Ja fóra hora de desembolicar la llum que desvetlla febleses i fortaleses. Llum que construeix els somnis i les il.lusions. I anar per feina. El pas insegur, però la voluntat ferma. Deixar el passat al lloc que li pertoca i tornar a començar o millor dit continuar endavant, descarregant històries feixugues i estrényer cors sincers. Tens deures: desidealitzar, desapendre, perdonar-me (-te)... ,alguna classe em vaig perdre!. Objectiu: caminar lleugera i amb el cor a la mà. Mentre, escorcollo la fe i les esperances...i sí, hi veig llum!. Debatre's entre les experiències i els somnis, desitjant un triomf mesurat.
El diumenge millora per moments!!!
ResponEliminaFeliç que hagis tornat a escriure. Se't trobava a faltar!!!
Gràcies!!, a mi també m'alegra molt retrobar aquí les teves paraules i llegir-te en el teu raconet.
EliminaPetó!
Benvinguda de nou!!! Un bon començament d setmana amb més llum, la teva llum!!!
ResponEliminaPetonet :*
Mil gràcies!!, al llegir-te recordava aquell conte sobre la serp i la cuca de llum....preciós!.
Elimina:-* gegant!.
Només has d'avisar i aquí em tens! Però sóc home, ho has d'entendre, se m'han de dir les coses clares, que si no no hi ha manera! Encantat de retrobar-te, i tant si vinc i vindré. I pel que expliques, em sembla que m'anirà molt bé seguir el teu procés, perquè potser, i només potser, estem vivint alguna cosa similar. Potser ens ajudarem i tot, ves a saber! Bentornada!
ResponElimina:-D :-D m'has fet riure !.Sí homes i dones som ben diferents!, però quan ens complementem és fantàstic. També m'alegro de retroba-te per aquí, gràcies!!. Avui precisament llegia que 'comunicar es connectar les nostres històries vitals', ajuda en el procés de fer camí, de descarregar-se...
EliminaTot una sorpresa, agradable...
ResponEliminaTornar per aquests paratges virtuals, ha estat...
Tot un plaer tornar-te a llegir, escoltar el que sents...
Abraçada!!!
Josep
Gràcies!!, per a mi també és un plaer tornar-te a llegir i compartir moments, de tots colors!.
EliminaAbraçada!
La llum sempre hi és (tambés les ombres) però el que compte és el que veu la nostra mirada.
ResponEliminaMolt ben tornada, Audrey!:)
Una abraçada plena de llum!
P.D. Per cert, m'encanta la cançó! Em dóna energia, ganes, esperances...
Doncs sí, res és blanc o negre, si mirem amb el cor ben segur que cada moment serà significatiu.
EliminaGràcies,bonica!, celebro que tornis per aquí...
P.D. Sí!!, al sentir-la vaig pensar...torn@ré! :-)
Comparteixo l'objectiu de la lleugeresa, i el color en el nom del bloc!
ResponEliminaSí, oi?. Aquesta lleugeresa fa el camí més plàcid. Ai si no tinguéssim moments de tots colors..., potser aleshores no sabríem valorar els que són realment bonics!.
EliminaBenvinguda al Moments!, gràcies.
Diuen que has tornat. Et seguiré en aquest retorn i et comparteixo al meu blog per compartir la llum
ResponEliminahttp://tanrealcomvulguis.blogspot.com.es/
Sí, torne-m'hi per aquests móns virtuals i benvinguda!!.
EliminaA mi em va agradar descobrir la teva delicadesa, ens seguim! (no trobava la icona per apuntar.me, ho torno a mirar :-S )
El 'ens' és el més important, sens dubte...
ResponEliminaBenvingudes siguin les teves paraules, que aniré visitant a mesura que apareguin! I benvinguts siguin els Mishima...SEMPRE!
delesparaules
Oitant!, com diu aquella frase de la peli Into the wild: la felicitat no és completa si no és compartida.
EliminaEns seguim!, serà un plaer.
"Debatre's entre les experiències i els somnis", t'has posat d'acord amb el meu bloc! Jo també estic contenta que tornis!
ResponEliminaOstres...sí!, tenim telepati@ :-) Gràcies!,també celebro que tornis per aquí i gaudir d'allò bell i sublim que ens mostres.
Elimina