Oda a la serenitat, per acceptar les coses que no puc canviar.
Lloança al valor, per canviar allò que sí puc canviar
i elogi màxim a la saviesa, per reconèixer la diferència.
La sensibilitat, el nostre vestit diari, a mida i de gruixos diversos.
A voltes voldries tenir la pell menys fina, ser home (dona) de llauna.
Observar l'entorn a través del cor d'altres persones, una eina de doble tallant, un valor socialment necessari.
♪♫♪
El dolor a vegades ajuda a saber-te viu...
ResponEliminaÉs una estació més del viure, és innevitable, sentim!. Preferible saber-se viu a través de l'amor, del perdó, de l'alegria, de la compassió, no trobes Anònim?.
EliminaPotser és una arma de doble tall, però ens dóna molta informació, perquè la nostra visió de vegades és molt estreta i no ho veiem tot en perspectiva. Si ho mirem amb els ulls dels altres podem entendre moltes coses més.
ResponEliminaOitant que en dóna XeXu!, però no tothom s'atura a fer aquesta altra mirada..., mandra?, falta de costum?, egoisme?, no ho sé pas!, sempre és pot apendre.
EliminaPrecioses paraules!!
ResponEliminaNo tan sols veure des d'una altra mirada, cal també sentir des d'una altra pell.
Aferradetes, nina! ♪♪
Sa Lluna, sentir des d'una altra pell és una bonica utopia, com en serien de diferents les coses!.
EliminaPetonets, mil!
La pell de llauna ha d'anar acompanyada d'un cor de pedra. Incompatible amb la sensibilitat.
ResponEliminaIntentaré seguir els tres primers versos.
Fita
Ja tens raó Xavier, però a vegades la sensibilitat fa mal ben endins...
EliminaSón una bona filosofia, sí.
L'oració de la serenitat és de les més importants per viure bé, des que la conec que intento practicar-la. Gràcies per compartir amb tanta sensibilitat!
ResponEliminaSí Sílvia és tota una filosofia de vida, no pas fàcil, però. Gràcies a tu per les teves paraules!.
EliminaBon vespre!
El repte no és perdre sensibilitat sinó invertir-la bé, que ens faci millors persones. El poema m'agrada molt
ResponEliminaEns cal apendre Loreto a posar-nos en el lloc de l'altre, sí, hi ens farà créixer com a persones.
EliminaTenir-la, dosificar-la i emprar-la en el moment que més falta ens faci. Seria el seu ús correcte, la part difícil és aconseguir-ho.
ResponEliminaNo és feina fàcil Joan, ja tens raó. I com les persones es diversa la sensibilitat de uns i altres.
EliminaÉs clar, primer hem d'aprendre a diferenciar què podem canviar i què no...I quan ho tinguem clar, dedicarem totes les nostres forces a intentar fer-ho realitat.
ResponEliminaQue fàcil seria la vida si tots tinguéssim una mica més de sensibilitat...Sempre hem d'intentar posar-nos al lloc de l'altre.
Petonets de cap el tard.
Ja ho pots ben dir Roser !, millorarien les relacions personals a tots nivells, vull creure que es pot apendre.
EliminaMolt bona nit!
Moltes gràcies a tots per les vostres paraules!.
ResponEliminaGaudiu de la Setmana Santa!, mini vacances :-)