divendres, 6 de juny del 2014

Tot i res





T'entregues, estimes. Vius en plenitud.
Resisteixes angoixes, dones escalf a les pors. Abraçes esperances. Somrius, comparteixes dies assoleiats i nits de lluna plena. Plores pèrdues.

Vius..., a voltes  en minúscula, fins que un tot és torna res.  
Ja no esperes ni desesperes. Entomes i vius...

Te quise y no me arrepiento
Por qué me llevo lo que aprendí.
A veces ganas perdiendo.

Camila
 
Hi ha qui gosa doblegar l'instint més contundent, el de la supervivència. Colpeixen les paraules en  la llunyania,  incomprensió inabastable. L'imagines com una ombra que rosega  l'ànima fins escanyar-la. Fet trencador d'aquella norma no escrita, que nega la llibertat de posar fi a la pròpia vida. Qui es veu en cor de jutjar?!. 
Som narradors de la pròpia existència, captius del nostre horitzó.

Un forte abbraccio, E.

♪♫♪

15 comentaris:

  1. Estem de pas, estimada Audrey. Això no és sino un miratge de l'existencia més absoluta. Aquesta vida comença, segueix i s'acaba... xò algun dia tots ens retrobarem, ves a saber on, o quan o com. Quan el final d'aquest breu pas per aquest mon ens obri els horitzons per fi ho veurem tot una mica més clar. I ves a saber, igual al final ens adonem q tot té un sentit!!! Tonets, wapaaa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho estem, ho estem....Raó de pes per enfilar l'agulla i ...estimar, sentir, apendre, agraïr...cada dia. Dóna sentit, almenys a una servidora.
      I ves a saber, sí!, on, quan, com, la vida no deixa de sorprendre'm!.
      Gràcies Anònim

      Elimina
  2. Mai no em veuria en cor d jutjar... Fins i tot em sembla comprendre aquesta necessitat d'acabar. Encertada o equivocada no és més que una necessitat sentida, com qualsevol altra.

    Fa tristesa, això sí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una necessitat que deixa tants i tants interrogants, Carme. Tristesa , incomprensió, desconeixement sobre la pròpia ment, els pesos que carreguem...

      Elimina
  3. Sempre he de llegir els teus posts dues vegades, però aquest cop ni així l'acabo d'entendre bé, em temo. El primer tros sembla una evolució dels fets. Després ja no sé què ha passat, però no pinta bé la cosa. T'envio una abraçada per si et cal, i si no, doncs la guardes per quan convingui.

    ResponElimina
  4. Uuuups XeXu em sap greu semblar-te tan críptica. El primer és una evolució de fets personal, però que pot ser de qualsevol altre..., la vida!. El darrer forma part també de la vida, d'escollir la seva fi, una tria aliena colpidora, que venç l'instint de supervivència.
    Sempre em calen les abraçades, més aviat les agraeixo, són vitals!, fan tant de bé!, així que mil gràcies!, per l'abraçada i per llegir-me....malgrat no ser transparent als teus ulls.

    ResponElimina
  5. I malgrat tot, sempre endavant. Bon cap de setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí Loreto!, no mirar enrera...(si més no s'intenta amb força).

      Elimina
  6. Els teus posts sempre em sorprenent per l'especia bellesa de les teves paraules...
    El primer paràgraf l'entenc com un cant a la vida, somrius, plores ,abraces , estimes, sobretot vius...
    Després veig que la vida s'ha tornat com una nosa, fins el punt de sentir-la com una ombra que ofega, i les preguntes no tenen resposta...Jutjar algú? mai sabem què s'amaga darrer d'alguns horitzons...
    Petonets, Audrey.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo sempre trobo els teus comentaris tan encertats, la veu de l'experiència plena de dolçor.
      Petonets, Roser

      Elimina
  7. Audrey, si m'ho permets podem canviar l'ordre de la frase: "Som narradors de la pròpia existència, captius del nostre horitzó" per "Som captius de la pròpia existència, narradors del nostre passat (o present)
    Fita
    i ignorants dels nostres horitzons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per què no Xavier, benvingudes les noves interpretacions!.
      Malgrat penso què com narrem la nostra existència, dibuixa el nostre horitzó.

      Elimina
  8. Mil gràcies per venir i deixar la vostra petjadeta.

    Petonets!

    ResponElimina

Petjades...