diumenge, 28 de desembre del 2014

Un conte...en préstec

Somos la Estrella.Isabela Méndez.

 Ell tenia els llavis de pinzell, ella tenia els llavis d'aquarel.la i en un creuament de dos carrers van coincidir. Allà en aquell punt del temps i l'espai, s'esguardaren durant força estona. De cop, impulsats per un imput pictòric, van apropar els seus rostres i es besaren. Al separar-se tenien un somriure pintat als llavis.
(Traducció lliure d'un conte breu d'Isabela Méndez )


Fascinada per la narració oral, per la capacitat d'evocar imatges, emocions, d'abstraure't... de certes persones 'sols' amb el do de la paraula. En un món ofegat d'imatges, espectacles propers, senzills i càlids, són un bàlsam per cos i ànima. 

F♥LiÇ 2015!!,
ple de llum i descobertes que ens obrin el cor de bat a bat, 
de boques que dibuixin somriures, 
que regalin petons de tot cor 
i estimin amb fets i paraules.

♪♫♪




diumenge, 14 de desembre del 2014

I vet aquí el Nadal...



I vet aquí el Nadal, aquélla...


Nostàlgia de temps passats.
Aquella capacitat  (innata sí!, a voltes afeblida) d'entusiasmar-se.
Els llumets dels carrers, sí són blaus encara més bonics!
L'agraïment de poder compartir amb cors estimats.
Alegries nouvingudes, somnis pendents.
Confiar, donar les mans i  el cor, sense recances.
Aquelles  pors i dolors antics que ens ensenyen que som vius.
Estimar i ser estimada és el gran goig de viure,
ara per Nadal...i sempre!.

Per què la nostra mirada, el pas del temps i les noves personetes...
canvien les coses com per art de màgia.

BoNes FesTes Nadalenques
 i Feliç 2015!!

(Spoiler!)

dissabte, 8 de novembre del 2014

Energia universal


Dones energia amb una sincera abraçada, un somriure
o amb el cor obert que m'acull.
Som energia, éssers lluminosos som!.

No és una fantasia, no pas bruixeria.
El palmell de la mare en el front del fill amb mal de cap,
 els massatges que alleujan.
És allò que jo puc sentir, que hom desprén.
Energia que atrau, 
energia que ens envolta.
No tot passa pel sedaç de la vista, 
com una melodia ens toca l'ànima.

Oblidem que l'essencial és invisible als ulls.
Amb capacitat de rebre i donar i deixar anar.... 


♪♫♪



 

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Oda al blau

Li agrada el blau. De petita es sentia  fascinada pel mar i es pregunta quina dèria fou primer el mar o el blau?, ves a saber!, ja fa temps van de la mà. I la seva mirada, quan troba l'ocasió, és perd en el seu horitzó plàcid. Recórre les tonalitats de cada onada, del blau marí fins al més celestial, de blau en blau com una partida de l'oca amb tocs marins. L'atzur com a límit que esguarda la mirada. Imatges de Punta Nati, de Ses Illetes, de Macarella... 
solquen els seus records.

I tot d'una, estesa a terra, observant el blanc sobre blau, dibuixant formes amb els núvols, s'enxampa recordant-te i li sap greu, s'ho mereix?. Creia que el trobava a faltar, aquelles converses que fan ballar el cap, els somriures còmplices, la tendresa compartida, l'esglai que recórre el cos, el frec a frec de la pell. Però les absències són pròpies: rient, gemegant, tocant, estimant una altra pell. I, mentre els records recórren el cel com núvols inesperats, jeu  sota un sostre esponjós, amb l'ànima a recer de tempestes inesperades. 
 

Sí estima el blau!, ho confessa. Segur que penses que no es pot pas estimar un color, per què no?. És el color per sobre tots els colors, discret però majúscul. Té aquella bellesa subtil i màgica, t'atrapa com el cel esponjós, com el mar immens, com aquella mirada menuda que estima, com els moments que sumen, com els somnis creadors. 
Estima la vida vestida de blau.

