dijous, 10 d’abril del 2014

Elogi a la sensibilitat




Oda a la serenitat, per acceptar les coses que no puc canviar.
Lloança al valor, per canviar allò que sí puc canviar 
i elogi màxim a la saviesa, per reconèixer la diferència.

La sensibilitat, el nostre vestit diari, a mida i de gruixos diversos.
A voltes voldries tenir la pell menys fina, ser home (dona) de llauna.

 Observar l'entorn a través del cor d'altres persones, una eina de doble tallant, un valor socialment necessari.
 
♪♫♪
 

17 comentaris:

  1. El dolor a vegades ajuda a saber-te viu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una estació més del viure, és innevitable, sentim!. Preferible saber-se viu a través de l'amor, del perdó, de l'alegria, de la compassió, no trobes Anònim?.

      Elimina
  2. Potser és una arma de doble tall, però ens dóna molta informació, perquè la nostra visió de vegades és molt estreta i no ho veiem tot en perspectiva. Si ho mirem amb els ulls dels altres podem entendre moltes coses més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oitant que en dóna XeXu!, però no tothom s'atura a fer aquesta altra mirada..., mandra?, falta de costum?, egoisme?, no ho sé pas!, sempre és pot apendre.

      Elimina
  3. Precioses paraules!!
    No tan sols veure des d'una altra mirada, cal també sentir des d'una altra pell.

    Aferradetes, nina! ♪♪

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sa Lluna, sentir des d'una altra pell és una bonica utopia, com en serien de diferents les coses!.

      Petonets, mil!

      Elimina
  4. La pell de llauna ha d'anar acompanyada d'un cor de pedra. Incompatible amb la sensibilitat.
    Intentaré seguir els tres primers versos.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó Xavier, però a vegades la sensibilitat fa mal ben endins...
      Són una bona filosofia, sí.

      Elimina
  5. L'oració de la serenitat és de les més importants per viure bé, des que la conec que intento practicar-la. Gràcies per compartir amb tanta sensibilitat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia és tota una filosofia de vida, no pas fàcil, però. Gràcies a tu per les teves paraules!.

      Bon vespre!

      Elimina
  6. El repte no és perdre sensibilitat sinó invertir-la bé, que ens faci millors persones. El poema m'agrada molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens cal apendre Loreto a posar-nos en el lloc de l'altre, sí, hi ens farà créixer com a persones.

      Elimina
  7. Tenir-la, dosificar-la i emprar-la en el moment que més falta ens faci. Seria el seu ús correcte, la part difícil és aconseguir-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és feina fàcil Joan, ja tens raó. I com les persones es diversa la sensibilitat de uns i altres.

      Elimina
  8. És clar, primer hem d'aprendre a diferenciar què podem canviar i què no...I quan ho tinguem clar, dedicarem totes les nostres forces a intentar fer-ho realitat.
    Que fàcil seria la vida si tots tinguéssim una mica més de sensibilitat...Sempre hem d'intentar posar-nos al lloc de l'altre.
    Petonets de cap el tard.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho pots ben dir Roser !, millorarien les relacions personals a tots nivells, vull creure que es pot apendre.

      Molt bona nit!

      Elimina
  9. Moltes gràcies a tots per les vostres paraules!.
    Gaudiu de la Setmana Santa!, mini vacances :-)

    ResponElimina

Petjades...