T'entregues, estimes. Vius en plenitud.
Resisteixes angoixes, dones escalf a les pors. Abraçes esperances. Somrius, comparteixes dies assoleiats i nits de lluna plena. Plores pèrdues.
Vius..., a voltes en minúscula, fins que un tot és torna res.
Ja no esperes ni desesperes. Entomes i vius...
Te quise y no me arrepiento
Por qué me llevo lo que aprendí.
A veces ganas perdiendo.
Camila
Resisteixes angoixes, dones escalf a les pors. Abraçes esperances. Somrius, comparteixes dies assoleiats i nits de lluna plena. Plores pèrdues.
Vius..., a voltes en minúscula, fins que un tot és torna res.
Ja no esperes ni desesperes. Entomes i vius...
Te quise y no me arrepiento
Por qué me llevo lo que aprendí.
A veces ganas perdiendo.
Camila
Hi ha qui gosa doblegar l'instint més contundent, el de la supervivència. Colpeixen les paraules en la llunyania, incomprensió inabastable. L'imagines com una ombra que rosega l'ànima fins escanyar-la. Fet trencador d'aquella norma no escrita, que nega la llibertat de posar fi a la pròpia vida. Qui es veu en cor de jutjar?!.
Som narradors de la pròpia existència, captius del nostre horitzó.
Un forte abbraccio, E.
♪♫♪
Estem de pas, estimada Audrey. Això no és sino un miratge de l'existencia més absoluta. Aquesta vida comença, segueix i s'acaba... xò algun dia tots ens retrobarem, ves a saber on, o quan o com. Quan el final d'aquest breu pas per aquest mon ens obri els horitzons per fi ho veurem tot una mica més clar. I ves a saber, igual al final ens adonem q tot té un sentit!!! Tonets, wapaaa...
ResponEliminaHo estem, ho estem....Raó de pes per enfilar l'agulla i ...estimar, sentir, apendre, agraïr...cada dia. Dóna sentit, almenys a una servidora.
EliminaI ves a saber, sí!, on, quan, com, la vida no deixa de sorprendre'm!.
Gràcies Anònim
Mai no em veuria en cor d jutjar... Fins i tot em sembla comprendre aquesta necessitat d'acabar. Encertada o equivocada no és més que una necessitat sentida, com qualsevol altra.
ResponEliminaFa tristesa, això sí...
Una necessitat que deixa tants i tants interrogants, Carme. Tristesa , incomprensió, desconeixement sobre la pròpia ment, els pesos que carreguem...
EliminaQue maca és aquesta cançó!!
ResponEliminaSí! Carme, un adéu agraït...
EliminaSempre he de llegir els teus posts dues vegades, però aquest cop ni així l'acabo d'entendre bé, em temo. El primer tros sembla una evolució dels fets. Després ja no sé què ha passat, però no pinta bé la cosa. T'envio una abraçada per si et cal, i si no, doncs la guardes per quan convingui.
ResponEliminaUuuups XeXu em sap greu semblar-te tan críptica. El primer és una evolució de fets personal, però que pot ser de qualsevol altre..., la vida!. El darrer forma part també de la vida, d'escollir la seva fi, una tria aliena colpidora, que venç l'instint de supervivència.
ResponEliminaSempre em calen les abraçades, més aviat les agraeixo, són vitals!, fan tant de bé!, així que mil gràcies!, per l'abraçada i per llegir-me....malgrat no ser transparent als teus ulls.
I malgrat tot, sempre endavant. Bon cap de setmana
ResponEliminaDoncs sí Loreto!, no mirar enrera...(si més no s'intenta amb força).
EliminaEls teus posts sempre em sorprenent per l'especia bellesa de les teves paraules...
ResponEliminaEl primer paràgraf l'entenc com un cant a la vida, somrius, plores ,abraces , estimes, sobretot vius...
Després veig que la vida s'ha tornat com una nosa, fins el punt de sentir-la com una ombra que ofega, i les preguntes no tenen resposta...Jutjar algú? mai sabem què s'amaga darrer d'alguns horitzons...
Petonets, Audrey.
I jo sempre trobo els teus comentaris tan encertats, la veu de l'experiència plena de dolçor.
EliminaPetonets, Roser
Audrey, si m'ho permets podem canviar l'ordre de la frase: "Som narradors de la pròpia existència, captius del nostre horitzó" per "Som captius de la pròpia existència, narradors del nostre passat (o present)
ResponEliminaFita
i ignorants dels nostres horitzons.
Per què no Xavier, benvingudes les noves interpretacions!.
EliminaMalgrat penso què com narrem la nostra existència, dibuixa el nostre horitzó.
Mil gràcies per venir i deixar la vostra petjadeta.
ResponEliminaPetonets!