BoN NaDaL i Feliç 2016

Entre les coses més senzilles i quotidianes,

s'amaguen milers d'instanst de felicitat, 

com un polsim màgic...

BoN NaDaL

 i

      Feliç 2016

            de tot cor!.

♪♫♪

Un clàssic Nadalenc...♥

Oda al blau

Li agrada el blau. De petita es sentia  fascinada pel mar i es pregunta quina dèria fou primer el mar o el blau?, ves a saber!, ja fa temps van de la mà. I la seva mirada, quan troba l'ocasió, és perd en el seu horitzó plàcid. Recórre les tonalitats de cada onada, del blau marí fins al més celestial, de blau en blau com una partida de l'oca amb tocs marins. L'atzur com a límit que esguarda la mirada. Imatges de Punta Nati, de Ses Illetes, de Macarella... 
solquen els seus records.

I tot d'una, estesa a terra, observant el blanc sobre blau, dibuixant formes amb els núvols, s'enxampa recordant-te i li sap greu, s'ho mereix?. Creia que el trobava a faltar, aquelles converses que fan ballar el cap, els somriures còmplices, la tendresa compartida, l'esglai que recórre el cos, el frec a frec de la pell. Però les absències són pròpies: rient, gemegant, tocant, estimant una altra pell. I, mentre els records recórren el cel com núvols inesperats, jeu  sota un sostre esponjós, amb l'ànima a recer de tempestes inesperades. 

 

Sí estima el blau!, ho confessa. Segur que penses que no es pot pas estimar un color, per què no?. És el color per sobre tots els colors, discret però majúscul. Té aquella bellesa subtil i màgica, t'atrapa com el cel esponjós, com el mar immens, com aquella mirada menuda que estima, com els moments que sumen, com els somnis creadors. 
Estima la vida vestida de blau.

Blau també és gelor, la del buit inesperat, la incertesa i la fumuda decepció. Però tot passa, ja ho sap i el temps inexorable ho reafirma. A voltes restant s'adona com n'és de preuat sumar moments!, tots compten i conformen el tapiç de la nostra existència. I oblida, no vol pas ser presonera de la tristor, de la por, de la rancúnia, de la nostalgia. 

Oblit salvador i llibertador de cors. 

Et venen la película que la felicitat rau en viure el present, en el no aferrament, cert, a mitges, perquè l'empaitada felicitat sols és real si es compartida. Ja es sap sola, per assolir els reptes, quan ha de transigir, mossegar-se la llengua. Que som grans i independents, sí!, però agraeix incansable, compartir amb aquells que sempre hi són, amb amics que es tornen familia. Caminar de la mà de cors que il.lusionen i bressolen l'esperit. Un present per gaudir, aquest sí!.

Viu al ritme d'un engranatge blau. Cada dia obre la finestra al mar i somia... amb nits que es tornin matins i amb somnis que vegin la llum.Temps sobre temps i més temps. Prega a hom omnipotent, que construeixi un pont de mar blava., com diu el Mestre. Per solcar camins inabastables, sense pors, malgrat l'ànima clivellada, amb el gest valent, el goig al cor i la tendresa a la pell. Caminar pell amb pell, perquè si no sents no vius.
♪♫♪
Blue Velvet 

 

Full de ruta

No és cursi dir-te t'estimo, és una confessió heroica

No és cursi dir-te, em fas falta, 

es humilitat emocional.

No és cursi dir-te  t'estimo molt, 

és saber agraïr el miracle de la seva existència*

*Traducció lliure d'Alejandro Jodorowsky

No recordo qui deia que la felicitat no és una fita, sino un camí a recórrer.
Que en tota pèrdua hi ha un guany, donc fe!.
El meu full de ruta conté aquests ingredients en cursiva. Potser si fossin prescrits des del cor, tindrien més adeptes. Seríem menys porucs als seus efectes secundaris i col.laterals.

