GRÀCIES!.
Paraula blava i menuda, així la imagino, però gran per dins.
Ja ho tenen les coses més boniques.
Gràcies per l'abraçada, per l'alleujament compartit.
Gràcies als amics, als de casa...sou el tresor que bressola l'ànima
i que enforteix el cor.
Aquest viure que té vida pròpia, ara et pren, ara t'ofega, ara et deceb,
ara et fa somriure i et regala la butlleta de la sort. No saps el perquè, tu que sempre els cerques. L'existència, aquell espai misteriós i flexible, com el cos dels Nenets de la casa. Avui et dono les gràcies!.
Les contrarietats posen a prova l'esforç, la voluntat, les il.lusions, els somnis.
I els regals providencials són l'exponent que hi ha tant a fer, obren el ventall de les possibilitats. Les dos cares d'una mateixa moneda, que no permet assajos, sols viure en majúscules, amb tots els sentits amatents.
En paraules del meu estimat Miquel Martí i Pol.
Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d’enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l’horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claredats possibles, i vivim-la.
I donem gràcies..., mil gràcies!. Que vibri el gest de cor,
que s'estén més enllà de la mirada.
♪♫♪
Se't veu alegre i és bona notícia. No sé quin regal has rebut, però els efectes són clars. Rep l'escalf dels qui te'l donen, ja veig que te'l fas teu i ben teu.
ResponEliminaSí cal ser agraït als regals inesperats, però desitjats i sense cap mena de dubte a les petites coses del dia a dia. L'escalf dels meus sempre és vital per a mi, com l'aire. Gràcies Xexu!
EliminaQue bé, quina energia dóna el teu post... Mil gràcies a tu, ta,bé per compartir-la.
ResponEliminaA tu Carme per deixar el teu comentari!, no saps com m'agraden les vostres paraules en el meu raconet.
EliminaAquest post em va perfecte per començar el dia amb il·lusió! L'agraïment és molt necessari per viure, com també ho és el reconeixement i l'acceptació. Que bonic, Audrey!!
ResponEliminaTotalment d'acord Sílvia, és necessari ser agraït!, a totes aquelles coses boniques que ens envolten, a vegades ens passen per alt, no les valorem...petites i grans!.
EliminaTens la butlleta de la sort, i ha sortit premiat abans de la rifa.
ResponEliminaM'afegeixo als agraiments per les bones sensacions que, a vegades, et regala la vida.
Fita
Ves quines coses!, oi Xavier?, a vegades la vida et sorprèn gratament :-) Oitant que cal ser agraït!.
EliminaMil de res ;)
ResponEliminaBen trobat Sr Pons!
EliminaGaudeix del moment!
ResponEliminaSí Loreto és per celebrar-ho i agraïr!.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo també m'apunto adonar les gràcies, per totes les coses que la vida m'ha regalat i que m'ajuden a avançar dia a dia...
ResponEliminaSembla que hagis tingut una contrarietat, però que gràcies als amics , a la família, a totes les coses agradables amb les quals has ensopegat al llarg del camí, l'has poguda superar...O només és virtual?
M'has fet pensar en la cançó de la Violeta Parra:
"Gracias a la vida que me ha dado tanto.
Me ha dado la risa y me ha dado el llanto.
Así yo distingo dicha de quebranto,
los dos materiales que forman mi canto
y el canto de ustedes que es el mismo canto,
y el canto de todos, que es mi propio canto.
Gràcias a la vida que me ha dado tanto"
Que tinguis una bona primavera, amb moments de tots colors!
ResponElimina
És ben real M.Roser, sort molt ben rebuda i sí sempre agraïda als que hi són i m'acullen, quan ric, quan ploro...
EliminaMil gràcies per recordar-me aquesta cançó!, m'encanta la lletra i la conec cantada per la Mercedes Sosa, ara mateix l'he posada ...:-)
Bon cap de setmana que ja s'acosta!.
Petonets!
Sempre s'ha de donar gràcies pel que tenim, que és molt, i no lamentar-nos pel que no arriba o ens manca.
ResponEliminaUna abraçada!
Però és tendeix a veure el got mig buit, a donar per fetes les coses que 'tenim'...aixxxx.
EliminaMoltes gràcies a tots per venir, de tot ♥!
ResponEliminales gràcies són per a tu per compartir
ResponElimina