En unes horetes et situaràs en el punt més àlgid a l'horitzó. Tu solstici d'estiu, ens dones el dia més llarg i obres la porteta a una nova estació. Tot recordant temps que fóren..., recondueixo la vida poc a poc i amb molta confiança, no pas pels vells topants ni per dreceres grandiloqüents, sino pel discretíssim camí del fer i desfer de cada dia, com diu el meu estimat Miquel Martí i Pol. Dubtes, projectes, esperances, turpituds...ingredients contradictoris i complementaris d'aquest nou temps a encetar. Desitjant ser l'abeurador de coses boniques. El temps i el coratge ♪♫ esculpeixen un nou escenari, que no deixi de bategar! (creuerem els dits...)
Un cop arriba el solstici d'estiu, jo només tinc una cosa al cap. Que arribi aviat l'equinocci de tardor...
ResponEliminaHahaha .Xexu no et queixaràs que l'estiu pinta fresquet...
EliminaBenvingut sigui aquest solstici!!! Els camins es comencen sempre d'un primer pas. Dilluns començaré, a l'any nou m'he propossat, quan tingui el cotxe nou...
ResponEliminaSón tot un seguit de propòsits que comencen sempre en algun lloc. En realitat són una excusa, benvolgudes excuses!!! Doncs benvingut solstici que porta objectius, il.lusions i desitjos!!!
Sí Judit, benvingut!!, un nou cicle, un inici d'estiu diferent, en tinc ganes!!.
Elimina:-* :-*
El teu bloc torna amb el nou solstici!
ResponEliminaI m'encanta retrobar belles petjades!. Gràcies Helena.
EliminaGràcies pels vostres comentaris i Bona Revetlla!.
ResponEliminaAhir va començar l'estiu. Demà cel·lebrarem un altre cop la revetlla de Sant Joan. Avui, avui només tenim l'avui. Cada dia és un nou temps per encetar, per aprofitar el que tenim, per no mirar enrera (només hi ha records, res més), per donar un pas més (que moltes vegades implica un gran esforç).... tot això en el dia d'avui. I demà? Demà tornarà a ser un altre avui i tornarem a fer TOT altre cop. Ens costarà? Sens dubte, però no per això deixarem de fer-ho, oi?
ResponEliminaOitant!,ja tens raó!,sempre endavant...Mirar enrera és innevitable,però no ens hi aturem.L'avui ens dóna feina, però també ens descobreix nous paisatges,ens regala somriures i abraçades,paraules que ens alliberen i una lluna màgica la nit de la revetlla.La vas veure?,preciosa!.
ResponEliminaGràcies Ariadna,bona reflexió!.
Abraçada!
La vaig veure i la vaig fotografiar... passa't pel blog!
ResponEliminaDenoto canvis "Audrey"...
ResponEliminaCanvis necessaris? nova vida?
Coincidint revetlla i lluna plena, què millor escenari per canviar i...per demanar un desig?
Josep
Més aviat Josep, noves esperances i desitjos. I sota la influència d'aquella preciosa lluna plena!, fantàstica oi?.
ResponElimina:-*
A vore si es compleixen les prediccions i enguany no tenim estiu...
ResponEliminaHome...una miqueta d'estiu sí,espero!, és el que toca :-S
ResponEliminaBenvingut Josep al Moments!.
Gràcies per la benvinguda, però no calia: fa temps que et llegeixo. No opino, perquè poca cosa tinc a dir, però et llegeixo.
EliminaSóc un més a les estadístiques de blogspot. ☺☻