Blau també és gelor, la del buit inesperat, la incertesa i la fumuda decepció. Però tot passa, ja ho sap i el temps inexorable ho reafirma. A voltes restant s'adona com n'és de preuat sumar moments!, tots compten i conformen el tapiç de la nostra existència. I oblida, no vol pas ser presonera de la tristor, de la por, de la rancúnia, de la nostalgia. 
Oblit salvador i llibertador de cors. 

Et venen la película que la felicitat rau en viure el present, en el no aferrament, cert, a mitges, perquè l'empaitada felicitat sols és real si es compartida. Ja es sap sola, per assolir els reptes, quan ha de transigir, mossegar-se la llengua. Que som grans i independents, sí!, però agraeix incansable, compartir amb aquells que sempre hi són, amb amics que es tornen familia. Caminar de la mà de cors que il.lusionen i bressolen l'esperit. Un present per gaudir, aquest sí!.

Viu al ritme d'un engranatge blau. Cada dia obre la finestra al mar i somia... amb nits que es tornin matins i amb somnis que vegin la llum.Temps sobre temps i més temps. Prega a hom omnipotent, que construeixi un pont de mar blava., com diu el Mestre. Per solcar camins inabastables, sense pors, malgrat l'ànima clivellada, amb el gest valent, el goig al cor i la tendresa a la pell. Caminar pell amb pell, perquè si no sents no vius.
♪♫♪
Blue Velvet 

 

dilluns, 29 de setembre del 2014

Va por ti!


Va por ti!, lo sabes.
Sigues brillando en los corazones 
que conquistaste.

L'absència no porta a l'oblit, quan  el cor estima.
El pas del temps regala la millor perspectiva al viure compartit, 
de tots colors!.

♪♫♪

dijous, 25 de setembre del 2014

Jo trio VIURE




La sensibilitat amplificada és una arma de doble tallant,llegia.  És meravellosa quan tot  (difícil) va bé i demolidora,  quan van mal dades. I em ve a la memòria  el síndrome d'Stendhal d'una amiga, extasiada davant la bellesa de certes obres d'art;  la filofobia (resulta que se'n diu així) de qui no pot enamorar-se o qui et diu que aquells que senten menys, potser són més feliços. 

La solució, sentir en justa mesura?, menys?, apretar a córrer quan perdem el control?, qui sóc jo per dir el què i el com..., una humil patidora més. Com aquells llibres que llegia quan era petita, jo trio la meva aventura, a vegades l'encerto i  el trajecte és interessant, el final  bonic i d'altres entomes la patacada com millor pots, amb el bagatge del camí recorregut.

Et donc la raó en allò de viure el present, però una estima els trajectes llargs amb bitllet 
sense tornada, si més no amb la intenció posada. Les platges fondes per capbussar-m'hi
 i el blau a l'horitzó. Viure cada instant en les coses i que em recordin moments,
colors, olors... compartits, sentir!.

Sí triem o hauríem, si més no, fins hi tot, aquella tria de qui dia passa, any empeny. 
Ser conscients dels pals a les rodes i esforçar-nos per salvar els obstacles. 
Trio viure amb tots els sentits, ser un cul inquiet i no un enciam per reverdir.

