Words and pictures

I et fa pensar...imatges vs. paraules, què pesa més?
No vull triar.Dona'm paraules que no s'escolin com la sorra,
dona'm imatges que em deixin sense paraules.
M'agraden aquelles paraules que em dibuixen un somriure.
Imatges que m'emocionen i em toquen l'ànima.

Lluitar contra els propis fantastames,
solcar les aigües del viure no sempre planeres.
Que no s'hi val deixar escapar paraules amb la mà,
ni ser esclau d'imatges fugisseres.


Entre el sol i la lluna, cercar la immensitat de l'avui.
Imatges que ens sublimen,  regalen una mirada més àmplia.
La comunió de les parules i les imatges ens enriqueixen!.

Esquerdes il.luminades

Hi ha una esquerda en totes les coses..., per on la llum entra. 

Diuen en un moment de la pel.lícula Mr. Morgan's last Love.

Una pel.lícula senzilla, sobre l'AMOR i l'AMISTAT en majúscules, 

sobre les esquerdes que il.luminen, sobre la continuïtat imparable de la vida (per sort!),

sobre les paraules no expressades, sobre els sentiments ensorrats, 

sobre famílies imperfectes, 

sobre allò que encara queda per descobrir. 

sobre els intents fallits i les noves oportunitats,

sobre decisions finals...

Que no ens faltin les esquerdes! 

i els rierols de llum que les travessen.

Comèdia (a)romàntica

Poc partidària del gènere de la comèdia romàntica, exceptuant els clàssics de Billy Wilder i algunes més actuals com The Notebook, Algo para recordar. Aquesta és una pel.lícula romàntica, però atípica. Et desvetlla el final des del principi. Te'l desgrana sense embuts i les peces del trencaclosques encaixen en un cor esguinçat.Talment com la vida, ens entossudim en un gest,  més enllà de la nitidesaa reveladora de les paraules.

Nit contradictòria, a banda, una pel.lícula sobre realitats enllaçades amb el desamor.

Enfront de moments super especials  recollits amb cura i bona memòria. No hi ha tria possible, si més no, aquesta no fóra real, som aquí per apendre, per sentir. Certament, la vida no permet assajos, és una obra de teatre amb regles pròpies. Tenim al nostre abast sentiments que escriuen les escenes: felicitat, tristor, estimar, enyorar, por, passió, nostàlgia, culpa, perdó, agraïment...Tot un mar per submergir-nos en solitut o en companyia, si així ho triem. 

I sí esculls un moment, la declaració d'amor més bonica a la Vida secreta de las palabras: 

Apendré a nadar...

                                                       

P.D. Gràcies Judit per compartir...♥

Estimat Oblit

(Alfie: Spoiler de la pel.lícula!)

Elles obliden, intenten, perquè l'oblit és el camí que cura moltes ferides.

És fàcil entendre que oblidar alleugereix  la tristesa, que remou les aigües estancades. 

No sempre resulta fàcil recórre aquest trajecte, però.

L'oblit, una vareta màgica que escampa polsims d'il.lusions!. 

Per no ser presoneres de la tristor, de la por, de la rancúnia, de la nostàlgia.

Els versos afectuosos de l'ahir, els petons amb deslleialtat, la tendresa del gest, les complicitats arreu compartides...part d'un temps que bategava a les palpentes i amb ulls clucs.
Elles van oblidant, però a voltes, obliden  aquest oblit salvador. Perquè hi ha absències que empolsen l'oblit i la papallona es esgarrapada per aquell enyor estèril. 

I ell, incomprès que no comprèn les ferides alienes. Presoner de la llibertat?. 

Ella no oblida l'aniversari de l'Oblit emmudit, no pot, però la Papallona reprèn el vol més lleugera.

♪♫♪♫

'Al...fi'