Una conversa uneix dos oposats: por i estimar.
Little Daisy, poruga i patidora de mena, estranyament, no hi havia parat esment. Serà la innocència desprevinguda, serà irresponsabilitat?. Avança, viu, experimenta en un present, projectant un futur. El lliri blanc com a senyera i la ceguesa al cor, no encaixen en el trencaclosques humà.
Little Daisy estima aquell cor que veia innocent i de cos ferm i valent.
Little Daisy té por de la fragilitat d'aquest sentir que tant estima.
La por l'enxampa, cau en la seva xarxa per basarda a perdre quelcom afectivament valuós. El valor més preuat.
Little Daisy estima els detalls, la tendresa, aquest sentir-se especial
i la teranyina li estreny el seny.
Little Daisy tria l'amor, amb espurnes de vigilància, en sabrà?.
L'amor que dóna sentit a la vida, malgrat els abismes.
És en l'amor on m'he deixat la vida.
Joan Margarit.
♪♫
Joan Margarit.
♪♫
No es pot triar mai la por... la por no deixa viure!
ResponEliminaL'amor a vegades fa mal, però al menys el vivim intensament, per bé o per mal.
Jo com Joan Margarit, també puc dir-ho: és en l'amor on m'he deixat la vida. I afegiria que no sempre és un camí fàcil i que no hi ha amor sense espines. Però hi ha èpoques precioses que compensen...
Sí Carme la por ens fa esclaus de camins foscos.
EliminaL'amor que donem i rebem, dóna sentit a les nostres vides, malgrat èpoques amargues.
La por s'ha d'afrontar i així deixar pas a l'amor per viure lliurement. Little Daisy ja ho ha començat a fer, estic segura que en sabrà!
ResponEliminaCert, Sílvia, sempre mirem endavant!, a les coses més boniques, malgrat els peròs...Little Daisy és tossuda de mena :-)
EliminaLa tria no pot ser més fàcil. No et dic que la por no s'hagi de valorar en altres tries, potser la comparació és més viable, però la comparació amb l'amor no és possible. Pot ser que pateixi, pot ser que ho passi malament, però si surt bé serà el millor que li hagi passat. I això és dir molt. Per descobrir-ho, només es pot triar un camí. No deixarà d'intentar-ho, oi?
ResponEliminaLa tria és fàcil Xexu, vital!, la por, la inseguretat, et fa estar alerta..., però no deixarà de creure-hi, segur!.
EliminaNo hi ha vida sense risc...
ResponEliminaUna abraçada!
Totalment d'acord, Jordi!, amb els sentits connectats, això sí...
EliminaUna altra de tornada!
La por és per nosaltres com l'antivirus del ordinador, ens manté alerta per seguir vius i ens deixa fer trepitjant sempre de puntetes. També amb els anys es va actualitzant
ResponEliminaUn símil ben apropiat Joan i benvingut!. I com sol passar...els virus sempre t'agafen desprevingut :-S
EliminaGràcies per passar-vos. Petonsss curatius de pors i altres virus!.
ResponEliminaLittle Daisy, tot i ser fràgil i a voltes innocent, segur que ha fet una bona tria. L'amor sempre és la millor opció! Amor compartit i equilibrat, amor bidireccional, amor transparent, amor en sentit ple!
ResponEliminaAquest amor que descrius Judit és com una bonica flor, que cal tenir-ne cura. Un somni...
Elimina:-* :-*
En l'amor és difícil triar. Et deixes envoltar per la teranyina tot i saber que pot ser que et faci mal. Tanmateix, no ens donem la oportunitat de gaudir-lo del tot, sense por, sense recances, sense pensar en el futur...
ResponEliminaPetooons!
Com bé deia la Judit, l'amor sempre és la millor opció, Rachel, la millor tria. Després s'obre un caminet a recórrer, un jardinet a cuidar, cal estar-ne disposat...
EliminaPetons per tu de tornada!