d'una dona i un cor trencat. Mentre cau la nit, sóna el cor de les boques tancades, com una cançó de bressol i unes tímides llàgrimes llisquen suament. 

Una història que allibera el cor malmès.

L'amor, que tot ho emplena de sentit!, no sempre triomfa...

♪♫

El cor de les boques tancades... 

P.S. Gràcies al Cinquè vagó 

per compartir i descobrir-me aquesta petita i meravellosa joia.

 

 

Paper mullat...

És àmpliament conegut que davant la Constitució de l'estat espanyol tots som iguals, sense discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió i...etcètera, etcètera.Però sorprèn que davant dels que apliquen la llei no en som pas d'iguals!.

Ara resulta que les que som dones soles o les dones lesbianes, no poden tenir les mateixes opcions alhora de quedar-se embarassades. Discriminació negativa, sense cap sentit!. Decisió que ens mostra una societat política que mira cap enrera, reflex del poble ras?. És una invitació a seguir els cànons convencionals, la cerca del mascle per l'aparellament. El sistema públic de salut a Catalunya el paguem entre tots, però resulta que alhora de tenir fills, sols  és vàlid per uns. Em farien una rebaixa en els impostos?.

Sí, la nostra societat és imperfecta, no hi ha recursos per tots els serveis públics, ho sé...Però potser si els recursos econòmics no es gestessin en comptabilitats B, cotxes oficials, Palaus, sobres...un altre ventall públic ens  lluiria.

I això succeix aquí, a casa nostra. 

Fomenten la baixa natalitat i la piràmide poblacional de futur incert. 

Aquí a Catalunya, on el més calent és a l'aigüera ...

♪♫

La respuesta no es la huida...

Preguntes disperses...

 És possible mostrar-se sense disfresses?.

Ens compartim?, el què?, amb qui?, com?,  som conscients del que lliurem?

No és el mateix el coneixement que la saviesa, 

pots saber com cuidar un jardinet, 

però ho fas? o ho interpretes?.

No és el mateix la sinceritat de doble tallant que la franquesa de cor.

 

I ja ho deia el meu poeta de capçalera...

No demano gran cosa.

fer l'amor sense crosses

O bé, si sembla massa...

Miquel Martí  i Pol

♫♪

Puc tancar i obrir

Més enllà de tu mateixa...

Suzanne Woolcott

La més gran de les batalles és la que és lliura per dins i fas teva la frase socràtica.
Sents, observes, llegeixes quelcom d'aquí i d'allà i quatre paraules ressonen,
sorprenent
 la ment humana!.

 No tens apamats els silencis ni l'oblit. 

Colpeixen emmudits, enmig de trobades amigues.  

No negar-se cap demà,

tens el que tens i no és poca cosa!.

Ésser en aquest moment i un cor que batega.

                      Què aquests silencis et desvetllin els perquès de temps insondables!

♪♫

What dreams may come

Little Daisy

Una conversa uneix dos oposats: por i estimar. 

Little Daisy, poruga i patidora de mena, estranyament, no hi havia parat esment. Serà la innocència desprevinguda, serà irresponsabilitat?. Avança, viu, experimenta en un present, projectant un futur. El lliri blanc com a senyera i la ceguesa al cor, no encaixen en el trencaclosques humà.

 Little Daisy estima aquell cor que veia innocent i de cos ferm i valent. 

Little Daisy té por de la fragilitat d'aquest sentir que tant estima.

La por l'enxampa, cau en la seva xarxa per basarda a perdre quelcom afectivament valuós. El valor més preuat. 

 Little Daisy estima els detalls, la tendresa, aquest sentir-se especial

 i la teranyina li estreny el seny.

 

Cal triar?, la por o estimar. Tria personal, sempre discutible, esmolada pels  camins personals. 
Little Daisy tria l'amor,  amb espurnes de vigilància, en sabrà?.
 L'amor que dóna sentit a la vida, malgrat els abismes.

És en l'amor on m'he deixat la vida.
  Joan Margarit.

♪♫

Amor particular

De paraules i altres ingredients...

Estimo les paraules, a voltes desordenades, tímides, agoserades, tendres, colpidores. Ens nodrim de paraules, no ens adonem i arribem a habitar en elles, arrelades, com les soques d'un bosc frondós.

Però i el gest i el fet?, elements que conformen l'escultura cap a on tots convergim. Vesteixen les paraules o les disfressen?. No cal escollir, no vull escollir, no són bastides provisionals.  

A qui correspongui, dona´m paraules franques (malgrat no sempre les comparteixi), que  caminin de braçet de gestos i fets, una no és bona interpretadora de dispars intencions. En compensació, t'esguardo amb la mirada i t'escolto amb el cor. 

Aquest és el meu clam!.

Alliberar les llàgrimes amb les paraules, les pors amb carícies, la impotència amb el gest. Esborrar la irracionalitat de la vida, amb la irracionalitat del plaer.

Bel Olid.

♪♫

Un núvol blanc