Només ens isolem en les petites coses...com deia el mestre Miquel Martí i Pol. Ens aferrem a l'amor, al desig, a la passió, patim la gelosia...
sentiments tots ells que brollen del nostre cor, som vius!, sí!.
sentiments tots ells que brollen del nostre cor, som vius!, sí!.
Madama Butterfly és una petita història personal, de terres llunyanes i alhora universal, commovedora. Una dramàtica espera a que el pit-roig faci el niu, perquè arribi la força renovadora d'un cor fràgil. Un duet d'amor: la innocència femenina versus l'egoisme del mariner, amb una dona a cada port. Una preciosa vetlla descriu la solitud d'una dona i un cor trencat. Mentre cau la nit, sóna el cor de les boques tancades, com una cançó de bressol i unes tímides llàgrimes llisquen suament.
Una història que allibera el cor malmès.
L'amor, que tot ho emplena de sentit!, no sempre triomfa...
♪♫
P.S. Gràcies al Cinquè vagó
per compartir i descobrir-me aquesta petita i meravellosa joia.
Però què està passant que tothom parla de Madama Butterfly!? Bé, tothom... ja és el tercer post que llegeixo en dos dies. Però tu hi has anat també o només ho has vist a can Judit? A mi, ja em perdonareu, l'argument no m'atreu massa... que m'expliquin això durant tres hores...
ResponEliminaXexuuuu i no serà per algun motiu, que en pocs dies n'has llegit tres de posts del mateix tema, no atribuirem les coses
Eliminaa l'atzar?,oi? ;-) Deixa't sorpendre per una petita joia, la música,la senzilla i acurada posada en escena,el text...un conjunt màgic! i les hores volen,creu-me! i em donaràs la raó o no...però ben segur m'entendràs molt millor!.
Oh! Hi has anat? Em vaig estar mirant per anar-hi i, casumtot, no m'ho podia permetre.
ResponEliminaSí Ariadna, va ser un regalet que van compartir amb mi i estic molt agraïda!. Fou tant emocionant,et poses en la seva pell...aiii el cor se't encongeix.
ResponEliminaM'han comentat que hi ha la versió cinematogràfica de les operes, buscaré i repetiré! :-)
No sé si és massa dramàtica per algú que mai ha anat a l'opera :)
ResponEliminaNo Loreto, és una història que t'arriba al cor i és un bateig d'ópera preciós!, per a mi ho va ser...:-)
EliminaMe n'esteu fent venir ganes! Tot i que no sé si estic en el millor moment per a un argument com aquest, segur que commou moltíssim.
ResponEliminaSí Silvia, ves-hi!, si tens oportunitat, també hi ha l'opció d'anar al cinema i veure una ópera. T'emociones sí, som vius!, és fantàstic que el nostre cor bategui, malgrat a vegades ens faci mal..., no?
EliminaEnfilada al cinquè vagó he seguit un vol de papallones que m'han dut fins aquí...Una història emocionant però trista...
ResponEliminaBon capvespre.
Benvinguda M.Roser!, doncs estic molt contenta que el cinquè vagó t'hagi portat cap aquest raconet, jo hi volto tot sovinnt :-) Ja ho tenen les històries que ens arriben al cor, ens emocionen! i ja és un regalet, malgrat no sempre l'amor triomfi...
EliminaBon vespre!
Gràcies per dir la vostra, ja veig que molts de vosaltres no us heu estrenat en aquest gènere musical, si teniu oportunitat d'anar-hi, en sortireu meravellats, com jo!.
ResponElimina