diumenge, 19 d’octubre del 2014

Oda al blau

Li agrada el blau. De petita es sentia  fascinada pel mar i es pregunta quina dèria fou primer el mar o el blau?, ves a saber!, ja fa temps van de la mà. I la seva mirada, quan troba l'ocasió, és perd en el seu horitzó plàcid. Recórre les tonalitats de cada onada, del blau marí fins al més celestial, de blau en blau com una partida de l'oca amb tocs marins. L'atzur com a límit que esguarda la mirada. Imatges de Punta Nati, de Ses Illetes, de Macarella... 
solquen els seus records.

I tot d'una, estesa a terra, observant el blanc sobre blau, dibuixant formes amb els núvols, s'enxampa recordant-te i li sap greu, s'ho mereix?. Creia que el trobava a faltar, aquelles converses que fan ballar el cap, els somriures còmplices, la tendresa compartida, l'esglai que recórre el cos, el frec a frec de la pell. Però les absències són pròpies: rient, gemegant, tocant, estimant una altra pell. I, mentre els records recórren el cel com núvols inesperats, jeu  sota un sostre esponjós, amb l'ànima a recer de tempestes inesperades. 
 

Sí estima el blau!, ho confessa. Segur que penses que no es pot pas estimar un color, per què no?. És el color per sobre tots els colors, discret però majúscul. Té aquella bellesa subtil i màgica, t'atrapa com el cel esponjós, com el mar immens, com aquella mirada menuda que estima, com els moments que sumen, com els somnis creadors. 
Estima la vida vestida de blau.

Blau també és gelor, la del buit inesperat, la incertesa i la fumuda decepció. Però tot passa, ja ho sap i el temps inexorable ho reafirma. A voltes restant s'adona com n'és de preuat sumar moments!, tots compten i conformen el tapiç de la nostra existència. I oblida, no vol pas ser presonera de la tristor, de la por, de la rancúnia, de la nostalgia. 
Oblit salvador i llibertador de cors. 

Et venen la película que la felicitat rau en viure el present, en el no aferrament, cert, a mitges, perquè l'empaitada felicitat sols és real si es compartida. Ja es sap sola, per assolir els reptes, quan ha de transigir, mossegar-se la llengua. Que som grans i independents, sí!, però agraeix incansable, compartir amb aquells que sempre hi són, amb amics que es tornen familia. Caminar de la mà de cors que il.lusionen i bressolen l'esperit. Un present per gaudir, aquest sí!.

Viu al ritme d'un engranatge blau. Cada dia obre la finestra al mar i somia... amb nits que es tornin matins i amb somnis que vegin la llum.Temps sobre temps i més temps. Prega a hom omnipotent, que construeixi un pont de mar blava., com diu el Mestre. Per solcar camins inabastables, sense pors, malgrat l'ànima clivellada, amb el gest valent, el goig al cor i la tendresa a la pell. Caminar pell amb pell, perquè si no sents no vius.
♪♫♪
Blue Velvet 

 

16 comentaris:

  1. Només et puc dir que és el meu color predilecte. Em fascina la seva bellesa, subtil i fragmentada en mil matisos!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidim Jordi!, totes les seves tonalitats són boniques, per un moment o altre :-)

      Abraçada cap El Far,

      Elimina
  2. Magnífics els blaus immensos del mar i del cel. No sé anglès però el blues, musicalment, és sinònim de tristesa, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests blaus, Xavier són un bàlsam, no trobes?.Jo també ho havia sentit a dir, aquesta cançó és nostàlgica sí....

      Elimina
  3. Llàstima que sigui rl color associat de cert partit dictador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ufffff millor no m'ho recordis :-( Joan, res és perfecte!, sols en aquesta tria tenen bon gust.

      Elimina
  4. Els colors no sols són colors, estimada amiga. Diferents colors són diferentes longituds d'ona, o si ho prefereixes, diferents freqüències de les ones, diferentes energies amb les que s'expressa l'energia, que a la seva vegada no deixa de ser una forma en que s'expressa la matèria... En fi, tot aquest rotllo sols per dir-te que els colors no sols són colors, són diferentes 'notes' amb les que s'expressa el tot. És sols q per simplificar, el nostre petit cervell veu colors... :-) Qui sap, igual el teu sentiment de 'comunió' amb aquest color és quelcom més que simplement preferir un color...
    Espero no haver-te fet ballar el cap.
    Tonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una explicació científica i acurada, interessant!. I què bonic que el nostre cervell sigui capaç de veure aquest color tan preciós...És fascinant el què som capaços de veure i sentir, el què no..., com les persones sinestèsiques, que són capaces d'escoltar el color groc, d'associar formes als dies de la setmana, d'olorar un número, curiós, oi Anònim?. Un desordre (un regal del cel?), el nostre cervell no deixa de sorpendre'ns...
      Ja m'agrada que em facin ballar el cap! :-)

      Elimina
  5. Blau,blau,blau és el vestit que porto
    Blau, blau, blau és tot el que jo tinc.
    Perquè m'agrada el blau de les onades
    el meu amic és un mariner!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :-D la lletra d'una nova cançó? o vols que plogui pons007? :-P

      Elimina
  6. Caram, quantes sensacions et produeix el color blau, però pots estar contenta si t'agrada aquest color, perquè entre el cel i el mar hi trobaràs tots els matisos.
    Jo penso que es pot estimar qualsevol cosa que ens transmeti sensibilitat...
    M'agrada això de " caminar de la mar de cors que il·lusionen i bressolen l'esperit"...
    Petonets, de color blau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí és una d'una gran bellesa!, una relació que ve de lluny :-D
      Aiiii M.Roser és que camninar en bona companyia és tot un regal!

      Abraçada, bonica!

      Elimina
  7. A mi també m'agrada el blau: discret, segur i molt fort. Si hem d'estimar un color, és bon candidat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí és discret el blau, Loreto, serà que el color tria a les persones o al revés? :-D

      Elimina
  8. Petons blaus! i gràcies per venir...
    NaNit..

    ResponElimina

Petjades...