diumenge, 10 de novembre de 2013

Roda i roda...la vida.


Dies blaus, grisos, assolellats, ventosos, passatgers...
Els núvols passen com qui no diu res, a voltes són com angelets que t'acullen.
Camines de la mà de cors que il.lusionen i bressolen l'esperit.
 Parles amb altres veus, de tot i res.
Perds el nord contra el cor, per veure-hi clar  en la foscor. 
Viure sota el blau d'un engranatge transparent. Vestida de verd esperança i amb unes copetes de vi.
Reneix l'ànima diàriament!.


♫♪♫

20 comentaris:

  1. Les renaixences sempre són boniques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ariadna. Doncs sí, petits detalls, moments i converses compartides, són font d'energia!.

      Elimina
  2. La vida roda com la bicicleta i si no ens en volem anar en orris, em de pedalar constantment...En el nostre viatge, ens impregnarem de tota la bellesa que passarà prop nostre i que farà que la vida llisqui més suaument sense que grinyolin els engranatges...
    Un text molt bonic!
    Petonets, suaus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser...a vegades t'aturaries, però afortunadament aquesta bicicleta és llesta i no ens ho permet i vinga!, a pedalar i viure per tota mena de camins. N'hi ha de ben bonics i més si els compartim.

      Petonets de dissabte!

      Elimina
  3. Una bona barreja de Blaumut, un grup tan especial com difícil d'entendre, fins el dia que una cançó se't fa totalment entenedora. Boníssima 'Bicicletes'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per a mi va ser tot un descobriment del passat estiu, Xexu. M'agrada l'abstracció de les seves lletres, la seva senzillesa, permet deixar volar la imaginació.

      Elimina
  4. M'encanta la interpretació que fas de les bicicletes i la frase d'Einstein. Que reneixi l'ànima diàriament :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com bé dius Sílvia, renéixer diàriament!, tot un repte...

      Elimina
  5. Pedalant sempre, a diferents ritmes, però sense aturar-nos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Loreto les pedalades s'adapten o haurien...als camins, si més no, amb més o menys traça, sempre pedalar!

      Elimina
  6. És veritat... de vegades la millor manera de descansar... és seguir pedalejant.

    M'ha agradat això que escrius, es nota que estaves escoltant una altra cançò de Blaumut quan ho escrius: Pa amb oli i sal, és la cançó d'eixe grup que més m'agrada.

    Salut :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Blaumut és inspirador! Ximo i aquest pedalar no té aturador...

      Elimina
  7. Fe de horroratas: volia dir "quan ho escrivies", no "quan ho escrius".

    ResponElimina
  8. Sempre que caus t'has de tornar a aixecar; no sé qui va inventar aquesta frase però és tan lògica que sembla estrany que no se li acudís a algú abans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir Lydia!, hi ha coses que cauen pel seu propi pes..., però a vegades no les veiem!.

      Elimina
  9. Moltes gràcies pels vostres comentaris i a seguir pedalant...

    ResponElimina
  10. Encara que costi quan se'ns posa pujada amunt hem de pedalar amb el convenciment de trobar el lloc pla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest convenciment esperona!.
      Gràcies per visitar el meu raconet Sr. Gasull

      Elimina
  11. Mira, anar en bicicleta no m'agrada gaire... Així que quan vulguis parar de padalar, frenes, baixes de la bici, te la deixes a la vora del camí i continues caminant. Perquè a fi de comptes, també tenim dret a descansar, a caure, a equivocar-nos, a vendre la bicicleta, o a quedar-te ajaguda a l'ombra del noguer del costat del camí, O a fer autoestop!!! =:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai si et sentís el meu cunyat!, aficionat a pedalar i pedalar...:-) Però tu i jo sempre podem compartir caminates i segur que tindríem companyia...:-)
      I sí tenim tots aquests drets que anomenes, però sempre endavant!, amb tota mena de camins, oi?. Gràcies bonica Judit!! :-* :-*

      Elimina

Petjades...