dissabte, 7 de setembre del 2013

Caminant del Temps...







Les sabates velles ja no em serveixen.
Han caigut a trossos
després de travessar deserts i rius d'aigua gelada,
i rere els aparadors
només hi ha botins
i talons d'agulla
i sabatetes de xarol.
No sé quant de temps hauré d'anar encara descalça.
Però podem ballar, si vols.
No tinguis por de trepitjar-me. 
Sònia Moll


I tal dia farà un any...

15 comentaris:

  1. Teniu raó les dues, la Sònia Moll i tu, si no hi ha sabates de la mena que volem, millor anar descalça, i a sobre no s'està de ballar. Es deu ballar bé descalç, si no et trepitgen, clar. Es pot descalçar el ballador també i ja està!

    I tal dia farà un any.
    M'agrada molt aquesta expressió, sempre m'ha agradat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I és que Carme no és pas fàcil trobar sabates que no sols siguin boniques, sino que s'adaptin al nostre caminar i ens acompanyin arreu, però no deixarem pas de ballar, oi?, si cal ho fem descalces, oitant!.

      Petonets, enllaçats ;-)

      Elimina
  2. Si ja no serveixen, sabates noves! I mentrestant, a ballar que són dos dies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó Loreto!, però mira em costar desfer-me de les coses boniques, que d'una manera o altre has estimat. Però sí, ballem que són dos dies i com diu la cançó de la Rosana, un és un esborrany!.

      Elimina
  3. El que descriu el poema no es pot perllongar en el temps, tard o d'hora t'has de calçar. Tal dia farà un any, bona expressió, però sona a conformista, i no ha de ser així. Encara que potser sí que fa un any...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre pràgmàtic XeXu!, doncs sí tocarà calçar-se, bé...això sí!. Descalça m'encanta passejar per la platja, quin plaer!. No, a mi no m'ho sembla, tot el contrari!, és un clam a que s'allunyin els entrebancs i un literal... És conformista el qui dia passa, any empeny, no creus?. Però tot són interpretacions...

      Abraçada ;-)

      Elimina
  4. Com acostuma a passar en poesia, i en altres arts també, cadascú interpreta d'una manera diferent. Vet aquí els nostres comentaris tan diferents, oi?
    Bon diumenge Audrey!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I què fantàstic, oi Ariadna?, que hi hagi aquesta diversitat :-), sempre enriquidora.

      Petonets,

      Elimina
  5. Uauuuuuu! Sabates! Quan es trenquen és perquè ja han servit molt, ja estan gastadetes de tant fer camí, o de ballar, o de saltar. Jo sempre tinc una bona excusa per tenir unes sabates noves!!!

    Per cert, unes Marten's no estan gens malament... però ara que hi penso... per ballar no van gaire be =:)

    I pels aniversaris? Res millor que una festa!

    Una abraçada apretadaaaaaaaaaaaaaa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit és xulo estrenar calçat nou, que t'acompanyarà per camins ben diversos, oi què sí?.

      Les Marten's són potents :-D i semblen còmodes.

      Els aniversaris és bonic celebrar-los, ben acompanyada, oitant!.

      Petonet, enorme!

      Elimina
  6. És una mica trist haver d'anar descalça per falta de sabates, i això que hi ha gent que hi va per gust...Ballar descalça, ha de ser un petit plaer, si el terra és adequat és clar!
    Jo, aquesta expressió " tal dia farà un any" no la trobo pas conformista, és una mica com dir , fora preocupacions o gambi qui pugui! A mi m'agrada.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com en tantes coses Roser, per gustos...colors!, oi?, clar que si és una qüestió de necessitat, és ben trist. Estic d'acord amb tu, pel que fa a la frase, fóra, fóra...!. Anem fent el camí per calçar-nos bé i ballem alhora!.

      Petonets, mil per tu.

      Elimina
  7. Agraeixo molt els vostres comentaris, diversos i bonics :-) Calçats o no...no deixem de ballar!.

    Abraçades enllaçades,

    ResponElimina

Petjades...