Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d'enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l'horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claredats possibles, i vivim-la...
Miquel Martí i Pol
Et sents com un gira-sol i recordes paraules de dies fugits, mentre l'essència roman intacta.
Sempre fascinada pels gira-sols, no pel color,
una és decanta més per un ventall menys cridaner.
Sí per la seva saviesa en vinclar-se a la vida, al solet que els escalfa.
Ufanosos, grans i protectors d'allò que estimen.
Amb la capacitat de redreçar-se cap a la llum,
de no deixar-se abatre pels embats del dia.
El fred que clivella, el pensaments embullats, somnis incomplerts...
que bufetegen les claredats.
I no sé per què, veig en ells una concepció pausada del temps,
tarannà inspirador de vida.
I viure és això, llevar-se cada matí, amb el ventall divers de petals en la direcció correcta, a l'esguard de l'astre rei. De llevant a ponent i sant tornem-hi!.
Ser gira-sol, tot un repte!.
♫♪♫♫
Sí... el millor dels reptes: ser natura viva!! :)
ResponEliminaSí Ximo!. Natura que ens dóna vida, energia i força!.
EliminaUn bell poema el d'en Martí i Pol i també el teu...
ResponEliminaHa de ser bonic ser gira-sol i anar seguint la nostra estrella, un dia i un altre...Sembla que haurien d'estar més morenos!
La capacitat de redressar-se cada dia buscant la llum , els honora, però els gira-sols, només esguarden constantment el sol, mentre creixen, després miren sempre a llevant...No el segueixen, però mai es perden la seva sortida!
Petonets de capvespre, Audrey.
Seguir la nostra estrella... que bonic que ho dius Roser! i no sabia que sols miren al sol metre creixen, com si en créixer busquessin la indepència, però aquella llum saben que sempre els esguarda :-)
EliminaSom com ells, cada dia fem que el nistre instint ens guiï cap al lloc on tenim la supervivència.
ResponEliminaAixí hauríem de fer Sr. Gasull!, escoltar-nos més, despertar a la nostra llum.
EliminaBé, com em sol passar, no ho he entès massa, però em sembla que nosaltres no som gira-sols i podem deixar de mirar el sol quan vulguem, no cal que ens deixem portar, podem decidir on mirar en cada moment.
ResponEliminaDoncs també m'agrada la teva interpretació, XeXu!, deixar de mirar el sol quan vulguem, no obsessionar-nos, que la llum ens mostri el nostre camí, com engrunes de pa...
EliminaBonic! I ser gira-sols amb cames i poder veure la llum en l'ombra ens fa molt privilegiats, no?
ResponEliminaVeure la llum en l'ombra, és tot un repte Sara i quan ho aconseguim cal donar gràcies a qui ha estat al nostre costat, per fer-ho possible, no trobes ?
EliminaEscoltant la cançó , he imaginat aquests gira-sols ballant al seu ritme !! ; )
ResponEliminaBonics poemes !!
Sí oi?, Artur, Gossip dóna energia positiva!, moure'ns en la direcció correcta...del Sol.
EliminaÉs difícil saber vinclar-se a la vida per veure sempre el sol. Però no hem de deixar de provar-ho. Molt bonic
ResponEliminaJa tens raó Loreto que no és pas fàcil, a vegades dóna ganes de llencar la tovallola, però hi ha una energia que t'empeny i t'empeny...
EliminaEm costa ser gira-sol, sempre em giro al costat que no toca. M'agrada molt aquesta idea, és tot un repte.
ResponEliminaCom li deia a la Loreto, no és pas fàcil, però no deixarem d'esforçar-nos, oi Sílvia?, és veure els gira-sols i venir-me aquest pensament, la seva força natural!:
EliminaJo intento ser-ho, però sempre em troben els problemes a mi!
ResponEliminaPerò segur que tens força per superar-los, per esquivar-los... Lydia.Si més no, ho desitjo!.
ResponEliminaSi no hi fossin els núvols, potser no sabríem valorar els dies clars i lluminosos.
Moltes gràcies per il.luminar aquest raconet amb els vostres comentaris.
ResponEliminaPetonets!!