BoN NaDaL i Feliç 2016

Entre les coses més senzilles i quotidianes,

s'amaguen milers d'instanst de felicitat, 

com un polsim màgic...

BoN NaDaL

 i

      Feliç 2016

            de tot cor!.

♪♫♪

Un clàssic Nadalenc...♥

Possibles..

Mig perdudes algunes paraules, retroben el seu camí.

Conformen el gest i ofeguen el silenci.

Abraces el càlid present, xino xano.
La por hi és, però l'arbre dels desitjos creix
i esten el seu fullam per donar-me recer.

Compartir aquest refugi,
amb  riures sincers,
amb històries de mar.
perquè em gronxin tots els somnis
i em mantinguin sempre el cor viu.

Apendre a mirar-me.
A estimar, sense perdre'm.
A no fugir, si vull quedar-me.
Fas de mirall, a sotragades, ho saps?.


Nits de pell a quatre mans.

Passejades plàcides, carquilles i onades

Somnis sempre..., de mar blava.

♥♥
Desafino sovint..., estimo encara!
                                 (Sònia Moll).

 

Decidir...

Llegia no sé on...Prens alguna cosa per ser feliç?. Sí, decisions, va respondre.

Decidir és arriscar-se, és creure en un possible, més enllà de normes socials. Decidint et pots equivocar, però no decidir rosega en els moments de soledat.

Els temps se'ns escola entre els dits i ens empeny a decidir-nos, coses de l'edat...

Les nostres decisions ens defineixen, ens uneixen, ens separen...decidim amb l'esperança -a voltes colpidora- que la vida avançi més rodada. Decidir és necessari, però  no sempre fàcil.

Si res ens salva de la mort, al menys que l'amor ens salvi de la vida, deia Pablo Neruda. Perquè  no decidim estimar, no respon a la raó. S'imposa a través de camins verds, a dues rodes, el reguem amb vins de perfum afruïtat i pansa blanca, és aquella mà que acotxa els teus somnis...

La vida val la pena si sabem estimar i decidim (sí, per aquest ordre!), malgrat no sempre llueixi el blau a cada pas, a cada decisió...

Camins...

La fluïdesa d'una conversa i la teva mirada blava que m'esguarda.

Mires ...i esquives. Timideses que es troven.

Tu, desig preuat, sobrevoles el meus pensaments.

T'aturo a mig vol. No alimentis vagues expectatives.

Gaudir del moment, del petit gest de proximitat, de la complicitat incipient. 

Instants que acotxen els meus somnis.

Em sé la lliçó dels mestres a favor del desaferrament, la teoria. 

La pràctica en aprenentatge constant, a una li agrada sentir-se arrelada

als cors que estima. 

Cada situació diferent a l'anterior, la il.lusió recuperada.

Malgrat camins enterrats, malgrat ofecs, 

n'hi ha de nous a descobrir, 

xino xano arreplegues les molles de pa del caminet d'argent.

Vet aquí sols un somni?, el temps dibuixarà la resposta...

Moments...

 I en el fons saps que has fet el que senties, el que et demanaven les entranyes...

 posar les cartes sobre la taula. Segueixes fent volar ocells, dibuixant somnis...però ja no  camines amb el ciri a la mà. Fa recança aquest sentir.

Els ulls somiadors, cerquen l'amagatall d'aquell amor que va i torna i es despulla sense pors. Que no flaqueja davant les ventades i vetlla els somnis amb la suavitat de la remor del mar.  Evitar  ensopegar amb la mateixa pedra. Saps què et fa feliç  i el deliri que porta a l'abisme. Segueixes estimant el temps de les temptatives. Immnersos en aquest perpetu trànsit de moments diversos, de tots colors!.

Ritme!

Avui 'sóls'  una cançó...

On música i paraules, són un tàndem vital.

Una dona de ciutat, que no deixa de ballar al ritme del vent que toca.

Seguidora incansable de la veu del cor, un ritme màgic!.

Per què jo vull!

Perquè no vull que els arbres m'impedeixin veure el bosc.

Perquè  els greuges i les decepcions es barregen amb els caminets daurats compartits, talment com la vida, diversa!.

Perquè vull apendre a calçar les teves sabates i saber de què parles, com sents i tu?, t'atreveixes?.