He mudat la pell, però segueix fina. Sensible a les carícies, als petons i abraçades, al gest tendre, a la mirada cómplice, a les paraules sinceres. 
Inflexible amb les incoherències.
 Perquè com diu el Mestre...
's'esmena el viure amb més viure'*

♪♫♪

*Miquel Martí i Pol


dilluns, 8 de setembre del 2014

Full de ruta






No és cursi dir-te t'estimo, és una confessió heroica
No és cursi dir-te, em fas falta
es humilitat emocional.
No és cursi dir-te  t'estimo molt
és saber agraïr el miracle de la seva existència*

*Traducció lliure d'Alejandro Jodorowsky



No recordo qui deia que la felicitat no és una fita, sino un camí a recórrer.
Que en tota pèrdua hi ha un guany, donc fe!.
El meu full de ruta conté aquests ingredients en cursiva. Potser si fossin prescrits des del cor, tindrien més adeptes. Seríem menys porucs als seus efectes secundaris i col.laterals.
Perquè una té basarda a aquella mor lenta del qui no  arrisca,
s'allunya de qui no creu en la màgia,
en l'eternitat de la bellesa quan s'esguarda el blau del mar.
Per tot plegat, cerquem entre les dones que bateguen,
disperses, encuriosides, imperfectes...
Em trobaràs en tots els colors incerts de la matinada, amatent a tot allò que encara és  possible i està per fer!.

♫♪♫
I si la por...






dilluns, 1 de setembre del 2014

Sant tornem-hi!!



Amb les piles carregades,
sense presses ni ang☼ixes.
Amb el daurat a la pell
i el blau a la retina.
Amb noves perspectives internes,
sense plans que s'esfondren,
amb somnis per dibuixar.
Amb els somriures i la il.lusió menuda a l'ànima, 
em captiven els nenets de la casa!.
Sense silencis destructius,
amb presències que volen ésser per estimar. 
Amb dates en el record,
sense  rancúnies,
però amb preguntes sense reposta.
Amatent!, a tot allò que està per f♥r.

Amb aquella percepció d'inici d'any escolar,
coses de l'edat i del temps estiuenc!.

♫♪♫

dilluns, 14 de juliol del 2014

Temps



Temps fugisser,
Temps per estimar,
 *
*
                                           
                                            Temps compartit,
                                            temps que suma.

                                                          Temps de pas,
                                                          temps en solitud,

                                Temps per trobar-se,
                                 temps per perdre's.

                                                               Temps enyorat,
                                                               temps d'acceptar,
                                                               temps de perdonar.

                                                Temps d'escoltar-se,
                                                temps d'il.lusionar-se.

                                  Temps perdut,
                                  temps que resta? .

                                                Temps present, per assaborir,
                                                temps futur, no em mengis!
                                                temps passat, per entendre.

                          Temps impertinent,
                          temps sublim.

 *
*
Temps per estimar,
Temps fugisser,


El temps s'escola indefectiblement,
estimant adquireix veritable sentit.


♪♫♪

dissabte, 28 de juny del 2014

Reflexions compartides





Avui 'sols' vull compartir uns bocins d'una entrevista que fa un temps li van fer a
Ana Maria Matute, genial!, una reflexió sobre la vida mateixa.
En aquest raconet que em serveix per endreçar, expressar i compartir mil pensaments,
us deixo les seves paraules com engrunes de pa...per seguir un caminet màgic.


Com a humana, se sent orgullosa d'alguna cosa?
Sí, de l'amor. De la capacitat d'estimar. Jo he conegut l'amor i també l'he patit. L'amor és una equivocació meravellosa.

La vida és màgica. 

Conec la pena més fonda, però també la felicitat més gran, més brillant i esclatant. He sentit l'amor i m'he sentit estimada. Ho pot dir poca gent, això. Tot el que et passa a la vida s'ha d'acceptar, el que és bo i el que és dolent.

L'amor apareix, pum, quan menys te l'esperes. 


Així sigui!.
Sentir en cos i ànima, val la pena córre aquest risc...

♪♫♪

dissabte, 21 de juny del 2014

Follow, flow...



No penssis de més, quan restis sola.
No deixis passar les hores.  Anar i venir, experimentant tota mena de colors,
cobejant compartir horitzons blaus.

La vida és així, canvia el vent, canvien les estacions,
canvia la lluna que ens esguarda nit rera nit.
Quan som al ball, s'ha de ballar, com diu el pare.