Perquè una té basarda a aquella mor lenta del qui no  arrisca,
s'allunya de qui no creu en la màgia,
en l'eternitat de la bellesa quan s'esguarda el blau del mar.
Per tot plegat, cerquem entre les dones que bateguen,
disperses, encuriosides, imperfectes...
Em trobaràs en tots els colors incerts de la matinada, amatent a tot allò que encara és  possible i està per fer!.

♫♪♫
I si la por...

Elogi a la sensibilitat

Oda a la serenitat, per acceptar les coses que no puc canviar.

Lloança al valor, per canviar allò que sí puc canviar 

i elogi màxim a la saviesa, per reconèixer la diferència.

La sensibilitat, el nostre vestit diari, a mida i de gruixos diversos.

A voltes voldries tenir la pell menys fina, ser home (dona) de llauna.

 Observar l'entorn a través del cor d'altres persones, una eina de doble tallant, un valor socialment necessari.

 

♪♫♪

Over the Rainbow 

 

I potser el Nadal

*

I ja 

el tenim aquí, 

com diu la cançó...

Un any que tanca files 

i un altre que treu el nas.

Rebo els Nadals amb contradicció, 

una indolència il.lusionada per menuts plens 

de vida.

Aquest Nadal guarneixo l'arbre amb els cors que estimo, 

els de sempre i els nou vinguts,

Em donen recer, em fan somriure i abracen tot el meu jo imperfecte.

Penjo també el cor perdonat, no entès. I llueix el teu cor present per sempre

més, en el meu record. 

L'estel al cap de munt de l'arbre, desitjant

il.lumini el nostre present i ens desvetlli un futur màgic.

Boles blaves com l'horitzó, esperançador (creuem els dits!), 

boles vermelles, com el roig de la ponsetia familiar  i no oblido les verdes, com el vesc de la mare que mai es descuida.

Un arbre ferm, guarnit de tendresa, a l'empara d'un cel ple d'angelets,

que foragitin els nostres fantasmes i temences.

Que l'esperit nadalenc no s'esvaneixi...

I potser  el Nadal és tot això i,

 a més,

 la força
per reprendre 

el camí de cada dia.*

*Miquel Martí i Pol.

♪♫♪
Last Christmas  

P.S. Us desitjo un 2.014 que enfili i.lusions, xino xano...

 com succeix a Un cabdell de fil màgic,

de tot ♥

Els NeNets de la casa...

Estimats nebodets,

Us dono la benvinguda a aquest món, amb el cor alegre i ple d'amor, amb el somriure a 

punt, la il.lusió nodrida dia a dia i l'ànima clivellada.

Al mirar-vos, s'obren blaus horitzons, més enllà de temors i incerteses.

En aquest sempre canviant fluxe de la vida, hi ha moments de plenitud, on totes les peces encaixen a la perfecció. En sou un bell exemple. Corpresa pels vostre gest delicat i tendre. Us acullen braços que ja us estimen i un món que veurà créixer els vostre somnis, que l'amor i l'alegria en siguin les ales!.
Com diu l'avi, quanta vida i quanta fragilitat.

De tot ♥ ...

La tieta.

♪♫♪
NaNiT ***

Roda i roda...la vida.

Dies blaus, grisos, assolellats, ventosos, passatgers...

Els núvols passen com qui no diu res, a voltes són com angelets que t'acullen.

Camines de la mà de cors que il.lusionen i bressolen l'esperit.

 Parles amb altres veus, de tot i res.

Perds el nord contra el cor, per veure-hi clar  en la foscor. 

Viure sota el blau d'un engranatge transparent. Vestida de verd esperança i amb unes copetes de vi.

Reneix l'ànima diàriament!.

♫♪♫

Blaumut 

Cada semblança...

Macarella (2013)

La memòria té les fronteres poroses i els records s'esfilagar-se'n* amb els sentits.

Selectiva tu de les coses boniques, ja saps prou que tot no sempre suma. 

