dilluns, 14 de juliol del 2014

Temps



Temps fugisser,
Temps per estimar,
 *
*
                                           
                                            Temps compartit,
                                            temps que suma.

                                                          Temps de pas,
                                                          temps en solitud,

                                Temps per trobar-se,
                                 temps per perdre's.

                                                               Temps enyorat,
                                                               temps d'acceptar,
                                                               temps de perdonar.

                                                Temps d'escoltar-se,
                                                temps d'il.lusionar-se.

                                  Temps perdut,
                                  temps que resta? .

                                                Temps present, per assaborir,
                                                temps futur, no em mengis!
                                                temps passat, per entendre.

                          Temps impertinent,
                          temps sublim.

 *
*
Temps per estimar,
Temps fugisser,


El temps s'escola indefectiblement,
estimant adquireix veritable sentit.


♪♫♪

18 comentaris:

  1. Sempre pots estimar-te també a tu, per donar una mica de sentit a tot plegat. Sé que és difícil, jo tampoc sabia fer-ho, però diuen els que en saben que el primer som nosaltres, i que amb això n'hi ha prou. Suposo que ho diuen els que en saben... que ja tenen la vida resolta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També, també...oitant XeXu!. Sí començem per nosatres mateixos, tot flueix...Però a vegades som maldestres. Penso que la vida no acaba de resoldre's del tot...per sort!, fins que ens toca.

      Bon diumenge!

      Elimina
  2. Si nosaltres som els pilots, tindrem temps per a tot, no et sembla?
    Fins i tot, diria jo, per a perdre'l si ens ve de gust. ;)

    Què bé ho has dit, nina!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa Lluna som responsables del què fem i del què no fem...

      Petonets, mil bonica!

      Elimina
  3. Temps per a tot
    Tot té el seu temps

    Pren-te el teu

    Ptnsssssss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ariadna!, celebro llegir-te per aquí :-) Sí aquest és el meu pensar..., que hi ha temps per tot i que tot té el seu moment. Així estem!

      Abraçada!!

      Elimina
  4. El temps vola, és cert: bon aterratge als agosarats pilots!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir Xavier, aterrar pot ser ben agoserat a vegades..., hi ha qui viu en aquell qui dia passa, any empeny.

      Bon vespre!

      Elimina
  5. Genial! El temps no vola, és la vida que passa de pressa ;)

    Una abraçada, Audrey

    ResponElimina
    Respostes
    1. Massa de pressa !, no trobes Silvia? o potser és cosa de l'edat :-S

      Elimina
    2. Petonets de diumenge!, me'n descuidava ....

      Elimina
  6. El gastem per tantes coses el temps, que sovint ens oblidem d'utilitzar-lo pel més important...Temps per viure!
    Em sembla que en aquest cas, el pilot no hi pot fer res, el temps vola al seu aire...
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Roser per viure en majúscules, per sentir, per emocionar-nos...,però a voltes som maldestres i no apreciem el seu valor...aixxxx

      Petonets!

      Elimina
  7. Els diners no valen res comparat amb el temps. Un poema preciós, optimista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els diners són un mitjà necessari, però si no tenim el temps ni amb qui compartir-lo, no, no valen res...

      Elimina
  8. Gràcies a tots pel vostres comentaris!!!

    Petonets,

    ResponElimina
  9. No és cap tòpic que sempre els moments dolents no apreciaríem els bons. Qualsevol temps té la seva cosa, fins i tot els més trists donen pas a la reflexió i al trobar-se amb un mateix.

    Una abraçada, Audrey!

    ResponElimina
  10. Justament fins que no he sentit el brusc sortir de les rodes d'aterratge tot tornant del meu viatge no m'he adonat que havia perdut la noció del temps potser en l'exercici inconscient de renovar-ho ...

    Gràcies Audrey per fer tot plegat més original...

    ResponElimina

Petjades...