Estimo les paraules, a voltes desordenades, tímides, agoserades, tendres, colpidores. Ens nodrim de paraules, no ens adonem i arribem a habitar en elles, arrelades, com les soques d'un bosc frondós.
Però i el gest i el fet?, elements que conformen l'escultura cap a on tots convergim. Vesteixen les paraules o les disfressen?. No cal escollir, no vull escollir, no són bastides provisionals.
A qui correspongui, dona´m paraules franques (malgrat no sempre les comparteixi), que caminin de braçet de gestos i fets, una no és bona interpretadora de dispars intencions. En compensació, t'esguardo amb la mirada i t'escolto amb el cor.
Aquest és el meu clam!.
Alliberar les llàgrimes amb les paraules, les pors amb carícies, la impotència amb el gest. Esborrar la irracionalitat de la vida, amb la irracionalitat del plaer.
Bel Olid.
♪♫
Un vídeo bonic, una cita preciosa i, el teu escrit...amb un clam molt clar i diria més, "les coses clares i, la xocolata espesa"
ResponEliminaAbraçada sincera!!
Josep
I les teves paraules sempre benvingudes!, gràcies Josep.
EliminaAbraçada!
Les paraules i els gests es complementen. De vegades poden anar sols, però quan van junts i en harmonia, qualsevol situació guanya molt.
ResponEliminaOitant Xexu!, quan tot va alhora tot és molt més senzill d'entendre.
EliminaQue bonic que ho dius... ho crec ben bé així, quan les paraules i el gest i els fets es corresponen a un mateix missatge, el cor sempre hauria d'escoltar...
ResponEliminaM'afegeixo al teu clam!!!
Què bé Carme, quan més siguem, més ens farem sentir! i així que corri la veu i escoltin els cors :-)
EliminaUn cor valent el teu! Les paraules, instrument poderós, elles. Tan et poden enlairar i arrencar mil somriures, com deixar-te en la foscor més absoluta. Cal saber trobar les justes i sinceres (tasca no gens fàcil) però no impossible!
ResponEliminaJudit..., no deixarem d'intentar-ho per fer-ho possible, oi?.
Elimina:-* :-*
Gràcies!
ResponEliminaEl sol i els elements ho feien tot, jo només permetia el "click"!
A vegades cal anar més enllà de les paraules... sovint perden el sentit i s'ha de retornar a allò que les va provocar, l'impuls sempre hi serà.
Un petó!
A tu Ester!, per compartir llum en imatge i paraules :-)
EliminaSi les paraules perden sentit...una necessita quelcom que les faci entenedores, un senyal sincer...
El clam de les paraules sinceres, m'agrada molt!
ResponEliminaGràcies Sílvia per sumar-t'hi!, així corri la veu arreu de tots els cors...:-)
EliminaGràcies a tots per la vostra petjadeta sincera i bon cap de setmana!.
ResponEliminaParaula, gest o fet, el que compte que vingui del cor, no? I això es nota
ResponEliminaSí Rachel i si tots ells venen del cor, és magnífic!, sinó...tot és complica.
ResponEliminaGràcies guapíssima!