dilluns, 9 de setembre de 2013

Moment d'enllaçar-nos!

Gràcies per descobrir-me la imatge Josep!

És el moment d'enllaçar-nos, mà amb mà, blog amb blog, també!. Gràcies a la bonica iniciativa del Blog-Via . Perquè diem no als menyspreus, 
a donar la mà i que t'agafin el braç,
 t'estimen (això diuen), no volen que marxis... i t'expremen, com s'entèn?.
És el moment de dir no a les normes inflexibles que t'escanyen,
 hi ha d'haver un camí per la llibertat.

Poso paraules a moltes veus que per la Diada ens enllaçem, amb un sentir i una llengua comuna, volem ser algú en llibertat. Mil preguntes al tinter, també moltes esperances 
i somnis d'un nou país petit
 i cofoi de ser com és. 

Orgullosa del meu bilingüisme, d'arrels catalanes, de les castellanes, 
però el meu ♥  batega i estima en català i aquest és el meu sentir!.

Participo en aquesta cadena de la mà de lo Xavi i m'enllaço amb  a2b.cat , perquè com més siguem, més ferm serà el nostre clam!.

♪♫♪

21 comentaris:

  1. Ens estimen o volen seguir xuclant de la mamella? Adéu, Espanya, que tinguis sort. Bon post Audrey

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui t'estima et fa somriure, et diu coses boniques, mira per tu, t'ajuda a créixer...aixxxx què alguna cosa no rutlla, Loreto.

      Elimina
  2. Que bonica la imatge i la frase que l'acompanya.

    I el teu escrit molt ben explicat. M'ha agradat molt.

    T'enllaço cap al Blog-Via. Gràcies guapíssima!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt!, Oi què sí?, un descobriment blogaire.
      Tots hem posaa't la nostra baula, Carme, és molt emocionant!.

      A vosaltres, per la iniciativa Blog-Via :-)

      Elimina
  3. Com tu, molts tenen sang barrejada, jo mateix per part de l'àvia materna, però el nostre cor batega en català i sent en català. Això no ho atura ningú, ja.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo també per part de la familia de ma mare i me'ls estimo, però el cor batega en català. Sí, no té aturador i fa il.lusió!.

      Elimina
  4. tots a fer via, del País Valencià som molts es que anirem

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bé Xelo IProu!!, tots enllaçats :-) Fa il.lusió veure aquest moviment unànim sota un mateix clam i per les vostres terres avui escoltava que no us ho posen fàcil.

      Elimina
  5. Respostes
    1. Oh un mussolet?, gràcies :-) per venir. Igualment!!, gaudeix de la Diada i espero retrobar-te per aquest raconet.

      Elimina
  6. Vinga, vinga, que això va creient!!! Pintem aquests dies vermells, com el nostre cor; grocs, com aquest solet que esperem amb ànsia; blaus com el mar, el nostre mar Mediterrani!! I no ens descuidem l'estel, el que ens guia cap a la llibertat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Juditz els colors més bonics i vitals ens acompanyen!.

      :-*

      Elimina
  7. Una foto espectacular per acompanyar aquest post, que jo signaria sense cap dubte...No importa d'on vinguem, sinó què sent i cap on va el nostre cor...Tothom qui estima la terra, que s'enllaci, per arribar més aviat a fer realitat aquest somni comú!!!
    Petonets estelats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert Roser importa ser-hi per un sentiment ben arrelat!.

      Petons emocionats!

      Elimina
  8. Anem donant-nos les mans, siguem d'on siguem.
    Bona diada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Beenvinguda Jomateixa i també estavem enllaçades, oitant!. Va ser un clam ben sentit :-)

      Elimina
  9. Moltes gràcies a tots els lectors/es d'aquest post participatiu al Blog-Via, agraïda pels comentaris i també per la iniciativa Blogaire que ha fet possible aquesta enllaçada virtual. Fou un clam pacífic, per part nostre ,i molt sentit, realment emocionant!.

    Petonets per tothom!

    ResponElimina
  10. jo soc *paticurta* i faig el cami per la cadena de blogs mes lentament, pero no m'en vull perdre res !!
    baula a baula estic gaudin de les vostres aportacions que us agraim molt

    el somni era maco, pero la realitat es molt millor
    aixis sera tambe al carrer

    gracies per esser-hi

    ResponElimina
  11. Què bonic Sargantana que recorris la cadena!, que deixis la teva petjadeta en aquest raconet, gràcies a tu, a vosaltres per la iniciativa!.

    Petonets,

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nacional 340 a l'alçada del Penedès va ser una festa groga, com tota la reta dels 400 kilòmetres...

      Ah, som uns quants que també participem per la causa al blog : itineràncies poètiques...

      una abraçada Audrey.

      Elimina
    2. Ben segur, Josep Lázaro!, jo era al tram 170 i fou una festa :-), com arreu...emocionant!

      I Itineràncies poètiques no la conec, aquesta iniciativa blogaire, donaré un cop d'ull, però ja veig que va formar part de la Via Blogaire.

      Gràcies per venir!

      Elimina

Petjades...