No és cursi dir-te t'estimo, és una confessió heroica
No és cursi dir-te, em fas falta,
es humilitat emocional.
No és cursi dir-te t'estimo molt,
és saber agraïr el miracle de la seva existència*
*Traducció lliure d'Alejandro Jodorowsky
No recordo qui deia que la felicitat no és una fita, sino un camí a recórrer.
Que en tota pèrdua hi ha un guany, donc fe!.
El meu full de ruta conté aquests ingredients en cursiva. Potser si fossin prescrits des del cor, tindrien més adeptes. Seríem menys porucs als seus efectes secundaris i col.laterals.
Perquè una té basarda a aquella mor lenta del qui no arrisca,
s'allunya de qui no creu en la màgia,
en l'eternitat de la bellesa quan s'esguarda el blau del mar.
Per tot plegat, cerquem entre les dones que bateguen,
disperses, encuriosides, imperfectes...
Em trobaràs en tots els colors incerts de la matinada, amatent a tot allò que encara és possible i està per fer!.
♫♪♫
I si la por...
s'allunya de qui no creu en la màgia,
en l'eternitat de la bellesa quan s'esguarda el blau del mar.
Per tot plegat, cerquem entre les dones que bateguen,
disperses, encuriosides, imperfectes...
Em trobaràs en tots els colors incerts de la matinada, amatent a tot allò que encara és possible i està per fer!.
♫♪♫
I si la por...
Tot està per fer, i si enganyem la por ens serà més fàcil intentar-ho
ResponEliminaTenim feina, Joan!, a vegades els fantasmes treuen el cap..., però hi ha tant a fer, què val el nostre esforç.
EliminaBona energia per fer tot el que quedi per fer, no defalleixis perquè hi ha coses a les que no s'hi ha de renunciar.
ResponEliminaGràcies pels bons desitjos XeXu!, estic totalment d'acord en que no podem renúnciar a 'coses' essencials i val la pena esforçar-se.
EliminaEl risc no ens ha de fer por. L'únic que hem de témer és la por.
ResponEliminaTèmer la por, ja tens raó Xavuer!, li donaré la volta quan la por tregui el cap.
EliminaEstimada amiga,
ResponEliminaBonica frase final. Em recorda un escrit del nostre estimat Miquel Martí q vaig llegir per algun lloc... Malgrat tot et donaré un consell que no per repetit deixa de ser interessant... Viu cada dia, gaudeix del ara, del aquí i pren el que tinguis al teu costat ( Sopa forever ) en cada moment. Que el bombin al passat, Que el bombin al futur, que els bombin als q no hi són. Sols són distraccions que t'impideixen gaudir del present...
Tonets...
Sí Anònim, Martí Pol és un Mestre i a vegades evoco les seves paraules.
Elimina...mira't als ulls i posa els peus a terra♫♪♫
L'apliques el consell, oi?. El dret (deure...) a l'oblit que tan de moda està.
No gaire, la veritat... Xò tu fes el q jo dic, no el q jo faig... :-P
Elimina:-S :-O
EliminaLa teoria sempre és més fàcil...
Sorry. A vegades m'embalo... 😔
EliminaNo sorprén el consell, sino que no l'apliquis gaire...coses de l'edat?, com diria el pare :-P
Elimina
ResponEliminaNo hi ha vida sense risc...
Abraçades, des de El Far.
Jordi!, brindem pels riscos i per la nostres fortalesa per fer-hi front.
EliminaAbraçada cap El Far
Fer el que ens faci feliços, bon full de ruta.
ResponEliminaSí Loreto, per recollir hem de sembrar :-)
EliminaFer el que ens faci feliços, bon full de ruta.
ResponEliminaTé tota la raó això l'Alejandro, això que diu no és cursi, és amor, és sentiments...
ResponEliminaPenso que el camí que recorrem a la vida, pot tenir molts moments feliços, tan se val on arribem.
Si el teu full de ruta té tots aquests ingredients segur que és bell i màgic, i tu molt afortunada...Hi ha qui se n'amaga per por e semblar feble!
Petonets de tots colors.
Hi ha qui se'n amaga, qui no gosa sentir-ho, qui no pot?, qui no s'atreveix..., llàstima!. Però és qüestió de triar.
EliminaAbraçades Roser
Ho sento, se m'ha colat un "això", ai...
ResponEliminaNo passa res, dona.
EliminaEstic d'acord amb l'aspecte del risc sempre i quan no resulti una petacada important. I penso que malgrat les connotacions líquides que impregnen gairebé tot, des de les relacions socials a les coses, confio en cercar la màgia d'àllò més insignificant. Aquests aspectes que comenteu em fan pensar en uns versos de la Gemma Gorga que mágraden molt i que diuen: "Passo la mà sobre la taula de fusta / per saber si té febre: he d'aprendre encara/ a reconèixer la tristesa callada / dels objectes...".
ResponEliminaSalut.
Risc i patacades a vegades van de la mà i no sempre som destres en preveure-les :-S Josep segur que és bon cercador de la màgia que ens envolta, ja l'impregnen els seus versos.
EliminaBonics i sensibles versos, gràcies per compartir-los.
Abraçada,
Com és que les persones tenim tanta por de dir aquestes paraules? La majoria és que sentim molta vergonya d'expressar-ho fins i tot. Potser ara ja he perdut aquest vici una mica, però he de reconèixer que encara se'm regira l'estómac si he de mirar fixament als ulls i pronunciar-me!
ResponEliminaUna abraçada!
Por de dir-les, por a sentir-les...tenim feina per saber el perquè Lydia, si ho volem, si ens cal...
EliminaAbraçada de tornada!
Caram, com sempre, les teves paraules m'arriben moltíssim, com emocions que tinc ben presents.
ResponEliminaPer cert, com és que t'havia perdut el rastre? caram de feedly!!! ara, ja et torno a tenir fitxada!
Rits, ben retrobada!, a m'agrada tornar a tenir per aquí.
EliminaTot passa en el seu moment?. Ens seguim!
Gràcies per les vostres paraules, m'agrada trobar-vos!
ResponElimina