No sempre trobem una raó.
Tot és veu igual, si mirem  amb les mateixes ulleres.
Ja observes l'entorn des de formes liles i vidres lluents,
amb el cor sempre inquiet i la ment per aquietar.

De naturalesa cristalina, la nostra ment,
encadena pensaments fugissers, embolicats...
Agombolar-se al vaivé de les ones.

No som més que una gota de llum, un estel fugaç, 
un breu bategar en la immesitat del univers.
Deixa que cos i ànima s'enlairin amb el Sol.
Feliç Solstici d'Estiu!! ♥☼

♫♪♫

divendres, 6 de juny del 2014

Tot i res





T'entregues, estimes. Vius en plenitud.
Resisteixes angoixes, dones escalf a les pors. Abraçes esperances. Somrius, comparteixes dies assoleiats i nits de lluna plena. Plores pèrdues.

Vius..., a voltes  en minúscula, fins que un tot és torna res.  
Ja no esperes ni desesperes. Entomes i vius...

Te quise y no me arrepiento
Por qué me llevo lo que aprendí.
A veces ganas perdiendo.

Camila
 
Hi ha qui gosa doblegar l'instint més contundent, el de la supervivència. Colpeixen les paraules en  la llunyania,  incomprensió inabastable. L'imagines com una ombra que rosega  l'ànima fins escanyar-la. Fet trencador d'aquella norma no escrita, que nega la llibertat de posar fi a la pròpia vida. Qui es veu en cor de jutjar?!. 
Som narradors de la pròpia existència, captius del nostre horitzó.

Un forte abbraccio, E.

♪♫♪

dijous, 15 de maig del 2014

Dona'm la mà...




Ho confesso, m'agraden les mans. 
M'adono que la mirada s'atura en elles, quan conec  a algú de nou en nou.
L'ample del palmell, el seu color, la forma de les ungles, el gruix dels dits i la seva llargària
i les recordo amb el pas del temps, amb força precisió.

He estimat mans més aviat petites i dits una mica rondanxons,  però fermes, segures, sinceres. Mans que ja han callat. 
He aferrat mans grans, dits estrets i palmells amples, treballadores precises.  Mans  que recórren el cos amb tendresa i passió desfermada, però distants del cor. Mans que descol.loquen. Mans emmudides. 
I les mans incondicionals?, amb el gravat del pas del temps, com a full de ruta, 
sempre les trobo!.

Admiro les mans que dibuixenn somriures i reciten paraules màgiques 
que bressolen cos i ànima. 
Em tenen el cor robat les manetes que m'estrenyen el dit índex amb suau fermesa.
Mans que desitjo veure fer-se grans.

Em captiven les mans que m'estrenyen quan hi ha núvols, mans per compartir dies de tots colors i nits de lluna plena.

♪♫♪



dilluns, 14 d’abril del 2014

Imatges versus paraules



Imatges confrontades amb les paraules,
són vencedores en l'era digital. 
Malgrat ens nodrim de paraules i algunes vegades habitem en elles*, 
com diu el meu estimat poeta de capçalera.
Imatges, valen més que mil paraules?.
No vols triar, que despullin les paraules, les imatges, les olors, el tacte...
I recordes el secret que la guineu dóna a conèixer al Petit Príncep:
'Allò que és essencial és invisible als ulls'.

*Miquel Martí i Pol
♪♫♪

dijous, 10 d’abril del 2014

Elogi a la sensibilitat




Oda a la serenitat, per acceptar les coses que no puc canviar.
Lloança al valor, per canviar allò que sí puc canviar 
i elogi màxim a la saviesa, per reconèixer la diferència.

La sensibilitat, el nostre vestit diari, a mida i de gruixos diversos.
A voltes voldries tenir la pell menys fina, ser home (dona) de llauna.

 Observar l'entorn a través del cor d'altres persones, una eina de doble tallant, un valor socialment necessari.
 
♪♫♪