Perquè estimar és una carrera de fons i no una cursa puntual.

Perquè les paraules són ponts de mar blava i els silencis el seu captiveri.

Perquè el goig del cor esperona cos i ànima.

Perquè tinc un ram de preguntes i il.lusions, que il.luminen els sentits.

Perquè allò que veiem camp enllà, és el projecte del nostre esguard interior.

Perquè sí, perquè jo vull. Tot comença i acaba en un mateix .

Se'm gira feina!.

♪♫♪

Si jo fos...

Algú...

 Cerca algú que  tingui cura apassionadament d'ella,

amb cada pensament, amb cada respir, amb cada gest.

Que cada alè l'ajudi a veure les coses amb una altra mirada.

Algú a qui estar lligada amb fils màgics que enllaçen i no oprimeixen el cor.

Algú amb fets i paraules que es donen la mà.

Vol algú amb qui compartir la resta de la seva vida. Curta o llarga?, qui sap!. 

A mitges amb el viure d'un ventall de colors divers. Dies grisos, de cel rogenc, nits màgiques i amb cel mariner.Dies en què el món fa mal. Algú amb qui compartir els pensaments més interns. 

Algú que vulgui sumar presents per construir un demà.

Algú amb qui redescobrir-se cada dia. Algú sense pors o amb coratge per fer-hi front.

Que ningú se'n lliura en aquest camí diari, sense assajos.

Algú de tarannà tortugueta i ànima de dofí.

 Que potser passaran els anys i vindrà l'adéu..., sempre diuen. Potser sí o potser no.

 Però ja seria una altra història.

I a canvi...

Tinc, per a tu, un present
I no és d'aniversari
Ni de cap dia assenyalat
Tinc, per a tu, un present
Que t'acompanye sempre
Com el teu amulet ocult.**

                       **Feliu Ventura

Energia universal

Dones energia amb una sincera abraçada, un somriure

o amb el cor obert que m'acull.

Som energia, éssers lluminosos som!.

No és una fantasia, no pas bruixeria.

El palmell de la mare en el front del fill amb mal de cap,

 els massatges que alleujan.

És allò que jo puc sentir, que hom desprén.

Energia que atrau, 

energia que ens envolta.

No tot passa pel sedaç de la vista, 

com una melodia ens toca l'ànima.

Oblidem que l'essencial és invisible als ulls.

Amb capacitat de rebre i donar i deixar anar.... 

♪♫♪

Energize me!

 

Va por ti!

Va por ti!, lo sabes.

Sigues brillando en los corazones 

que conquistaste.

♥

L'absència no porta a l'oblit, quan  el cor estima.

El pas del temps regala la millor perspectiva al viure compartit, 

de tots colors!.

♪♫♪

Everybody!

Sant tornem-hi!!

Amb les piles carregades,

sense presses ni ang☼ixes.

Amb el daurat a la pell

i el blau a la retina.

Amb noves perspectives internes,

sense plans que s'esfondren,

amb somnis per dibuixar.

Amb els somriures i la il.lusió menuda a l'ànima, 

em captiven els nenets de la casa!.

Sense silencis destructius,

amb presències que volen ésser per estimar. 

Amb dates en el record,

sense  rancúnies,

però amb preguntes sense reposta.

Amatent!, a tot allò que està per f♥r.

Amb aquella percepció d'inici d'any escolar,

coses de l'edat i del temps estiuenc!.

♫♪♫

Storytime! 

Temps

Temps fugisser,

Temps per estimar,

 *

*

                                           

                                            Temps compartit,

                                            temps que suma.

                                                          Temps de pas,

                                                          temps en solitud,

                                Temps per trobar-se,

                                 temps per perdre's.

                                                               Temps enyorat,

                                                               temps d'acceptar,

                                                               temps de perdonar.

                                                Temps d'escoltar-se,

                                                temps d'il.lusionar-se.

                                  Temps perdut,

                                  temps que resta? .

                                                Temps present, per assaborir,

                                                temps futur, no em mengis!

                                                temps passat, per entendre.

                          Temps impertinent,

                          temps sublim.

 *

*

Temps per estimar,

Temps fugisser,

El temps s'escola indefectiblement,

estimant adquireix veritable sentit.

