dissabte, 21 de juny de 2014

Follow, flow...



No penssis de més, quan restis sola.
No deixis passar les hores.  Anar i venir, experimentant tota mena de colors,
cobejant compartir horitzons blaus.

La vida és així, canvia el vent, canvien les estacions,
canvia la lluna que ens esguarda nit rera nit.
Quan som al ball, s'ha de ballar, com diu el pare.

No sempre trobem una raó.
Tot és veu igual, si mirem  amb les mateixes ulleres.
Ja observes l'entorn des de formes liles i vidres lluents,
amb el cor sempre inquiet i la ment per aquietar.

De naturalesa cristalina, la nostra ment,
encadena pensaments fugissers, embolicats...
Agombolar-se al vaivé de les ones.

No som més que una gota de llum, un estel fugaç, 
un breu bategar en la immesitat del univers.
Deixa que cos i ànima s'enlairin amb el Sol.
Feliç Solstici d'Estiu!! ♥☼

♫♪♫

17 comentaris:

  1. ·Recordo l'expressió del ball de ton pare, me la vas dir un cop i la vaig posar a la barra lateral del blog. Difícil no pensar de més, en qualsevol circumstància. És el problema de tenir un cervell que funciona tan bé, no para mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona memòria XeXu!, ho recordo...Ens toca ballar encara que no ens agradi la música que soni...Fóra bo que parés alguna estoneta, eines n'hi ha, malgrat que desconegudes i som maldestres...

      Elimina
  2. Respostes
    1. Un dia especial Xavier, m'agrada la seva simbologia i la màgia que se'n desprén.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Igualment Loeto!, que escampi el seu pòlsim màgic arreu...

      Elimina

  4. Causa-efecte enllaça el nostre pensament en una corrua infinita... desaferrar-se és el secret més ben guardat de la ment en blanc.

    Des de El Far, abraçades.

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Viure la vida plena de colors, quina meravella...
    Encara que no bufi el vent, nosaltres també canviem, i si anem al balla ballem (també l'utilitzo aquesta dita)...
    Potser de tant en tant cal que canviem d'ulleres, per veure les coses des d'una altre perspectiva...
    Les ones ens gronxen els pensaments...
    Som petits, petits, com esquitxos de llum que s'enlairen cel amunt...ç
    Petonets i bon solstici també per a tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També la utillitzes! :-D, la saviesa és cosa dels anys ...:-)
      Sí que en som de petits i sí ens cal veure les coses amb una altra mirada..., transforma!.

      Bon estiu, Roser!

      Elimina
  7. Celebració tendre i feliç del solstici, en un poema... Espero que tinguem una bona entrada d'estiu i una nit màgica, per a tots, per a tu també, Audrey

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser una celebració acollidora i amb molts rituals, molt xula!, m'agraden aquestes cosetes..
      Espero que entressis també a l'estiu amb molt bon peu i que duri i duri la sintonia positiva...
      Abraçada, Carme!

      Elimina
  8. Fluir, aquesta és la qüestió!!!
    Bon solstici guapa! I a fluir!

    ResponElimina
  9. Q el foc de Sant Joan t'ajudi a cremar els últims records grisos i t'escalfi cor, ment i manetes...
    Bon solstici d'Estiu!!!

    ResponElimina
  10. Que així sigui!, Anònim, gràcies!.
    Mans fredes...cor calent, diu la dita...

    Feliç estiu!

    ResponElimina
  11. Ep!, gràcies...sempre!, per les vostres paraules.

    Feliç estiu!!

    ResponElimina

Petjades...