I segueix corrent. Corre perquè així se sent viva, perquè no vol esperar asseguda, ja no.
Corre darrera un, dos, tres...somnis, perquè els anhels i els desitjos esperonen per sí sols.
Corre sota la pluja, com diu aquella cançó, rere aquell record tan dolç (a voltes).
Corre perquè en té ganes, franquejada per verds de mil tonalitats i fonts de temps passats, per grisos i vermell semàfor. Deixa enrera camins de mar, qui sap si un dia els retrobarà.
I aquest córrer és un impuls, com l'escriure, una veueta l'empeny. I una altra, que no escoltava, diu qui t'estima, et cerca, corre darrera teu. ((Qui de tu s'escapa, millor deixar-lo marxar...)).
I corre, corre...per arribar aquell lloc on voldria compartir la resta del seu viure i per aquest fet, ja hi voldria ser!, amb el córrer compassat. Tu davant, ella darrera, en el punt de sortida...L'acompanyes?, el camí no sempre és planer.
♪♫♪
P.S. Rebi@ i llegia...
Diuen que tot allò que estem buscant, també ens cerca a nosaltres i que, si romanem quiets, ens trobarà. És quelcom que porta molt de temps esperant-nos. En quan arribi, no et moguis. Descansa. Ja veuràs que ocórre seguidament. Dones que corren amb els llops. Clarissa Pinkola.
Màgiques coincidències...? :-)
Esperar assegut no sol donar massa fruits. Si vols alguna cosa l'has d'anar a buscar, o almenys tenir els ulls ben oberts per si passa per davant, que no s'escapi. Sembla que estàs en el camí, així que ja està bé.
ResponEliminaDoncs sí poques coses ens truquen a la porta Xexu, hem d'anar a cercar-les! i com bé dius amb els ulls ben oberts, que el núvols personals no facin ombra.
EliminaAvui he llegit una frase al facebook que deia: "Hay un tiempo para dejar que sucedan las cosas, y un tiempo para hacer que las cosas sucedan."
ResponEliminaM'encanta el post.
I a mi m'encanta el post i la frase que comparteixes, crec que és ben bé així.
EliminaGràcies Gerònima per compartir aquesta frase. Sí sóc en el temps de fer que les coses succeixin, si més no ho intento. I a mi m'encanta trobar el teu comentari i compartir-nos, oi Carme?.
EliminaAquesta cançó de Calles de fuego és brutal, m'encanta aquesta escena, l'he vist mil vegades i mai no me'n canso. Quina força que té la Diane Lane. A mi també m'agrada el post, el camí no és mai planer però ningú no ens va dir que ho fos. Vinga, som-hi, doncs! A córrer ;)
ResponEliminaI tant Silvia, és genial i m'omple d'energia!, ella està fantàstica a la peli. No ho és no, sentim, som vius!.
EliminaEm sembla que correré darrera aquest llibre... Men'has fet venir ganes...
ResponEliminaHo celebro Carme, espero t'agradi!. El post és un petit reflex i un munt de pensaments que bateguen.
EliminaJo també penso que esperar-se assegut no serveix de gaire...Perquè si allò que ens busca pensa d'aquesta manera i es queda quiet, no en traurem pas res!
ResponEliminaPenso que hem de corre darrera dels nostres somnis i potser així, en podrem abastar algun i fer-lo realitat. I si pel camí trobem entrebancs, sempre els podem vorejar...
Petonets.
D'aquest quedar-se quiet que vaig rebre via @, em quedo amb que tot allò que busquem també ens cerca , però sí Roser, millor anem a cercar-lo, no fos cas que es perdés pel camí :-S
EliminaQuines coincidències, oi?.
Petonets, mil per tu tb!
Millor no esperar...seguir corrent, no parar,
ResponEliminaÉs veritat, el camí no és planer, però s'ha d'intentar.
Vaig anar a veure "Guerra mundial Z" i, una de les frases que deia el protagonista era..."còrrer és vida".
Petons
Josep
Millor, sí, molt millor Josep i no deixar-nos vèncer per la mandra o pels sotracs del camí.
EliminaNo conec la peli, però sí la frase té molta raó, a mi córrer m'omple d'energia! :-)
Petons de tornada!
Hola Audrey, corres molt actualment? Crec que hi ha un moment per tot. No sempre el que funciona per uns va bé a d'altres. Si et va bé córrer, endavant. Si no, tampoc és dolent aturar-se, recol·locar-se i continuar quan creguis que sigui oportú bé sigui corrent o simplement caminant xino-xano.
ResponEliminaCom acostumes a dir tu, sempre endavant!
Corro com afició sí, però ja tens raó Ariadna que hi ha d'haver un moment per tot i que no a tots ens agrada el mateix, ni tots tenim el mateix ritme, ni en les curses, ni en la vida...Això sí, al ritme que ens demani el cos, però endavant! :-)
EliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris, per dir la vostra.
ResponEliminaQue gaudiu del cap de setmana, al vostre ritme!.
Petonets,