 |
| *Suzanne Woolcott* |
No abarateixis el somni* i faig meves les teves paraules.
Que és com aquell caminet d'argent que s'endinsa al mar.
I conjures un mes de març sortós, d'aquest atzar que ja està escrit.
Dos solets menuts són el presagi que ho pot fer possible. Sis i vint-i-quatre.
Però sí i sí, si cal refarem tots els signes*,
del present que toqui viure, malgrat pors i camins abruptes.
Per vinclar-se al vent que fuetegi.
Però no abarateixis el somni*,
que el viure té un preu: acarar temors,
té les seves normes que aprens dia rera dia.
A voltes, té vida pròpia ...
i toques el cel.
Per això, jo et conjuro març, amb el cor a la mà
i amb els desitjos intactes,
de riure, conversar, abraçar, estimar, d'escoltar, d'apendre, sorpendre'm, de...
de moments blaus ben compartits!.
♪♫♪
