Temps fugisser,
Temps per estimar,
*
*
Temps compartit,
temps que suma.
Temps de pas,
temps en solitud,
Temps per trobar-se,
temps per perdre's.
Temps enyorat,
temps d'acceptar,
temps de perdonar.
Temps d'escoltar-se,
temps d'il.lusionar-se.
Temps perdut,
temps que resta? .
Temps present, per assaborir,
temps futur, no em mengis!
temps passat, per entendre.
Temps impertinent,
temps sublim.
*
*
Temps per estimar,
Temps fugisser,
El temps s'escola indefectiblement,
estimant adquireix veritable sentit.
♪♫♪
Sempre pots estimar-te també a tu, per donar una mica de sentit a tot plegat. Sé que és difícil, jo tampoc sabia fer-ho, però diuen els que en saben que el primer som nosaltres, i que amb això n'hi ha prou. Suposo que ho diuen els que en saben... que ja tenen la vida resolta.
ResponEliminaTambé, també...oitant XeXu!. Sí començem per nosatres mateixos, tot flueix...Però a vegades som maldestres. Penso que la vida no acaba de resoldre's del tot...per sort!, fins que ens toca.
EliminaBon diumenge!
Si nosaltres som els pilots, tindrem temps per a tot, no et sembla?
ResponEliminaFins i tot, diria jo, per a perdre'l si ens ve de gust. ;)
Què bé ho has dit, nina!
Aferradetes :)
Sí Sa Lluna som responsables del què fem i del què no fem...
EliminaPetonets, mil bonica!
Temps per a tot
ResponEliminaTot té el seu temps
Pren-te el teu
Ptnsssssss
Ariadna!, celebro llegir-te per aquí :-) Sí aquest és el meu pensar..., que hi ha temps per tot i que tot té el seu moment. Així estem!
EliminaAbraçada!!
El temps vola, és cert: bon aterratge als agosarats pilots!!
ResponEliminaJa ho pots ben dir Xavier, aterrar pot ser ben agoserat a vegades..., hi ha qui viu en aquell qui dia passa, any empeny.
EliminaBon vespre!
Genial! El temps no vola, és la vida que passa de pressa ;)
ResponEliminaUna abraçada, Audrey
Massa de pressa !, no trobes Silvia? o potser és cosa de l'edat :-S
EliminaPetonets de diumenge!, me'n descuidava ....
EliminaEl gastem per tantes coses el temps, que sovint ens oblidem d'utilitzar-lo pel més important...Temps per viure!
ResponEliminaEm sembla que en aquest cas, el pilot no hi pot fer res, el temps vola al seu aire...
Petonets, bonica.
Sí Roser per viure en majúscules, per sentir, per emocionar-nos...,però a voltes som maldestres i no apreciem el seu valor...aixxxx
EliminaPetonets!
Els diners no valen res comparat amb el temps. Un poema preciós, optimista.
ResponEliminaEls diners són un mitjà necessari, però si no tenim el temps ni amb qui compartir-lo, no, no valen res...
EliminaGràcies a tots pel vostres comentaris!!!
ResponEliminaPetonets,
No és cap tòpic que sempre els moments dolents no apreciaríem els bons. Qualsevol temps té la seva cosa, fins i tot els més trists donen pas a la reflexió i al trobar-se amb un mateix.
ResponEliminaUna abraçada, Audrey!
Justament fins que no he sentit el brusc sortir de les rodes d'aterratge tot tornant del meu viatge no m'he adonat que havia perdut la noció del temps potser en l'exercici inconscient de renovar-ho ...
ResponEliminaGràcies Audrey per fer tot plegat més original...