Oda al blau

Li agrada el blau. De petita es sentia  fascinada pel mar i es pregunta quina dèria fou primer el mar o el blau?, ves a saber!, ja fa temps van de la mà. I la seva mirada, quan troba l'ocasió, és perd en el seu horitzó plàcid. Recórre les tonalitats de cada onada, del blau marí fins al més celestial, de blau en blau com una partida de l'oca amb tocs marins. L'atzur com a límit que esguarda la mirada. Imatges de Punta Nati, de Ses Illetes, de Macarella... 
solquen els seus records.

I tot d'una, estesa a terra, observant el blanc sobre blau, dibuixant formes amb els núvols, s'enxampa recordant-te i li sap greu, s'ho mereix?. Creia que el trobava a faltar, aquelles converses que fan ballar el cap, els somriures còmplices, la tendresa compartida, l'esglai que recórre el cos, el frec a frec de la pell. Però les absències són pròpies: rient, gemegant, tocant, estimant una altra pell. I, mentre els records recórren el cel com núvols inesperats, jeu  sota un sostre esponjós, amb l'ànima a recer de tempestes inesperades. 

 

Sí estima el blau!, ho confessa. Segur que penses que no es pot pas estimar un color, per què no?. És el color per sobre tots els colors, discret però majúscul. Té aquella bellesa subtil i màgica, t'atrapa com el cel esponjós, com el mar immens, com aquella mirada menuda que estima, com els moments que sumen, com els somnis creadors. 
Estima la vida vestida de blau.

Blau també és gelor, la del buit inesperat, la incertesa i la fumuda decepció. Però tot passa, ja ho sap i el temps inexorable ho reafirma. A voltes restant s'adona com n'és de preuat sumar moments!, tots compten i conformen el tapiç de la nostra existència. I oblida, no vol pas ser presonera de la tristor, de la por, de la rancúnia, de la nostalgia. 

Oblit salvador i llibertador de cors. 

Et venen la película que la felicitat rau en viure el present, en el no aferrament, cert, a mitges, perquè l'empaitada felicitat sols és real si es compartida. Ja es sap sola, per assolir els reptes, quan ha de transigir, mossegar-se la llengua. Que som grans i independents, sí!, però agraeix incansable, compartir amb aquells que sempre hi són, amb amics que es tornen familia. Caminar de la mà de cors que il.lusionen i bressolen l'esperit. Un present per gaudir, aquest sí!.

Viu al ritme d'un engranatge blau. Cada dia obre la finestra al mar i somia... amb nits que es tornin matins i amb somnis que vegin la llum.Temps sobre temps i més temps. Prega a hom omnipotent, que construeixi un pont de mar blava., com diu el Mestre. Per solcar camins inabastables, sense pors, malgrat l'ànima clivellada, amb el gest valent, el goig al cor i la tendresa a la pell. Caminar pell amb pell, perquè si no sents no vius.
♪♫♪
Blue Velvet