diumenge, 20 d’octubre del 2013

Quatre dècades i escaig...




 Ja té quatre dècades i prop d'una setmana. 
Fita envoltada d'una certa aurèola, de pas de l'equador, d'assoliment i assentament (diuen), d'una càrrega social que pot ser un llast. No et veig, però sé que hi ets a cada somriure, en cada llàgrima,  en els anhels, en els tresors més preuats, en els objectius, en les patacades, en les abraçades i els petons, en les sorpreses..., en tot allò que em dóna vida i tinc la sort de compartir. 

A voltes aquest cor voldria tenir una vareta màgica que el lliurés del patiment, però la vida perdria part del seu encant. La màgia de tot allò bonic, que encara el pot sorpendre!.
Disposat a seguir sumant, sabent que a vegades toca restar, per tornar a sumar (quanta raó!), perquè estimar ho és tot. Estimar en majúscules, és fàcil.

Gràcies als cors, de totes les textures, que compartiu el meu bategar, per ser-hi i donar sentit a aquesta data ♥.

♫♪♫


15 comentaris:

  1. Anem tard en la felicitació, doncs. Felicitats endarrerides, són números rodons, no pot anar res malament! No deixis que la pressió social et llasti, total, després, quan menys t'ho esperes, la vida et canvia en només un segon.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les felicitacions sempre son ben rebudes XeXu, gràcies!. Sí la vida té vida pròpia, com solc dir, i tot canvia de cop i volta, si torna a succeïr... esperem que sigui per bé!.

      Elimina
  2. el canvi de dècada és una bona invitació a la reflexió del camí recorregut

    ResponElimina
    Respostes
    1. I en aquesta reflexió estic immersa Xelo, mentre seguim en camí!.

      Elimina
  3. Per molts anys! Res de càrregues socials, que poc importants són els prejudicis davant de tota una vida per recòrrer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Loreto!. Suposo que és innevitable aquest pensar, però sí hi ha camí a recòrrer i somnis pendents :-)

      Elimina
  4. Moltes felicitats, quatre dècades són com una passejada per la vida, com si fos un aperitiu de tot el que d'important vindrà després, segur. Em fa gràcia això del pas de l' Equador, que la vida no és pas una carrera universitària, he, he...Si es pot estalviar algun patiment, penso que és molt bo...Estic d'acord en que sempre hem d'intentar sumar!
    No estic segura que ESTIMAR, així, sigui fàcil...
    Petonets i somriures.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Roser!, que bonic que ho dius :-* Ja n'he viscut de coses important i boniques (n'hi ha que no...,clar!), però obro les mans a tot allò que ha de venir. Quan l'amor és sincer i a dues bandes, en majúscules, és fàcil sortir-se'n dels sotracs que es puguin trobar...
      Petonets per tu també!

      Elimina
  5. Respostes
    1. :-D :-D la situació és igual però pitjor??!!, ufffff

      Elimina
  6. Aquest és un any de canvis de vagó. Uns van al 4, altres van al 5, però tots tenim l a mateixa destinació! Fem del trajecte un lloc divertit i ple de coses que ens facin feliços, que ens donin satisfacció, omplim els quaderns de sumes, que tots els moments comptin, fins i tot els més dolents, perquè com sinó valorariem els bons???
    "Nena" que el meu pare diu que ets molt guapa, i he de dir-te que és un tio amb gust!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit una que també canvia de vagó!, no ens trobarem mai...però sort tenim de les visitetes de vagó a vagó, oi? :-) Doncs sí sumem tots els moments, els que no ho són tant ens ensenyen.
      Hahaha el teu pare sí que és trempat i eixerit!.
      Abraçada, gegant!.

      Elimina
  7. Bé, em sembla que arribo un poquet tard... però si encara val la meua felicitació... ací està: FELICITATS MOLTES A LOT OF VERY MUCH!! oUH YEAH! :)

    Te diria que 40 anys no són res però... uf, fa 3 anyets, quan jo vaig arribar a eixe quatre i a eixe zero... en fi, que se'm va fer complicat acceptar-ho.

    Ara ja estic bé, de veritat, sí, m'ha costat 3 anys però... ja estic bé :D

    En fi, ja saps que les xifres no són tan importants com altres coses, així que... endavant, amb somriures, amb ploreres, amb pasets endavant i amb pasets cap enrrere, però la vida està ací i ací hem de viure-la :)

    Salut i bon any :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I ara Ximo, oitant que val i és ben rebuda la teva felicitació!, moltes gràcies! uauuuuuu :-)

      Veig que m'entens..., espero tenir-ho coll avall una mica abans ;-)

      Doncs sí, endavant tot sentint a cada moment!

      Elimina
  8. Moltes gràcies a tots per les vostres felicitacions!, pels vostres comentaris.

    Petonets!

    ResponElimina

Petjades...