Ja tornada (ben) de dies (poquets) de blau turquesa, blanc de sorra i calma...De família compartida. Un tarannà diferent recórre la illa i la seva gent, una se sorprèn, al principi i li agafa el gust, després.
Dies en què el pas del temps, implacable ell, agafa una dimensió aclaparadora. Franquejada per un rellotge despertador entrat en anys i una panxeta que acull vides en procés i una es veu al mig..., amb un munt de feina per fer!.
I saps que tornaràs..., sí!,algun dia.
Per assaborir més la Cala sense sorra, abrupte ella i de blau intens;
per acomiadar al Sol silenciosament des del Far, recorda el desig Punta Nati!;
per relaxar el cos i l'ànima en una petita joia, tú Macarella;
per tant i més per descobrir, camins enllà.
Faràs mans i mànigues per tornar amb el desig acomplert sota el braç, per celebrar-lo amb agraïment. Perquè una fi pot ser el principi...
♪♫
Sembla un lloc fantàstic, i si t'han quedat ganes de tornar-hi ho confirma. Ha estat curt, però sembla que ho has guadit prou, no es pot demanar més a les vacances, sempre s'acaben de seguida!
ResponEliminaDoncs sí Xexu , m'ho diu el cor que tornaré...i procuro escoltar-lo. Per sort, encara em queden uns dies de descans :-)
ResponEliminaLes postals les fem nosaltres, així de simple (així de bonica la joia trobada)
ResponEliminaTot depèn de la nostra mirada, sí Josep. Els paratges provoquen que una quedi encantada i amb ganes de tornar-hi.
EliminaJo hi vull anar, ho tinc pendent. L'any passat vaig ser a Formentera i també en vaig marxar pensant que hi tornaria algun dia. Quan queda aquesta sensació és que has guadit molt del viatge, me n'alegro molt!!
ResponEliminaT'agradarà molt i molt Sílvia!, és tant bonica i hi ha tants caminets per descobrir...Espero descobrir Formentera algun dia.
EliminaQue bé que hagis gaudit de les vacances, però és que Menorca , és una autèntica meravella, a cada revolt que fa la costa, pots veure una postal com aquesta...És una illa amb un tarannà molt tranquil i familiar.
ResponEliminaPetonets.
Ja veig que la coneixes prou bé!, Roser. Sí n'he gaudit molt i espero tornar-hi per descobrir nous racons.
Elimina
ResponEliminaBen retornada, tinc bells records de l'illa de Menorca. Des del meu Far -també en una illa- veig pondre's el sol cada jornada...
Abraçades, doncs, des de El Far...
Què afortunat per poder gaudir de la posta de sol..., un privilegi!. Les coses més petites, acaben sent les meves belles, oi?.
EliminaAbraçada cap el Far, Jordi.
Per més vegades que tornis a Menorca, sempre descobriràs alguna cosa nova
ResponEliminaOitant Loreto!, ja tens raó. I mira me'n alegro, és un bon altre motiu per tornar-hi :-)
EliminaGràcies pels vostres comentaris!, sols em resta tornar-vos a recomenar aquest raconet de món, a aquells que no conegueu la illa i als que sí, ben segur descobrirem nous i bells paratges :-)
ResponEliminaI què em dieu del tema gastronòmic??? Unes vacances d'estiu em vaig gastar si fa no fa el mateix que en un viatge al QUÈBEC... però ben gastat està, al sac i ben lligat...
ResponEliminaSalut, això és es colmo...
Doncs que no hi ha queixa, tot el contrari!, el paladar també va gaudir de l'estada :-) .
ResponEliminaGràcies Josep per la visita.
Ei hola. Et torno a escriure en referència al video que has penjat en aquesta entrada, ja que sóc un fan incondicional del Glen Hansard i de la Marketa. La pel·li:"Once", em va despertar molta emotivitat, la vaig veure dos cops al Verdi i aprofito per recomanar-li amb el teu permís a tothom.
ResponEliminaSalut...
Hi estic totalment d'acord, Josep, permís concedit, oitant!.
Elimina