divendres, 27 de setembre del 2013

Conscient...



Quan creixis descobriràs que ja vas defensar mentides, et vas enganyar a tu mateix o vas patir per futeses. Si ets un bon guerrer, no et culparàs per això, però tampoc deixaràs que els teus errors es repeteixin.

El perdó és una expressió d'amor. El perdó allibera de lligaments que amarguen l'ànima i emmalalteixen el cos. El perdó no significa excusar o justificar un determinat esdeveniment o mal comportament. No és acceptar l'ocorregut amb resignació.No és negar el dolor.No és minimitzar els esdeveniments ocorreguts. No significa que estiguis d'acord amb el que va passar, ni que ho aprovis. Perdonar no significa deixar de donar-li importància al que va succeïr, ni donar-li la raó a algú que et va danyar. Simplement significa deixar de costat aquells pensaments negatius que ens van causar dolor o enuig.  El perdó és ÚNICAMENT PER A TU i per a ningú més. No s'ha d'esperar que la persona que ens va agredir canviï o modifiqui la seva conducta doncs el més probables és que aquesta persona no canviï.

La falta de perdó et lliga a les persones des del ressentiment. Et té encadenat. El perdó s'ha de realitzar "sense expectatives" sense esperar que res succeeixi. Si esperem que l'agressor accepti el seu error, estarem esperant en va i gastarem el nostre temps i les nostres energies en una disculpa que mai no arribarà. Si estem esperant aquesta reacció, després d'haver perdonat, doncs realment no perdonem de cor ja que continuem esperant  un rescabalament. Seguim ancorats en el problema, en l'ahir, volent que ens paguin pel nostre dolor. Llavors no hem perdonat.

No existeix res ni ningú que pugui rescabalar el dolor ocasionat en el passat, el passat no té com ser canviat. Cap tipus de revenja o retribució no podran reparar els moments de tristesa i desolació viscuts.La falta de perdó és la metzina més destructiva per a l'esperit, ja que neutralitza els recursos emocionals que tens. El perdó és una declaració que podem i hem de renovar a diari. Moltes vegades la persona més important que has de perdonar és a TU mateix, per totes les coses que no van ser de la manera que pensaves.

Perdonant des del nostre cor, aconseguim mirar els fets tal com van succeïr i després decidim deixar-los anar, deixar-los en l'ahir. Acceptem que som APRENENTS! Que la lliçó ja es troba apresa i que hem aconseguit vèncer les circumstàncies negatives que ens van tocar viure. Perdona perquè puguis ser perdonat. Recorda que amb la vara que mesures, seràs mesurat...
(Paulo Coelho)



Una cançó que em recorda unes paraules...casualitat?, no ho crec. 
Certes imatges encara esglaien el cor, l'afebleixen, però com llegia fa uns dies...després d'uns temps, en vénen uns altres.
Amén!!

11 comentaris:

  1. Preciós aquest text de Paulo Coelho...De fet potser hauríem de perdonar encara que sigui per un cert "egoisme" perquè, és veritat quan perdonem amb el cor i sense esperar que ens ho agraeixin, ens alliberem i ens sentim en pau amb nosaltres mateixos...
    Però com que sovint la vida no és massa justa, això de la vara de mesurar , no sempre funciona...

    ...i demà serà un altre dia...

    Petonets, i bon cap de setmana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser m'agraden algunes coses que he llegit del Paulo Coelho, no sempre però. Aquest perdó que descriu és alliberador i sentir-lo és un triomf personal.

      Petonets de cap de setmana!

      Elimina
  2. Perdonar per tu mateix... té raó! Però no és fàcil, suposo que abans cal fer-ho malament moltes vegades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest perdó, de cor, arriba Loreto, quan ha de ser, quan és el moment, quan allò a perdonar ja no fa mal...Sí no és un camí fàcil, però cal recorre'l.

      Abraçada!

      Elimina

  3. Fa mesos que tinc un munt d'apunts a fi d'escriure'n un article... La teoria del perdó és extremadament complexa i, tot i així, és un dels trets que més ens humanitza. L'heroi del meu poema a l'entrada que tu m'has comentat avui és aquell que té la força -entre altres gestos- d'alliberar-se per la gràcia del perdó.

    Des de El Far, abraçades...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi llegiré amb interés aquests apunts que comentes. Porta la teoria a la pràctica potser és el més complexe, xino xano anem fent camí.
      El teu heroi té aquí el seu raconet alliberador :-)

      Abraçada de cap de setmana!

      Elimina
  4. El perdó és com les pomes. Té un procés de maduració. No n'hi ha prou en dir "et perdono" L'has de sentir, o millor dit, no has de sentir res... Quan allò que ha fet tant de mal, deix de fer-ne... el perdó arriba sol. Perquè la paraula perdó, només és això, una paraula. El perdó és un sentiment. Un sentiment embolicat amb un preciós paper i una etiqueta que diu: Ja no fa mal. Espero que t'agradi!

    I t'agrada, ja ho crec si t'agrada!!!

    Però tots els fets, estimada Vero, necessiten la pàtina del temps...

    I arribats aquí, et perdono que siguis tan guapa eh? Una abraçadaaaaaaaaa!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit!!, sempre trobes la metàfora més bonica que arrodoneix el gest de la paraula...:-) Oitant que m'agrada!, no ho podria haver dit més bonic, així ha de ser, així és...
      El temps sempre és el nostre aliat, oi?
      Petonet enorme, ☼eeeeeet

      Elimina
  5. M'he preguntat? Tinc alguna cosa pendent de perdonar? I la resposta ha sigut no. Però no és cap mèrit meu. Tinc la sort de que, fins ara, ningú no m'ha fet massa mal.

    ResponElimina
  6. Ben trobada Sara!, o potser sí és mèrit teu?, em dones una altra pregunta :-O Sigui com sigui, els sentiments no es poden forçar, arriben quan arriben o no...

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  7. Celebro que el text us hagi agradat, a mi m'agrada trobar els vostres comentaris, de tot ♥. Gràcies per dir la vostra!.

    Petonets!!

    ResponElimina

Petjades...