Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estimar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Estimar. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 d’agost del 2015

Espera'm a casa...




El darrer Sant Joan va despertar  una primavera adormida. Murs que cauen a passets petits.
Malgrat encara hi ha defenses sobreres...Poder obrir el cor desconfiat.
Despullar-se de cap a peus, en cos (juganer)  i ànima (malmesa).
Estimar es acceptar, arraconar aquest voler compendre obstinat.

L'amor són paraules boniques que no vols gastar, 
també aquelles que es xiuxiuegen, les que es malinterpreten,
les que roseguen els pensaments.
L'amor està fet de petons de mil formes, de mosquit i de calamar, 
que esclaten als llavis i et dibuixen el millor dels somriures.
De carícies que encenen la pell, de gemecs i sospirs;
de cases que, a voltes, comencen per la teulada.

L'aventura de descobrir-nos, el  risc d'estendre les ales per conquerir noves terres,
noves personetes. Un repte, la flexibilitat.
Construïr records que avancen en bicicleta per paratges verds.

Per què estimar és la única cosa que ens fa sentir vius...

dimarts, 19 de maig del 2015

Moments...









 I en el fons saps que has fet el que senties, el que et demanaven les entranyes...
 posar les cartes sobre la taula. Segueixes fent volar ocells, dibuixant somnis...però ja no  camines amb el ciri a la mà. Fa recança aquest sentir.

Els ulls somiadors, cerquen l'amagatall d'aquell amor que va i torna i es despulla sense pors. Que no flaqueja davant les ventades i vetlla els somnis amb la suavitat de la remor del mar.  Evitar  ensopegar amb la mateixa pedra. Saps què et fa feliç  i el deliri que porta a l'abisme. Segueixes estimant el temps de les temptatives. Immnersos en aquest perpetu trànsit de moments diversos, de tots colors!.

diumenge, 8 de març del 2015

El meu jardinet




 El meu és un jardinet recollidet, però divers i la joia  del meu cor.
 Hi ha flors arrelades, romanen malgrat les adversitats i  llueixen un amor incondicional,   són flors preuades i el pas del temps no marceix la seva essència.
 Hi ha aquella flor propera, un temps còmplice i un vincle sempre present. Tu em presentes aquella flor que més t'estimes, divertida i  vital, com no acollir-la en el meu jardí! i em regales els somriures de les floretes més menudes i boniques del jardinet.

I no oblido aquelles flors que de fóra vingueren, arribades de mil contrades i aquí resten, quan oneja la calma i també quan es fa difícil navegar, tot un tresor!. 
I aquella flor que veia blava, lladre de cors que no vaig saber compendre ni predir.
Tú, aquella flor que la vida em prengué, ella és així de lletja a voltes...Ets present perquè el meu record et dóna llum, sempre.

A vegades de forma maldestre, no sempre amb les millors eines, 
m'agrada cuidar del meu jardinet. Feina a temps complert, plogui, nevi o faci sol. 
Estimar és tot un mestratge per polir.
Ocupació tan agraïda, rebre més del que dones..
Gràcies per ser-hi!

♪♫♪

diumenge, 1 de febrer del 2015

Algú...



 Cerca algú que  tingui cura apassionadament d'ella,
amb cada pensament, amb cada respir, amb cada gest.
Que cada alè l'ajudi a veure les coses amb una altra mirada.
Algú a qui estar lligada amb fils màgics que enllaçen i no oprimeixen el cor.
Algú amb fets i paraules que es donen la mà.
Vol algú amb qui compartir la resta de la seva vida. Curta o llarga?, qui sap!. 
A mitges amb el viure d'un ventall de colors divers. Dies grisos, de cel rogenc, nits màgiques i amb cel mariner.Dies en què el món fa mal. Algú amb qui compartir els pensaments més interns. 
Algú que vulgui sumar presents per construir un demà.
Algú amb qui redescobrir-se cada dia. Algú sense pors o amb coratge per fer-hi front.
Que ningú se'n lliura en aquest camí diari, sense assajos.
Algú de tarannà tortugueta i ànima de dofí.
 Que potser passaran els anys i vindrà l'adéu..., sempre diuen. Potser sí o potser no.
 Però ja seria una altra història.

I a canvi...

Tinc, per a tu, un present
I no és d'aniversari
Ni de cap dia assenyalat
Tinc, per a tu, un present
Que t'acompanye sempre
Com el teu amulet ocult.**
                       **Feliu Ventura

diumenge, 14 de desembre del 2014

I vet aquí el Nadal...



I vet aquí el Nadal, aquélla...


Nostàlgia de temps passats.
Aquella capacitat  (innata sí!, a voltes afeblida) d'entusiasmar-se.
Els llumets dels carrers, sí són blaus encara més bonics!
L'agraïment de poder compartir amb cors estimats.
Alegries nouvingudes, somnis pendents.
Confiar, donar les mans i  el cor, sense recances.
Aquelles  pors i dolors antics que ens ensenyen que som vius.
Estimar i ser estimada és el gran goig de viure,
ara per Nadal...i sempre!.

Per què la nostra mirada, el pas del temps i les noves personetes...
canvien les coses com per art de màgia.

BoNes FesTes Nadalenques
 i Feliç 2015!!

(Spoiler!)

dilluns, 29 de setembre del 2014

Va por ti!


Va por ti!, lo sabes.
Sigues brillando en los corazones 
que conquistaste.

L'absència no porta a l'oblit, quan  el cor estima.
El pas del temps regala la millor perspectiva al viure compartit, 
de tots colors!.

♪♫♪

dijous, 15 de maig del 2014

Dona'm la mà...




Ho confesso, m'agraden les mans. 
M'adono que la mirada s'atura en elles, quan conec  a algú de nou en nou.
L'ample del palmell, el seu color, la forma de les ungles, el gruix dels dits i la seva llargària
i les recordo amb el pas del temps, amb força precisió.

He estimat mans més aviat petites i dits una mica rondanxons,  però fermes, segures, sinceres. Mans que ja han callat. 
He aferrat mans grans, dits estrets i palmells amples, treballadores precises.  Mans  que recórren el cos amb tendresa i passió desfermada, però distants del cor. Mans que descol.loquen. Mans emmudides. 
I les mans incondicionals?, amb el gravat del pas del temps, com a full de ruta, 
sempre les trobo!.

Admiro les mans que dibuixenn somriures i reciten paraules màgiques 
que bressolen cos i ànima. 
Em tenen el cor robat les manetes que m'estrenyen el dit índex amb suau fermesa.
Mans que desitjo veure fer-se grans.

Em captiven les mans que m'estrenyen quan hi ha núvols, mans per compartir dies de tots colors i nits de lluna plena.

♪♫♪



divendres, 14 de febrer del 2014

Amb el cor a la mà i les defenses baixes...



Paraules per un dia com avui, imposat, 
per demà o l'altre de més enllà, per quan dicti el cor, ell que sol ser savi.

Frases clares com el cel blau que tant em fascina.
Paraules per un sempre,
  quan l'AMOR abandera un nosaltres.

♪♫♪