Dies blaus, grisos, assolellats, ventosos, passatgers...
Els núvols passen com qui no diu res, a voltes són com angelets que t'acullen.
Camines de la mà de cors que il.lusionen i bressolen l'esperit.
Parles amb altres veus, de tot i res.
Perds el nord contra el cor, per veure-hi clar en la foscor.
Viure sota el blau d'un engranatge transparent. Vestida de verd esperança i amb unes copetes de vi.
Reneix l'ànima diàriament!.
♫♪♫
Les renaixences sempre són boniques.
ResponEliminaAriadna. Doncs sí, petits detalls, moments i converses compartides, són font d'energia!.
EliminaLa vida roda com la bicicleta i si no ens en volem anar en orris, em de pedalar constantment...En el nostre viatge, ens impregnarem de tota la bellesa que passarà prop nostre i que farà que la vida llisqui més suaument sense que grinyolin els engranatges...
ResponEliminaUn text molt bonic!
Petonets, suaus.
Roser...a vegades t'aturaries, però afortunadament aquesta bicicleta és llesta i no ens ho permet i vinga!, a pedalar i viure per tota mena de camins. N'hi ha de ben bonics i més si els compartim.
EliminaPetonets de dissabte!
Una bona barreja de Blaumut, un grup tan especial com difícil d'entendre, fins el dia que una cançó se't fa totalment entenedora. Boníssima 'Bicicletes'.
ResponEliminaPer a mi va ser tot un descobriment del passat estiu, Xexu. M'agrada l'abstracció de les seves lletres, la seva senzillesa, permet deixar volar la imaginació.
EliminaM'encanta la interpretació que fas de les bicicletes i la frase d'Einstein. Que reneixi l'ànima diàriament :)
ResponEliminaCom bé dius Sílvia, renéixer diàriament!, tot un repte...
EliminaPedalant sempre, a diferents ritmes, però sense aturar-nos.
ResponEliminaLoreto les pedalades s'adapten o haurien...als camins, si més no, amb més o menys traça, sempre pedalar!
EliminaÉs veritat... de vegades la millor manera de descansar... és seguir pedalejant.
ResponEliminaM'ha agradat això que escrius, es nota que estaves escoltant una altra cançò de Blaumut quan ho escrius: Pa amb oli i sal, és la cançó d'eixe grup que més m'agrada.
Salut :)
Blaumut és inspirador! Ximo i aquest pedalar no té aturador...
EliminaFe de horroratas: volia dir "quan ho escrivies", no "quan ho escrius".
ResponEliminaSempre que caus t'has de tornar a aixecar; no sé qui va inventar aquesta frase però és tan lògica que sembla estrany que no se li acudís a algú abans.
ResponEliminaJa ho pots ben dir Lydia!, hi ha coses que cauen pel seu propi pes..., però a vegades no les veiem!.
EliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris i a seguir pedalant...
ResponEliminaEncara que costi quan se'ns posa pujada amunt hem de pedalar amb el convenciment de trobar el lloc pla.
ResponEliminaAquest convenciment esperona!.
EliminaGràcies per visitar el meu raconet Sr. Gasull
Mira, anar en bicicleta no m'agrada gaire... Així que quan vulguis parar de padalar, frenes, baixes de la bici, te la deixes a la vora del camí i continues caminant. Perquè a fi de comptes, també tenim dret a descansar, a caure, a equivocar-nos, a vendre la bicicleta, o a quedar-te ajaguda a l'ombra del noguer del costat del camí, O a fer autoestop!!! =:)
ResponEliminaAi si et sentís el meu cunyat!, aficionat a pedalar i pedalar...:-) Però tu i jo sempre podem compartir caminates i segur que tindríem companyia...:-)
EliminaI sí tenim tots aquests drets que anomenes, però sempre endavant!, amb tota mena de camins, oi?. Gràcies bonica Judit!! :-* :-*