dimecres, 3 de juliol del 2013

De paraules i altres ingredients...




Estimo les paraules, a voltes desordenades, tímides, agoserades, tendres, colpidores. Ens nodrim de paraules, no ens adonem i arribem a habitar en elles, arrelades, com les soques d'un bosc frondós.
Però i el gest i el fet?, elements que conformen l'escultura cap a on tots convergim. Vesteixen les paraules o les disfressen?. No cal escollir, no vull escollir, no són bastides provisionals.  
A qui correspongui, dona´m paraules franques (malgrat no sempre les comparteixi), que  caminin de braçet de gestos i fets, una no és bona interpretadora de dispars intencions. En compensació, t'esguardo amb la mirada i t'escolto amb el cor. 
Aquest és el meu clam!.

Alliberar les llàgrimes amb les paraules, les pors amb carícies, la impotència amb el gest. Esborrar la irracionalitat de la vida, amb la irracionalitat del plaer.
Bel Olid.

♪♫

15 comentaris:

  1. Un vídeo bonic, una cita preciosa i, el teu escrit...amb un clam molt clar i diria més, "les coses clares i, la xocolata espesa"

    Abraçada sincera!!

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. I les teves paraules sempre benvingudes!, gràcies Josep.

      Abraçada!

      Elimina
  2. Les paraules i els gests es complementen. De vegades poden anar sols, però quan van junts i en harmonia, qualsevol situació guanya molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oitant Xexu!, quan tot va alhora tot és molt més senzill d'entendre.

      Elimina
  3. Que bonic que ho dius... ho crec ben bé així, quan les paraules i el gest i els fets es corresponen a un mateix missatge, el cor sempre hauria d'escoltar...

    M'afegeixo al teu clam!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Què bé Carme, quan més siguem, més ens farem sentir! i així que corri la veu i escoltin els cors :-)

      Elimina
  4. Un cor valent el teu! Les paraules, instrument poderós, elles. Tan et poden enlairar i arrencar mil somriures, com deixar-te en la foscor més absoluta. Cal saber trobar les justes i sinceres (tasca no gens fàcil) però no impossible!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit..., no deixarem d'intentar-ho per fer-ho possible, oi?.

      :-* :-*

      Elimina
  5. Gràcies!
    El sol i els elements ho feien tot, jo només permetia el "click"!

    A vegades cal anar més enllà de les paraules... sovint perden el sentit i s'ha de retornar a allò que les va provocar, l'impuls sempre hi serà.

    Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu Ester!, per compartir llum en imatge i paraules :-)

      Si les paraules perden sentit...una necessita quelcom que les faci entenedores, un senyal sincer...

      Elimina
  6. El clam de les paraules sinceres, m'agrada molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia per sumar-t'hi!, així corri la veu arreu de tots els cors...:-)

      Elimina
  7. Gràcies a tots per la vostra petjadeta sincera i bon cap de setmana!.

    ResponElimina
  8. Paraula, gest o fet, el que compte que vingui del cor, no? I això es nota

    ResponElimina
  9. Rachel i si tots ells venen del cor, és magnífic!, sinó...tot és complica.
    Gràcies guapíssima!

    ResponElimina

Petjades...