 |
| Font: Internet |
Recordo que quan era petita en posar-me al llit, feia un petit recompte de la jornada:
d'allò fet, compartit, descobert..., ràpid, ràpid!, abans que la son m'atrapés i el darrer pensament era un i demà? i vet aquí que qualsevol petit projecte, trobada, joc, era la il.lusió pel dia següent! i la son em vencia amb un somriure. Mantenc aquest petit costum amb els matisos que imposa l'edat.
Les il.lusions, motors del dia a dia que ens esperonen, però ai qui viu d'il.lusions òptiques, neda en les tèrboles aigües del desencís!. El viure a vegades ens afronta amb el gris. Tot i que vull pensar que quan desitges quelcom amb força, tot l'Univers conspira perquè ho aconsegueixis, una és tossuda de mena!.
Benvingudes les il.lusions esperançadores, que et fan sentir viva!. Això sí, amb els peuets a la terra i el ♥ bategant, el millor tàndem!.
♪♫♪
,
Il·lusionar-se amb seny, de vegades no és fàcil. Nanit!
ResponEliminaMés que seny...que sí sembla difícil, una pensava amb tots els sentits atents :-)
EliminaBon dissabte, Loreto
El que diu la Loreto és cert. Jo que sóc el senyor seny, o ho era, penso que en segons quins temes, si no aixeques els peus de terra no gaudiràs al 100%. Però no a tothom li cal gaudir al 100%, és clar. Ni crec que ningú ho aconsegueixi, francament. Però pujar el percentatge, sempre està bé.
ResponEliminaD'aquest costum de reflexionar sobre el dia abans de dormir en vaig parlar fa poc al blog, crec. Però deu anar a temporades, almenys per mi. Veig que tu ho mantens, i està molt bé. Ara no crec que em surti de fer a mi, ja tornarà, segur, crec que és bona cosa.
Doncs com li deia a la Loreto, Senyor Seny ;-) tenia al cap... una actitud blava!, sí aquesta seria la paraula. És a dir, amb els sentits atents i l'ànim lluminós, per gaudir de totes les petites/grans coses que sorgeixin...Oitant que m'agrada gaudir al 100%!, cadascú a la seva manera...Cert, no sempre s'assoleix, però pujar el percentatge, com bé dius, intentar-ho, ja és bona cosa!.
EliminaSí aquest reflexionar, no sempre és en la mateixa intensitat, però sí un tarannà per a mi...No t'amoinis si no et surt, ara mateix, si era valorable per a tu, tornaran les ganes, en el seu moment.
Bon dissabte assolellat!
Bon dia, jo visc com tu amb petits matisos.
ResponEliminaVaig a dormir, a vegades amb el desencís del dia passat i, amb la il·lusió de l'endemà. No sempre és així...a vegades la desil·lusió del dia guanya a esperança de l'endemà...
Però amb aquest post teu vaig a començar el dia ple d'il·lusió i, tot esperant que acabi amb molta joia.
Et desitjo el mateix.
Petons
Josep
Celebro Josep que les paraules del post esperonin la teva il.lusió, genial!.
EliminaDe fet res és blanc o negre. Que no ens manquin les il.lusions!.
Una abraçada,
No sempre és fàcil renovar les il·lusions, però és important fer l'esforç, així com agrair les coses bones que hem fet o ens han passat durant el dia. Jo mai he tingut eixa costum (lo de repassar agraït les coses bones, lo de imaginar il·lusions sí) abans de anarme'n a dormir, però d'un temps a esta part sí ho estic fent.
ResponEliminaMolta salut! :)
Benvingut Ximo!, estic totalment d'acord...El renovar les il.lusions amb el pas del temps, amb el pas del temps, no sempre és immediat, com quan erem menuts, però s'ho val!. Així com estar alerts a les petites alegries i amb l'ànim agraït. Bon costum retrobat el teu ;-)
EliminaSalut!.
P.D: Vinc del bloc de Loreto. I amb el teu permís em faig seguidor teu :)
ResponEliminaDons en seguim Ximo i a Ca la Loereto seguirem coincidint :-)
EliminaTenint la il·lusió del "i demà?" sempre tindràs un somriure al anar a dormir !
ResponEliminaBon cap de setmana !
És una eina blava, positiva...Artur.
EliminaBon cap de setmana, ple de Blue Instants ;-)
Veig que de petita, ja eres una nena reflexiva, però somniadora i veig que ho continues mantenint i està molt bé. Jo, de vegades, també repasso, sobretot les petites alegries viscudes i m'il·lusiono amb el nou dia...
ResponEliminaI penso que gaudir de les coses no es mesura amb tants per cents, sinó amb sentiments( rodolí)...Ja que el què ens fa la vida agradable, és diferent per a cada persona...I de vegades l'esforç que fem per aconseguir una cosa, és tan gratificant, com assolir-la...
I si te'n vas a dormir amb un somriure, com diu l'Artur, també t'hi llevaràs cada matí...
Petonets i somriures.
Quanta raó tens Roser, som diversos, tant les cosetes que ens alegren els dies. La qüestió és que no ens manquin! i que tinguem els sentits ben alerta per veure-les i sentir-les, oi?.
EliminaPetonets de dissabte per tu!
Ja t'imagino Audrey! Allà ajagudeta i vinga cavil.lar i cercant el perquè de tot. I després, quan ja has acabat amb l'avui, vinga, a planificar el demà, jajajajaj
ResponEliminaDoncs, hi ha un proverbi xinès que diu: "Ves en compte amb el que desitges, perquè potser es faci realitat"
Així que sigues curosa amb els desitjos =:)
Hahahahaha Judit!!, reflexió dispersa, curiosa barreja la meva!
EliminaDoncs ja diu bé el proverbi xinès, que segons què...si es compleix, pot sortir 'rana' i ves quina gràcia!. Anirem amb compte...:-*
Petonets assoleiats!
Gràcies a tots per les vostres paraules, per venir a visitar el meu raconet, de debó que em fa molta il.lusió!.
ResponEliminaPetons de tot ♥