dilluns, 1 de setembre del 2014

Sant tornem-hi!!



Amb les piles carregades,
sense presses ni ang☼ixes.
Amb el daurat a la pell
i el blau a la retina.
Amb noves perspectives internes,
sense plans que s'esfondren,
amb somnis per dibuixar.
Amb els somriures i la il.lusió menuda a l'ànima, 
em captiven els nenets de la casa!.
Sense silencis destructius,
amb presències que volen ésser per estimar. 
Amb dates en el record,
sense  rancúnies,
però amb preguntes sense reposta.
Amatent!, a tot allò que està per f♥r.

Amb aquella percepció d'inici d'any escolar,
coses de l'edat i del temps estiuenc!.

♫♪♫

21 comentaris:

  1. Una visió molt maca, positiva i optimista... els nenets de la casa prou que hi deuen ajudar... els meus també m'hi ajuden molt.

    Bona recomençament, Audrey!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, sí oi que sí!, estan plens de vitalitat i il.lusió per tot el que els envolta. Gaudir d'unes bones vacances, et renova!.

      Elimina
  2. Bé... És més un missatge d'1 de Gener xò va bene... ;-) Res, desitjar-te que tinguis una bona entrada de curs escolar i recorda que cap enrera ni per agafar carrereta... :-D
    Ptons de tots colors

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vols dir Anònim? :-D a primer d'Any s'entra una mica perjudicat ;-) Sí per viure s'ha de mirar endavant!, però per entendre-la cal mirar cap enrera, no trobes?.


      Elimina
    2. De debó? Saps? no fa gaire vaig veure una peli ( Solaris ). Personalment em va semblar un autèntic 'tostón'... xò en un moment donat diuen... 'no hi ha respostes, sols opcions'. És una actitud molt nostra el voler buscar-li sentit a tot, volar entendre, voler 'respostes' xò igual és una forma de buscar-se mals de cap. Quan un mira enrera i res no pot canviar potser la millor opció és acceptar els fets sense intentar entendre, sense jutjar, simplement acceptar. Sí, sona una mica a religió oriental xò qui sap, igual tants milions d'orientals poden no estar equivocats... :-P

      Elimina
    3. Saps?, el teu comentari m'ha recordat una frase de Jung, crec..., que diu allò que negues et sotmet i el que acceptes et transforma. Sí, la teoria la sabem..però per arribar a aquest punt, el camí és llarg i costerut, serà que la vessant oriental la tinc atrofiada i el per què al caparró, ja des de petita :-S

      Elimina
  3. Tot plegat, sembla un moment de pau interior, senyal que el descans i la companyia se t'han posat bé. A veure si allargues aquest benestar almenys, almenys fins que puguis tornar a carregar piles d'aquesta manera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. XeXu aquests temps de descans ha estat renovador i en bona companyia, que duri, que duri!.

      Elimina
  4. Veure en positiu sempre dóna avantatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oitant Joan, ens cal estar alerta per no perdre cap motiu per ser-ne :-)

      Elimina
  5. Sempre tenia ganes de tornar a l'escola, a l'institut, a la universitat... Ara que treballo em fa llàstima no tenir aquest moment i desitjar infinitament les ganes per tenir les poques vacances de les que puc disposar.

    Una abraçada, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo Lydia!, sobretot a l'escola, retrobar els companys, estrenar estoig, cartera...:-D Ara la sensació roman però no amb la mateixa intensitat i depèn de les vacances viscudes ;-) Senyal que ens fem grans!

      Abraçada!

      Elimina
  6. Per aquest preciós escrit veig que has gaudit molt de les vacances i t'has endut tots els colors...Ara que du el daurat a la pell aquest any ha estat una mica difícil...El temps no hi ha ajudat gaire.
    Trobo que els menuts de la tornada a l'escola en fan tota una festa; veure els amics, estrenar material, anar a una classe de més grans...I suposo que pels pares també!
    Petonets bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser!, sí han estat unes boniques vacances, ben acompanyada, que més es pot demanar?. I mira per on que no em puc queixar i he tingut força solet, que s'ha fet pregar una mica!

      Petonets!

      Elimina
  7. Les mans de l'imatge dibuixen un cor....
    Que bategui!!

    ResponElimina
  8. Un poema ple d'energia i optimisme. A mi també m'agrada molt el setembre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí Loreto?, té una energia especial el setembre, el gust del inici de coses xules per venir! :-)

      Elimina
  9. Audrey ens has ofert una aquarel·la de la te va vida preciosa, i jo estic encantat de compartir els teus ritmes...

    Salut.

    ResponElimina
  10. A tu Josep per deixar el teu comentari, sempre poètic :-)

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies a tots per deixar les vostres paraules!

    Bona setmana!

    ResponElimina

Petjades...