♪♫♪

Time of my life 

Reflexions compartides

Avui 'sols' vull compartir uns bocins d'una entrevista que fa un temps li van fer a

Ana Maria Matute, genial!, una reflexió sobre la vida mateixa.

En aquest raconet que em serveix per endreçar, expressar i compartir mil pensaments,

us deixo les seves paraules com engrunes de pa...per seguir un caminet màgic.

Com a humana, se sent orgullosa d'alguna cosa?
Sí, de l'amor. De la capacitat d'estimar. Jo he conegut l'amor i també l'he patit. L'amor és una equivocació meravellosa.

La vida és màgica. 

Conec la pena més fonda, però també la felicitat més gran, més brillant i esclatant. He sentit l'amor i m'he sentit estimada. Ho pot dir poca gent, això. Tot el que et passa a la vida s'ha d'acceptar, el que és bo i el que és dolent.

L'amor apareix, pum, quan menys te l'esperes. 

Així sigui!.

Sentir en cos i ànima, val la pena córre aquest risc...

♪♫♪

Vida per VIURE!

Follow, flow...

No penssis de més, quan restis sola.
No deixis passar les hores.  Anar i venir, experimentant tota mena de colors,
cobejant compartir horitzons blaus.

La vida és així, canvia el vent, canvien les estacions,
canvia la lluna que ens esguarda nit rera nit.
Quan som al ball, s'ha de ballar, com diu el pare.

No sempre trobem una raó.
Tot és veu igual, si mirem  amb les mateixes ulleres.
Ja observes l'entorn des de formes liles i vidres lluents,
amb el cor sempre inquiet i la ment per aquietar.

De naturalesa cristalina, la nostra ment,
encadena pensaments fugissers, embolicats...

Agombolar-se al vaivé de les ones.

No som més que una gota de llum, un estel fugaç, 

un breu bategar en la immesitat del univers.

Deixa que cos i ànima s'enlairin amb el Sol.
Feliç Solstici d'Estiu!! ♥☼

♫♪♫

Flow

Tot i res

T'entregues, estimes. Vius en plenitud.
Resisteixes angoixes, dones escalf a les pors. Abraçes esperances. Somrius, comparteixes dies assoleiats i nits de lluna plena. Plores pèrdues.
Vius..., a voltes  en minúscula, fins que un tot és torna res.  
Ja no esperes ni desesperes. Entomes i vius...

Te quise y no me arrepiento
Por qué me llevo lo que aprendí.
A veces ganas perdiendo.
Camila
 

Hi ha qui gosa doblegar l'instint més contundent, el de la supervivència. Colpeixen les paraules en  la llunyania,  incomprensió inabastable. L'imagines com una ombra que rosega  l'ànima fins escanyar-la. Fet trencador d'aquella norma no escrita, que nega la llibertat de posar fi a la pròpia vida. Qui es veu en cor de jutjar?!. 

Som narradors de la pròpia existència, captius del nostre horitzó.

Un forte abbraccio, E.

♪♫♪

Time to Say Goodbye

Dona'm la mà...

Ho confesso, m'agraden les mans. 

M'adono que la mirada s'atura en elles, quan conec  a algú de nou en nou.

L'ample del palmell, el seu color, la forma de les ungles, el gruix dels dits i la seva llargària

i les recordo amb el pas del temps, amb força precisió.

He estimat mans més aviat petites i dits una mica rondanxons,  però fermes, segures, sinceres. Mans que ja han callat. 

He aferrat mans grans, dits estrets i palmells amples, treballadores precises.  Mans  que recórren el cos amb tendresa i passió desfermada, però distants del cor. Mans que descol.loquen. Mans emmudides. 

I les mans incondicionals?, amb el gravat del pas del temps, com a full de ruta, 

sempre les trobo!.

Admiro les mans que dibuixenn somriures i reciten paraules màgiques 

que bressolen cos i ànima. 

Em tenen el cor robat les manetes que m'estrenyen el dit índex amb suau fermesa.

Mans que desitjo veure fer-se grans.

Em captiven les mans que m'estrenyen quan hi ha núvols, mans per compartir dies de tots colors i nits de lluna plena.

♪♫♪

Persones ♥

Mil gràcies!!

GRÀCIES!. 

Paraula blava i menuda, així la imagino, però gran per dins.

Ja ho tenen les coses més boniques. 

Gràcies per l'abraçada, per l'alleujament compartit.

