dissabte, 28 de juny de 2014

Reflexions compartides





Avui 'sols' vull compartir uns bocins d'una entrevista que fa un temps li van fer a
Ana Maria Matute, genial!, una reflexió sobre la vida mateixa.
En aquest raconet que em serveix per endreçar, expressar i compartir mil pensaments,
us deixo les seves paraules com engrunes de pa...per seguir un caminet màgic.


Com a humana, se sent orgullosa d'alguna cosa?
Sí, de l'amor. De la capacitat d'estimar. Jo he conegut l'amor i també l'he patit. L'amor és una equivocació meravellosa.

La vida és màgica. 

Conec la pena més fonda, però també la felicitat més gran, més brillant i esclatant. He sentit l'amor i m'he sentit estimada. Ho pot dir poca gent, això. Tot el que et passa a la vida s'ha d'acceptar, el que és bo i el que és dolent.

L'amor apareix, pum, quan menys te l'esperes. 


Així sigui!.
Sentir en cos i ànima, val la pena córre aquest risc...

♪♫♪

15 comentaris:

  1. Respostes
    1. Per ella i compartit per nosaltres, oi? Loreto.

      Elimina
  2. M'agrada la frase: "Jo no parlo de literatura, jo la fabrico"....
    És veritat que la vida és màgica i també penso que l'amor, i la felicitat, sovint s'alternen amb la pena...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser, l'entrevista que li van fer és molt interessant, reflexions sobre la vida. Res és perfecte...i en el viure hi ha tota mena de colors.

      Petonets!

      Elimina
  3. Sempre és bo llegir frases i opinions dels que en saben més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot les seves opinions em són properes i les comparteixo i sí em fa bé llegir-les, Xavier.

      Elimina
  4. L'amor és el tot com el poema, la resta és buit estil...

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor dóna sentit al dia a dia, sí Josep, sense...no puc imaginar-m'ho.

      Elimina
  5. L'amor és el sentiment més poderós, pot destruir i pot crear del no res. És curiós com una cosa que a priori sempre pensem com a positiva pot arribar a ser tan devastadora.

    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res és blanc o negre, oi Lydia?, malgrat pugui fer mal, a vegades, l'amor ho és tot!.

      Elimina
  6. Aquestes paraules te les podrien dir molts companys blogaires, com jo mateix, i només per posar l'exemple de gent que escriu coses, però no em semblen unes revelacions massa profundes, potser perquè no em venen pas de nou. En aquests casos es diu 'no li vull treure mèrits a qui ho diu, però...', però en aquest cas sí que li vull treure mèrits, què caram. Només perquè és (era) escriptora, les seves sentències tenen més valor? Doncs jo m'he cansat de dir coses d'aquestes, així que no em fan ni fred ni calo. Apa, ja ho he dit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sols volia compartir uns bocins d'una entrevista que a Catoze.cat, li van fer, subscric les seves reflexions, sobretot les paraules reproduïdes. És cert el que dius, aquestes paraules podrien dir-les altres persones, però és en aquesta entrevista que les he llegit i m'he sentit molt identificada en les que anoto en el post. Això és tot.
      S'agraeix el teu comentari, sempre franc i directe! :-D
      Bon vespre!, XeXu

      Elimina
  7. Respostes
    1. Coneixes la cançó de John Paul Young, eh? Pons007, tenim una edat...;-)

      Elimina
  8. Gràcies per les vostres paraules!.

    Petons, mil!

    ResponElimina

Petjades...