BoN NaDaL i Feliç 2016

Entre les coses més senzilles i quotidianes,

s'amaguen milers d'instanst de felicitat, 

com un polsim màgic...

BoN NaDaL

 i

      Feliç 2016

            de tot cor!.

♪♫♪

Un clàssic Nadalenc...♥

Possibles..

Mig perdudes algunes paraules, retroben el seu camí.

Conformen el gest i ofeguen el silenci.

Abraces el càlid present, xino xano.
La por hi és, però l'arbre dels desitjos creix
i esten el seu fullam per donar-me recer.

Compartir aquest refugi,
amb  riures sincers,
amb històries de mar.
perquè em gronxin tots els somnis
i em mantinguin sempre el cor viu.

Apendre a mirar-me.
A estimar, sense perdre'm.
A no fugir, si vull quedar-me.
Fas de mirall, a sotragades, ho saps?.


Nits de pell a quatre mans.

Passejades plàcides, carquilles i onades

Somnis sempre..., de mar blava.

♥♥
Desafino sovint..., estimo encara!
                                 (Sònia Moll).

 

Decidir...

Llegia no sé on...Prens alguna cosa per ser feliç?. Sí, decisions, va respondre.

Decidir és arriscar-se, és creure en un possible, més enllà de normes socials. Decidint et pots equivocar, però no decidir rosega en els moments de soledat.

Els temps se'ns escola entre els dits i ens empeny a decidir-nos, coses de l'edat...

Les nostres decisions ens defineixen, ens uneixen, ens separen...decidim amb l'esperança -a voltes colpidora- que la vida avançi més rodada. Decidir és necessari, però  no sempre fàcil.

Si res ens salva de la mort, al menys que l'amor ens salvi de la vida, deia Pablo Neruda. Perquè  no decidim estimar, no respon a la raó. S'imposa a través de camins verds, a dues rodes, el reguem amb vins de perfum afruïtat i pansa blanca, és aquella mà que acotxa els teus somnis...

La vida val la pena si sabem estimar i decidim (sí, per aquest ordre!), malgrat no sempre llueixi el blau a cada pas, a cada decisió...

Espera'm a casa...

El darrer Sant Joan va despertar  una primavera adormida. Murs que cauen a passets petits.

Malgrat encara hi ha defenses sobreres...Poder obrir el cor desconfiat.
Despullar-se de cap a peus, en cos (juganer)  i ànima (malmesa).

Estimar es acceptar, arraconar aquest voler compendre obstinat.

L'amor són paraules boniques que no vols gastar, 

també aquelles que es xiuxiuegen, les que es malinterpreten,
les que roseguen els pensaments.

L'amor està fet de petons de mil formes, de mosquit i de calamar, 

que esclaten als llavis i et dibuixen el millor dels somriures.
De carícies que encenen la pell, de gemecs i sospirs;
de cases que, a voltes, comencen per la teulada.

L'aventura de descobrir-nos, el  risc d'estendre les ales per conquerir noves terres,

noves personetes. Un repte, la flexibilitat.
Construïr records que avancen en bicicleta per paratges verds.

Per què estimar és la única cosa que ens fa sentir vius...

Camins...

La fluïdesa d'una conversa i la teva mirada blava que m'esguarda.

Mires ...i esquives. Timideses que es troven.

Tu, desig preuat, sobrevoles el meus pensaments.

T'aturo a mig vol. No alimentis vagues expectatives.

Gaudir del moment, del petit gest de proximitat, de la complicitat incipient. 

Instants que acotxen els meus somnis.

Em sé la lliçó dels mestres a favor del desaferrament, la teoria. 

La pràctica en aprenentatge constant, a una li agrada sentir-se arrelada

als cors que estima. 

Cada situació diferent a l'anterior, la il.lusió recuperada.

Malgrat camins enterrats, malgrat ofecs, 

n'hi ha de nous a descobrir, 

xino xano arreplegues les molles de pa del caminet d'argent.

