No abarateixis el somni

*Suzanne Woolcott*

No abarateixis el somni* i faig meves les teves paraules.

Que és com aquell caminet d'argent que s'endinsa al mar.

I conjures un mes de març sortós, d'aquest atzar que ja està escrit.

Dos solets menuts són el presagi que ho pot fer possible. Sis i vint-i-quatre.

Però sí i sí, si cal refarem tots els signes*,

del present que toqui viure, malgrat pors i camins abruptes.

Per vinclar-se al vent que fuetegi.

Però no abarateixis el somni*,

que el viure té un preu: acarar temors,

 té les seves normes que aprens dia rera dia.

 A voltes, té vida pròpia ...

i toques el cel.

Per això, jo et conjuro març, amb el cor a la mà 

i amb els desitjos intactes,

de riure, conversar, abraçar, estimar, d'escoltar, d'apendre, sorpendre'm, de...

de moments blaus ben compartits!.

♪♫♪

Over The Rainbow

 * Lluís Llach

Un altre Cap d'Any...

Quan érem menudes, recordo que el pare sempre ens deia, avui podreu veure l'home dels nassos i ja em veus, fixant-me al carrer a veure si el veia..., beneïda innocència!. I sant tornem-hi un altre Cap d'Any i nosaltres els homes i les dones dels nassos amb feina per fer.

Una no és amant dels recomptes. Dies en que s'imposa el calendari, aquesta dèria de  mirar ara enrere, ara endavant, de mil propòsits on el més calent és a l'aigüera.  La balança però, la decantaria cap a les coses que sumen i sí n'hi ha hagut de feixugues i les primeres no s'expliquen sense les segones. Llaços estrets d'avui són fruït de fets decebedors d'ahir, res és blanc o negre. L'aprenentatge i les noves aficions, són  la conseqüència del viure, a voltes a cops, també de les xerrades i del compartir. Els nenets són la recompensa d'un llarg camí. 

Un propòsit ,viure osbtinadament, estimant i agraïda per ser estimada. Conscient
de les coses boniques, em faré uns bocins al cap del mes, el meu escrutini personal!.
Al cap de l'any els recomptes són un abisme, de mica en mica, són de millor assaborir. Si el regust és amarg, trist, gris...demano treure'n un aprenentatge i que el cor em sigui bressolat.

Us desitjo un molt BON ANY 2014 per tothom!!!, ja el percebo esperançador, valent, hi he dipositat somnis i il.lusions. El blau de l'horitzó i la remor del mar, seran el bateig del Nou Any, a què és un bonic auguri?.

Així sigui!!

♪♫♪
A Happy place!

P.S. A vegades m'agradaria tenir una vareta màgica, 

però la vida perdria part del seu encant.

I potser el Nadal

*

I ja 

el tenim aquí, 

com diu la cançó...

Un any que tanca files 

i un altre que treu el nas.

Rebo els Nadals amb contradicció, 

una indolència il.lusionada per menuts plens 

de vida.

Aquest Nadal guarneixo l'arbre amb els cors que estimo, 

els de sempre i els nou vinguts,

Em donen recer, em fan somriure i abracen tot el meu jo imperfecte.

Penjo també el cor perdonat, no entès. I llueix el teu cor present per sempre

més, en el meu record. 

L'estel al cap de munt de l'arbre, desitjant

il.lumini el nostre present i ens desvetlli un futur màgic.

Boles blaves com l'horitzó, esperançador (creuem els dits!), 

boles vermelles, com el roig de la ponsetia familiar  i no oblido les verdes, com el vesc de la mare que mai es descuida.

Un arbre ferm, guarnit de tendresa, a l'empara d'un cel ple d'angelets,

que foragitin els nostres fantasmes i temences.

Que l'esperit nadalenc no s'esvaneixi...

I potser  el Nadal és tot això i,

 a més,

 la força
per reprendre 

el camí de cada dia.*

*Miquel Martí i Pol.

♪♫♪
Last Christmas  

P.S. Us desitjo un 2.014 que enfili i.lusions, xino xano...

 com succeix a Un cabdell de fil màgic,

de tot ♥

De paraules i altres ingredients...

Estimo les paraules, a voltes desordenades, tímides, agoserades, tendres, colpidores. Ens nodrim de paraules, no ens adonem i arribem a habitar en elles, arrelades, com les soques d'un bosc frondós.

Però i el gest i el fet?, elements que conformen l'escultura cap a on tots convergim. Vesteixen les paraules o les disfressen?. No cal escollir, no vull escollir, no són bastides provisionals.  

A qui correspongui, dona´m paraules franques (malgrat no sempre les comparteixi), que  caminin de braçet de gestos i fets, una no és bona interpretadora de dispars intencions. En compensació, t'esguardo amb la mirada i t'escolto amb el cor. 

Aquest és el meu clam!.

Alliberar les llàgrimes amb les paraules, les pors amb carícies, la impotència amb el gest. Esborrar la irracionalitat de la vida, amb la irracionalitat del plaer.

Bel Olid.

♪♫

Un núvol blanc