dijous, 15 de maig de 2014

Dona'm la mà...




Ho confesso, m'agraden les mans. 
M'adono que la mirada s'atura en elles, quan conec  a algú de nou en nou.
L'ample del palmell, el seu color, la forma de les ungles, el gruix dels dits i la seva llargària
i les recordo amb el pas del temps, amb força precisió.

He estimat mans més aviat petites i dits una mica rondanxons,  però fermes, segures, sinceres. Mans que ja han callat. 
He aferrat mans grans, dits estrets i palmells amples, treballadores precises.  Mans  que recórren el cos amb tendresa i passió desfermada, però distants del cor. Mans que descol.loquen. Mans emmudides. 
I les mans incondicionals?, amb el gravat del pas del temps, com a full de ruta, 
sempre les trobo!.

Admiro les mans que dibuixenn somriures i reciten paraules màgiques 
que bressolen cos i ànima. 
Em tenen el cor robat les manetes que m'estrenyen el dit índex amb suau fermesa.
Mans que desitjo veure fer-se grans.

Em captiven les mans que m'estrenyen quan hi ha núvols, mans per compartir dies de tots colors i nits de lluna plena.

♪♫♪



21 comentaris:

  1. A mi també m'agraden els mans...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí Carme?, com vaig llegir un dia...tenen memòria.

      Elimina
  2. No ets la primera persona que sento dir que es fixa moltíssim en les mans, que recordi sempre han estat dones. Personalment, no sé que els trobeu, que les fa tan especials. Les valoro més pel que fan que per com són.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho teniu els homes XeXu...que sou més pragmàtics.

      Elimina
  3. Citaré un fragment d'una cançó del mestre Raimon. Aquesta cançó enguany compleix 50 anys:

    "De l'home mire
    sempre les mans.
    Mans tan dures
    dels que passen fam.
    Mans tan pures
    de quan érem infants."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xavier!, que adient...no la coneixia aquesta cançó d'en Raimon, la buscaré sencera.

      Elimina
  4. Primer els ulls després les mans, tant uns com les altres, m'enamoren.

    Aferradetes, nina! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. També, també Sa Lluna, jo solia dir a una persona que els seus ulls eren xerraires :-D

      Petonets, mil!

      Elimina
  5. també m'hi fixe en les mans, parlen

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oitant que parlen Xelo i t'abraçen i et recórren o t'allunyen...

      Elimina
  6. Si ja ho diuen... Mans grans cor petit...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No conec aquest dita Anònim, em quedo amb aquella que diu Mans fredes...cor calent.

      Elimina
  7. Dona'm la mà que anirem per la riba,
    ben a la vora del mar bategant...

    M'ha agradat molt aquest monogràfic que has fet de les mans...Jo també acostumo a observar-les, trobo que les mans diuen molt de la persona.
    M'agraden les incondicionals , les que dibuixen somriures, les manetes dels nadons i...
    També em fixo molt en com la gent fa una encaixada... Una forta encaixada, et dóna seguretat...
    Petonets de capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et dono la mà Roser per caminar vora la riba, quin plaer per compartir!.
      També em fixo amb la manera de fer una encaixada, diu molt i molt de la persona que la fa.
      Petonet gegant!

      Elimina
  8. Les mans diuen molt de la resta de la persona. I quan acaronen són indescriptibles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les mans són com una carta de presentació, oi Joan?.
      Ai quan acaronen...toques el cel!.

      Elimina
  9. Molt descriptiu aquest escrit sobre les mans. Molt bé Audrey!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La descripció encara podria ser més llarga, n'hi ha de tants tipus...Gràcies Anònim per llegir-me!.

      Elimina
  10. És que les mans ens expliquen moltes coses de cada persona, a mi també m'agraden!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les mans són xerraires Loreto, sí!, com la mirada :-)

      Elimina
  11. Gràcies a tots pels vostres comentaris!!

    ResponElimina

Petjades...