Les sabates velles ja no em serveixen.
Han caigut a trossos
després de travessar deserts i rius d'aigua gelada,
i rere els aparadors
només hi ha botins
i talons d'agulla
i sabatetes de xarol.
No sé quant de temps hauré d'anar encara descalça.
Però podem ballar, si vols.
No tinguis por de trepitjar-me.
Han caigut a trossos
després de travessar deserts i rius d'aigua gelada,
i rere els aparadors
només hi ha botins
i talons d'agulla
i sabatetes de xarol.
No sé quant de temps hauré d'anar encara descalça.
Però podem ballar, si vols.
No tinguis por de trepitjar-me.
Sònia Moll
I tal dia farà un any...
Teniu raó les dues, la Sònia Moll i tu, si no hi ha sabates de la mena que volem, millor anar descalça, i a sobre no s'està de ballar. Es deu ballar bé descalç, si no et trepitgen, clar. Es pot descalçar el ballador també i ja està!
ResponEliminaI tal dia farà un any.
M'agrada molt aquesta expressió, sempre m'ha agradat.
I és que Carme no és pas fàcil trobar sabates que no sols siguin boniques, sino que s'adaptin al nostre caminar i ens acompanyin arreu, però no deixarem pas de ballar, oi?, si cal ho fem descalces, oitant!.
EliminaPetonets, enllaçats ;-)
Si ja no serveixen, sabates noves! I mentrestant, a ballar que són dos dies.
ResponEliminaJa tens raó Loreto!, però mira em costar desfer-me de les coses boniques, que d'una manera o altre has estimat. Però sí, ballem que són dos dies i com diu la cançó de la Rosana, un és un esborrany!.
EliminaEl que descriu el poema no es pot perllongar en el temps, tard o d'hora t'has de calçar. Tal dia farà un any, bona expressió, però sona a conformista, i no ha de ser així. Encara que potser sí que fa un any...
ResponEliminaSempre pràgmàtic XeXu!, doncs sí tocarà calçar-se, bé...això sí!. Descalça m'encanta passejar per la platja, quin plaer!. No, a mi no m'ho sembla, tot el contrari!, és un clam a que s'allunyin els entrebancs i un literal... És conformista el qui dia passa, any empeny, no creus?. Però tot són interpretacions...
EliminaAbraçada ;-)
Com acostuma a passar en poesia, i en altres arts també, cadascú interpreta d'una manera diferent. Vet aquí els nostres comentaris tan diferents, oi?
ResponEliminaBon diumenge Audrey!
I què fantàstic, oi Ariadna?, que hi hagi aquesta diversitat :-), sempre enriquidora.
EliminaPetonets,
Uauuuuuu! Sabates! Quan es trenquen és perquè ja han servit molt, ja estan gastadetes de tant fer camí, o de ballar, o de saltar. Jo sempre tinc una bona excusa per tenir unes sabates noves!!!
ResponEliminaPer cert, unes Marten's no estan gens malament... però ara que hi penso... per ballar no van gaire be =:)
I pels aniversaris? Res millor que una festa!
Una abraçada apretadaaaaaaaaaaaaaa!
Judit és xulo estrenar calçat nou, que t'acompanyarà per camins ben diversos, oi què sí?.
EliminaLes Marten's són potents :-D i semblen còmodes.
Els aniversaris és bonic celebrar-los, ben acompanyada, oitant!.
Petonet, enorme!
És una mica trist haver d'anar descalça per falta de sabates, i això que hi ha gent que hi va per gust...Ballar descalça, ha de ser un petit plaer, si el terra és adequat és clar!
ResponEliminaJo, aquesta expressió " tal dia farà un any" no la trobo pas conformista, és una mica com dir , fora preocupacions o gambi qui pugui! A mi m'agrada.
Petonets.
Com en tantes coses Roser, per gustos...colors!, oi?, clar que si és una qüestió de necessitat, és ben trist. Estic d'acord amb tu, pel que fa a la frase, fóra, fóra...!. Anem fent el camí per calçar-nos bé i ballem alhora!.
EliminaPetonets, mil per tu.
ballem
ResponEliminaOitant Xelo IProu!, sempre que sigui possible...
EliminaAgraeixo molt els vostres comentaris, diversos i bonics :-) Calçats o no...no deixem de ballar!.
ResponEliminaAbraçades enllaçades,