És estrany que a algunes remembrances  les desvetlli una imatge, una olor, un so...
i romanguin intactes i d'altres evocacions, potser més significatives,
se'ls desfiguri el pigment vital.
Vull pensar que tot té un perquè.

 ♫♪♫

With Or Without You

*Cada color d'un riu

(Manel de la Rosa)

Quatre dècades i escaig...

 Ja té quatre dècades i prop d'una setmana. 

Fita envoltada d'una certa aurèola, de pas de l'equador, d'assoliment i assentament (diuen), d'una càrrega social que pot ser un llast. No et veig, però sé que hi ets a cada somriure, en cada llàgrima,  en els anhels, en els tresors més preuats, en els objectius, en les patacades, en les abraçades i els petons, en les sorpreses..., en tot allò que em dóna vida i tinc la sort de compartir. 

A voltes aquest cor voldria tenir una vareta màgica que el lliurés del patiment, però la vida perdria part del seu encant. La màgia de tot allò bonic, que encara el pot sorpendre!.

Disposat a seguir sumant, sabent que a vegades toca restar, per tornar a sumar (quanta raó!), perquè estimar ho és tot. Estimar en majúscules, és fàcil.

Gràcies als cors, de totes les textures, que compartiu el meu bategar, per ser-hi i donar sentit a aquesta data ♥.

♫♪♫

More than words

Comèdia (a)romàntica

Poc partidària del gènere de la comèdia romàntica, exceptuant els clàssics de Billy Wilder i algunes més actuals com The Notebook, Algo para recordar. Aquesta és una pel.lícula romàntica, però atípica. Et desvetlla el final des del principi. Te'l desgrana sense embuts i les peces del trencaclosques encaixen en un cor esguinçat.Talment com la vida, ens entossudim en un gest,  més enllà de la nitidesaa reveladora de les paraules.

Nit contradictòria, a banda, una pel.lícula sobre realitats enllaçades amb el desamor.

Enfront de moments super especials  recollits amb cura i bona memòria. No hi ha tria possible, si més no, aquesta no fóra real, som aquí per apendre, per sentir. Certament, la vida no permet assajos, és una obra de teatre amb regles pròpies. Tenim al nostre abast sentiments que escriuen les escenes: felicitat, tristor, estimar, enyorar, por, passió, nostàlgia, culpa, perdó, agraïment...Tot un mar per submergir-nos en solitut o en companyia, si així ho triem. 

I sí esculls un moment, la declaració d'amor més bonica a la Vida secreta de las palabras: 

Apendré a nadar...

                                                       

P.D. Gràcies Judit per compartir...♥

Benvinguda Tardor!

Font:Internet

I tot i no anar a escola, en arribar setembre, aquell sensació  d'inici d'any escolar

resta impregnada a la pell. No hauria...,  però hi ha perfums arrelats per sempre. 

Setembre...i se'n tornem-hi!, la tardor que saluda

 i Little Daisy a quarts de quaranta!. 

Setembre divers...d'absència acceptada;

d'oblit resignat;

 de presències estimades;

d'il.lusions que creixen;

 de pors, perquè tu encara no pots faltar-me; 

de fer bullir l'olla, per esprémer el temps amb tots els sentits.

de cor bategant!.

Little Daisy és belluguet de primavera, pot ser per la impaciència, 

pel nervi intern,  per la dispersió blau cel.

La tardor, pacient ella, treu el cap amb poca força. Little Daisy sap que tocarà abrigar-se de tot allò que gela i no sols parla del temps. L'escalforeta vindrà dels cors que estima.

El mar respira més tranquil. La fressa de les fulles al bosc és la tonada d'aquest temps rogenc. Benvinguda Tardor!, de tot ♥

♪♫♪

A hand in my pocket

Caminant del Temps...

