Dones energia amb una sincera abraçada, un somriure
o amb el cor obert que m'acull.
Som energia, éssers lluminosos som!.
No és una fantasia, no pas bruixeria.
El palmell de la mare en el front del fill amb mal de cap,
els massatges que alleujan.
És allò que jo puc sentir, que hom desprén.
Energia que atrau,
energia que ens envolta.
No tot passa pel sedaç de la vista,
com una melodia ens toca l'ànima.
Oblidem que l'essencial és invisible als ulls.
Amb capacitat de rebre i donar i deixar anar....
♪♫♪
D'aquí a unes hores rebrem energia.
ResponEliminaI la propagarem
L'energia s'ha propagat arreu de les nostres terres!, oi Xavier?
EliminaUi ui ui, massa mística per mi, això de les energies no m'acaba d'entrar...
ResponEliminaI ara!, no pas...sols 'open your mind', que deia aquell...
EliminaBon vespre XeXu
Repartim energia... donem i rebem... vinga, va!!! que quedi ben equilibrada i repartida.
ResponEliminaUna abraçada i un somriure, doncs.
Sí!!!, tant de bo tots ens fòssim conscients de la seva importància.
EliminaRebuda la teva energia Carme! i petons de tornada :-)
Suposo que les paraules que facis servir no són tan importants com el fet que les mans ens transmeten tot un munt de sentiments, amor , tendresa, solidaritat...
ResponEliminaPoso petonets al palmell de la mà i te'ls envio amb una bufada suau.
El tacte ens apropa als altres i sí, a vegades, no calen les paraules, la tendresa parla per sí sola. Jo Roser valoro quan les paraules i la tendresa van de la mà, tot un regal!.
EliminaGràcies pels petonets!. Una abraçada gegant de tornada!
ResponEliminaSom energia en moviment, hem de saber mirar més enllà de l'aparença vers a l'origen de les coses, com bé tu dius: rebre, donar i deixar anar.
Abraçades, des de El Far!
Què acertat Jordi, saber mirar més enllà de l'aparença, la clau màgica per obrir-nos a noves experiències.
EliminaAbraçada!
Es l'energia del cor dels homes i les dones :)
ResponEliminaSí Loreto!, i de les plantes, animals...n'estem envoltats :-D
EliminaHi ha tantes coses q no sabem... Sols percebem el q els nostres pobres sentits ens permeten percebre i això no és ni una petita part del teatre real en el q ens movem... :-)
ResponEliminaGenial la música!!!
Tonets,
Algú qualsevol
Ja ho diu una amiga, que la vida és una obra de teatre que no permet assajos, per tant, ens cal viure-la intensament, més enllà dels nostres sentits, hi ha tant a percebre i descobrir.
EliminaLa música roman a la memòria com un bonic record,
Jo
Un dels termòmetres més savis, és "el palmell de la mare", i quan irromp la febre sempre apareix aquell gest atàvic, el tacte...
ResponEliminaSalut
I tant que és savi Josep i ben ancestral!, el tacte que alleuja i guareix mals no sempre físics...
EliminaBon vespre!
Gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina:-* :-*