Gràcies als amics, als de casa...sou el tresor que bressola l'ànima 

i que enforteix el cor.

Aquest viure que té vida pròpia, ara et pren, ara t'ofega, ara et deceb,

ara et fa somriure i et regala la butlleta de la sort. No saps el perquè, tu que sempre els cerques. L'existència, aquell espai misteriós i flexible, com el cos dels Nenets de la casa. Avui et dono les gràcies!.

Les contrarietats posen a prova l'esforç, la voluntat, les il.lusions, els somnis.

I els regals providencials són l'exponent que hi ha tant a fer, obren el ventall de les possibilitats. Les dos cares d'una mateixa moneda, que no permet assajos, sols viure en majúscules, amb tots els sentits amatents.

En paraules del meu estimat Miquel Martí i Pol.

Si no podem mestrejar els anys per fer-ne

tot d’enfilalls de llum meravellada,

ni ens és donat deturar el temps i creure

que l’horitzó sempre ens serà propici,

pensem almenys la vida com un àmbit

de claredats possibles, i vivim-la.

I donem gràcies..., mil gràcies!. Que vibri el gest de cor, 

que s'estén més enllà de la mirada.

♪♫♪

Mil gràcies!!

No abarateixis el somni

*Suzanne Woolcott*

No abarateixis el somni* i faig meves les teves paraules.

Que és com aquell caminet d'argent que s'endinsa al mar.

I conjures un mes de març sortós, d'aquest atzar que ja està escrit.

Dos solets menuts són el presagi que ho pot fer possible. Sis i vint-i-quatre.

Però sí i sí, si cal refarem tots els signes*,

del present que toqui viure, malgrat pors i camins abruptes.

Per vinclar-se al vent que fuetegi.

Però no abarateixis el somni*,

que el viure té un preu: acarar temors,

 té les seves normes que aprens dia rera dia.

 A voltes, té vida pròpia ...

i toques el cel.

Per això, jo et conjuro març, amb el cor a la mà 

i amb els desitjos intactes,

de riure, conversar, abraçar, estimar, d'escoltar, d'apendre, sorpendre'm, de...

de moments blaus ben compartits!.

♪♫♪

Over The Rainbow

 * Lluís Llach

Els NeNets de la casa...

Estimats nebodets,

Us dono la benvinguda a aquest món, amb el cor alegre i ple d'amor, amb el somriure a 

punt, la il.lusió nodrida dia a dia i l'ànima clivellada.

Al mirar-vos, s'obren blaus horitzons, més enllà de temors i incerteses.

En aquest sempre canviant fluxe de la vida, hi ha moments de plenitud, on totes les peces encaixen a la perfecció. En sou un bell exemple. Corpresa pels vostre gest delicat i tendre. Us acullen braços que ja us estimen i un món que veurà créixer els vostre somnis, que l'amor i l'alegria en siguin les ales!.
Com diu l'avi, quanta vida i quanta fragilitat.

De tot ♥ ...

La tieta.

♪♫♪
NaNiT ***

Ser gira-sol.

Si no podem mestrejar els anys per fer-ne

tot d'enfilalls de llum meravellada,

 ni ens és donat deturar el temps i creure 

que l'horitzó sempre ens serà propici,

pensem almenys la vida com un àmbit 

de claredats possibles, i vivim-la... 

                                                                               Miquel Martí i Pol

Et sents com un gira-sol i recordes paraules de dies fugits, mentre l'essència roman intacta.

Sempre fascinada pels gira-sols, no pel color, 

una és decanta més per un ventall menys cridaner. 

Sí per la seva saviesa en vinclar-se a la vida, al solet que els escalfa. 

Ufanosos, grans i protectors d'allò que estimen.

Amb la capacitat de redreçar-se cap a la llum, 

de no deixar-se abatre pels embats del dia.

El fred que clivella, el pensaments embullats, somnis incomplerts... 

que bufetegen les claredats.

I no sé per què, veig en ells una concepció pausada del temps,

 tarannà inspirador de vida.

I viure és això, llevar-se cada matí, amb el ventall divers de petals en la direcció correcta, a l'esguard de l'astre rei. De llevant a ponent i sant tornem-hi!.

Ser gira-sol, tot un repte!. 

♫♪♫♫

Move in the right direction!