Les sabates velles ja no em serveixen.
Han caigut a trossos
després de travessar deserts i rius d'aigua gelada,
i rere els aparadors
només hi ha botins
i talons d'agulla
i sabatetes de xarol.
No sé quant de temps hauré d'anar encara descalça.
Però podem ballar, si vols.
No tinguis por de trepitjar-me. 

Sònia Moll

I tal dia farà un any...

Estimat Oblit

(Alfie: Spoiler de la pel.lícula!)

Elles obliden, intenten, perquè l'oblit és el camí que cura moltes ferides.

És fàcil entendre que oblidar alleugereix  la tristesa, que remou les aigües estancades. 

No sempre resulta fàcil recórre aquest trajecte, però.

L'oblit, una vareta màgica que escampa polsims d'il.lusions!. 

Per no ser presoneres de la tristor, de la por, de la rancúnia, de la nostàlgia.

Els versos afectuosos de l'ahir, els petons amb deslleialtat, la tendresa del gest, les complicitats arreu compartides...part d'un temps que bategava a les palpentes i amb ulls clucs.
Elles van oblidant, però a voltes, obliden  aquest oblit salvador. Perquè hi ha absències que empolsen l'oblit i la papallona es esgarrapada per aquell enyor estèril. 

I ell, incomprès que no comprèn les ferides alienes. Presoner de la llibertat?. 

Ella no oblida l'aniversari de l'Oblit emmudit, no pot, però la Papallona reprèn el vol més lleugera.

♪♫♪♫

'Al...fi'

I tu?, corres?

I segueix corrent. Corre perquè així se sent viva, perquè no vol esperar asseguda, ja no.

Corre darrera un, dos, tres...somnis, perquè els anhels i els desitjos esperonen per sí sols.

Corre sota la pluja, com diu aquella cançó, rere aquell record tan dolç (a voltes).

Corre perquè en té ganes, franquejada per verds de mil tonalitats i fonts de temps passats,  per grisos i vermell semàfor. Deixa enrera camins de mar, qui sap si un dia els retrobarà.

I aquest córrer és un impuls, com l'escriure, una veueta l'empeny. I una altra, que no escoltava, diu qui  t'estima, et cerca, corre darrera teu. ((Qui de tu s'escapa, millor deixar-lo marxar...)).

I corre, corre...per arribar aquell lloc on voldria compartir la resta del seu viure i per aquest fet, ja hi voldria ser!, amb el córrer compassat. Tu davant, ella darrera, en el punt de sortida...L'acompanyes?, el camí no sempre és planer.

♪♫♪

Nowhere Fast

P.S.  Rebi@ i llegia... 

Diuen que tot allò que estem buscant, també ens cerca a nosaltres i que, si romanem quiets, ens trobarà. És quelcom que porta molt de temps esperant-nos. En quan arribi, no et moguis. Descansa. Ja veuràs que ocórre seguidament.  Dones que corren amb els llops. Clarissa Pinkola.

Màgiques coincidències...? :-)

El cor de les boques tancades..

Només ens isolem en les petites coses...com deia el mestre Miquel Martí i Pol. Ens aferrem a l'amor, al desig, a la passió, patim la gelosia...
sentiments tots ells que brollen del nostre cor, som vius!, sí!.

Madama Butterfly és una petita història personal, de terres llunyanes i alhora universal, commovedora. Una dramàtica espera a que el pit-roig faci el niu, perquè arribi la força renovadora d'un cor fràgil. Un duet d'amor: la innocència femenina versus l'egoisme del mariner, amb una dona a cada port. Una preciosa vetlla  descriu la solitud d'una dona i un cor trencat. Mentre cau la nit, sóna el cor de les boques tancades, com una cançó de bressol i unes tímides llàgrimes llisquen suament. 

Una història que allibera el cor malmès.

L'amor, que tot ho emplena de sentit!, no sempre triomfa...

♪♫

El cor de les boques tancades... 

P.S. Gràcies al Cinquè vagó 

per compartir i descobrir-me aquesta petita i meravellosa joia.