dissabte, 8 de novembre de 2014

Energia universal


Dones energia amb una sincera abraçada, un somriure
o amb el cor obert que m'acull.
Som energia, éssers lluminosos som!.

No és una fantasia, no pas bruixeria.
El palmell de la mare en el front del fill amb mal de cap,
 els massatges que alleujan.
És allò que jo puc sentir, que hom desprén.
Energia que atrau, 
energia que ens envolta.
No tot passa pel sedaç de la vista, 
com una melodia ens toca l'ànima.

Oblidem que l'essencial és invisible als ulls.
Amb capacitat de rebre i donar i deixar anar.... 


♪♫♪



 

17 comentaris:

  1. D'aquí a unes hores rebrem energia.
    I la propagarem

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'energia s'ha propagat arreu de les nostres terres!, oi Xavier?

      Elimina
  2. Ui ui ui, massa mística per mi, això de les energies no m'acaba d'entrar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ara!, no pas...sols 'open your mind', que deia aquell...

      Bon vespre XeXu

      Elimina
  3. Repartim energia... donem i rebem... vinga, va!!! que quedi ben equilibrada i repartida.

    Una abraçada i un somriure, doncs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí!!!, tant de bo tots ens fòssim conscients de la seva importància.

      Rebuda la teva energia Carme! i petons de tornada :-)

      Elimina
  4. Suposo que les paraules que facis servir no són tan importants com el fet que les mans ens transmeten tot un munt de sentiments, amor , tendresa, solidaritat...

    Poso petonets al palmell de la mà i te'ls envio amb una bufada suau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El tacte ens apropa als altres i sí, a vegades, no calen les paraules, la tendresa parla per sí sola. Jo Roser valoro quan les paraules i la tendresa van de la mà, tot un regal!.

      Gràcies pels petonets!. Una abraçada gegant de tornada!

      Elimina

  5. Som energia en moviment, hem de saber mirar més enllà de l'aparença vers a l'origen de les coses, com bé tu dius: rebre, donar i deixar anar.

    Abraçades, des de El Far!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què acertat Jordi, saber mirar més enllà de l'aparença, la clau màgica per obrir-nos a noves experiències.

      Abraçada!

      Elimina
  6. Es l'energia del cor dels homes i les dones :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Loreto!, i de les plantes, animals...n'estem envoltats :-D

      Elimina
  7. Hi ha tantes coses q no sabem... Sols percebem el q els nostres pobres sentits ens permeten percebre i això no és ni una petita part del teatre real en el q ens movem... :-)
    Genial la música!!!
    Tonets,
    Algú qualsevol

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho diu una amiga, que la vida és una obra de teatre que no permet assajos, per tant, ens cal viure-la intensament, més enllà dels nostres sentits, hi ha tant a percebre i descobrir.
      La música roman a la memòria com un bonic record,

      Jo

      Elimina
  8. Un dels termòmetres més savis, és "el palmell de la mare", i quan irromp la febre sempre apareix aquell gest atàvic, el tacte...

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que és savi Josep i ben ancestral!, el tacte que alleuja i guareix mals no sempre físics...

      Bon vespre!

      Elimina
  9. Gràcies pels vostres comentaris!

    :-* :-*

    ResponElimina

Petjades...