dijous, 25 de setembre del 2014

Jo trio VIURE




La sensibilitat amplificada és una arma de doble tallant,llegia.  És meravellosa quan tot  (difícil) va bé i demolidora,  quan van mal dades. I em ve a la memòria  el síndrome d'Stendhal d'una amiga, extasiada davant la bellesa de certes obres d'art;  la filofobia (resulta que se'n diu així) de qui no pot enamorar-se o qui et diu que aquells que senten menys, potser són més feliços. 

La solució, sentir en justa mesura?, menys?, apretar a córrer quan perdem el control?, qui sóc jo per dir el què i el com..., una humil patidora més. Com aquells llibres que llegia quan era petita, jo trio la meva aventura, a vegades l'encerto i  el trajecte és interessant, el final  bonic i d'altres entomes la patacada com millor pots, amb el bagatge del camí recorregut.

Et donc la raó en allò de viure el present, però una estima els trajectes llargs amb bitllet 
sense tornada, si més no amb la intenció posada. Les platges fondes per capbussar-m'hi
 i el blau a l'horitzó. Viure cada instant en les coses i que em recordin moments,
colors, olors... compartits, sentir!.

Sí triem o hauríem, si més no, fins hi tot, aquella tria de qui dia passa, any empeny. 
Ser conscients dels pals a les rodes i esforçar-nos per salvar els obstacles. 
Trio viure amb tots els sentits, ser un cul inquiet i no un enciam per reverdir.

He mudat la pell, però segueix fina. Sensible a les carícies, als petons i abraçades, al gest tendre, a la mirada cómplice, a les paraules sinceres. 
Inflexible amb les incoherències.
 Perquè com diu el Mestre...
's'esmena el viure amb més viure'*

♪♫♪

*Miquel Martí i Pol


16 comentaris:

  1. Llençar-se a l'abisme de la vida sense xarxa. Hi ha el risc de patacada, però mentres no arriba, voles i ets lliure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I et sents viu!, Xavier i els peròs ens ensenyen per la propera vegada...

      Elimina
  2. Es pot triar ser més o menys sensible? Primera noticia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Triem com viure, dintre de les nostres possibilitats i una cosa porta a l'altre, a com i què sentim, no trobes pons007?

      Elimina
  3. No podem posar límits als sentiments, ni a tenir-los ni a deixar-los sortir, però això és més difícil de fer que de dir, és clar. Per viure bé i plenament hem de deixar que surtin els sentiments. Que això em serveixi de toc d'atenció a mi mateix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Donar ales als sentiments, sempre ens costa, les gratificacions ens esperonen, però les pors aturen.

      Elimina
  4. S'esmena el viure amb més viure... Em sembla molt encertat.

    I la sensibilitat la portem tots, aprenents com tu, com podem i intentant cada dia a viure-la tan bé com sabem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, oi? Carme, les seves paraules sempre em són un referent.

      No deixem mai d'apendre! i que brolli la nostra sensibilitat...

      Elimina
  5. La sensibilitat... És tan agradable trobar persones sensibles, però penso que tot té un límit i no pot ser de cap manera malaltissa, i gual que la manca de sensibilitat, hi ha gent que és més seca que un pal...Crec que l'ideal és ser-ho d'una manera equilibrada, perquè ens faci ser agradables als altres. No ser si es pot triar, però potser un es pot esforçar una mica...
    Recordo que en una taula rodona per adolescents una noia em va dir: "És que si som sensibles patirem més"...I jo li vaig contestar que també gaudiria més, perquè passar per la vida sense pena ni glòria, sense que res ens faci vibrar per bé o per mal, ha de ser bastant avorrit...
    Això de ser un cul inquiet, m' és familiar!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre dius les coses de manera tan bonica, Roser, això sí que és sensibilitat!. La justa mesura no és pas fàcil trobar-la, però com bé dius, sentir et fa sentir viu, malgrat els peròs....

      Petonets!

      Elimina
  6. Hi ha gent molt sensible que ho expressa poc i gent molt freda que va de sentimental. Crec q ara estå més de moda expressar, però cadascú ha de fer el q el faci sentir millor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí Loreto uffff, sobretot faci el que és faci, amb sinceritat, sense aparences estranyes.

      Elimina

  7. A mi m'agrada la idea de mesura en la desmesura. Contradicció lògica!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sóna bé!, seny i rauxa alhora :-)

      Abraçada cap El Far, Jordi

      Elimina
  8. Gràcies a tots per deixar els vostres comentaris.

    Petons, cors sensibles!

    ResponElimina

Petjades...