Vet aquí sols un somni?, el temps dibuixarà la resposta...

Moments...

 I en el fons saps que has fet el que senties, el que et demanaven les entranyes...

 posar les cartes sobre la taula. Segueixes fent volar ocells, dibuixant somnis...però ja no  camines amb el ciri a la mà. Fa recança aquest sentir.

Els ulls somiadors, cerquen l'amagatall d'aquell amor que va i torna i es despulla sense pors. Que no flaqueja davant les ventades i vetlla els somnis amb la suavitat de la remor del mar.  Evitar  ensopegar amb la mateixa pedra. Saps què et fa feliç  i el deliri que porta a l'abisme. Segueixes estimant el temps de les temptatives. Immnersos en aquest perpetu trànsit de moments diversos, de tots colors!.

Words and pictures

I et fa pensar...imatges vs. paraules, què pesa més?
No vull triar.Dona'm paraules que no s'escolin com la sorra,
dona'm imatges que em deixin sense paraules.
M'agraden aquelles paraules que em dibuixen un somriure.
Imatges que m'emocionen i em toquen l'ànima.

Lluitar contra els propis fantastames,
solcar les aigües del viure no sempre planeres.
Que no s'hi val deixar escapar paraules amb la mà,
ni ser esclau d'imatges fugisseres.


Entre el sol i la lluna, cercar la immensitat de l'avui.
Imatges que ens sublimen,  regalen una mirada més àmplia.
La comunió de les parules i les imatges ens enriqueixen!.

Ritme!

Avui 'sóls'  una cançó...

On música i paraules, són un tàndem vital.

Una dona de ciutat, que no deixa de ballar al ritme del vent que toca.

Seguidora incansable de la veu del cor, un ritme màgic!.

Per què jo vull!

Perquè no vull que els arbres m'impedeixin veure el bosc.

Perquè  els greuges i les decepcions es barregen amb els caminets daurats compartits, talment com la vida, diversa!.

Perquè vull apendre a calçar les teves sabates i saber de què parles, com sents i tu?, t'atreveixes?.

Perquè estimar és una carrera de fons i no una cursa puntual.

Perquè les paraules són ponts de mar blava i els silencis el seu captiveri.

Perquè el goig del cor esperona cos i ànima.

Perquè tinc un ram de preguntes i il.lusions, que il.luminen els sentits.

Perquè allò que veiem camp enllà, és el projecte del nostre esguard interior.

Perquè sí, perquè jo vull. Tot comença i acaba en un mateix .

Se'm gira feina!.

♪♫♪

Si jo fos...

El meu jardinet

 El meu és un jardinet recollidet, però divers i la joia  del meu cor.

 Hi ha flors arrelades, romanen malgrat les adversitats i  llueixen un amor incondicional,   són flors preuades i el pas del temps no marceix la seva essència.

 Hi ha aquella flor propera, un temps còmplice i un vincle sempre present. Tu em presentes aquella flor que més t'estimes, divertida i  vital, com no acollir-la en el meu jardí! i em regales els somriures de les floretes més menudes i boniques del jardinet.

I no oblido aquelles flors que de fóra vingueren, arribades de mil contrades i aquí resten, quan oneja la calma i també quan es fa difícil navegar, tot un tresor!. 

I aquella flor que veia blava, lladre de cors que no vaig saber compendre ni predir.

Tú, aquella flor que la vida em prengué, ella és així de lletja a voltes...Ets present perquè el meu record et dóna llum, sempre.

A vegades de forma maldestre, no sempre amb les millors eines, 

m'agrada cuidar del meu jardinet. Feina a temps complert, plogui, nevi o faci sol. 

Estimar és tot un mestratge per polir.

Ocupació tan agraïda, rebre més del que dones..

Gràcies per ser-hi!

♪♫♪

Good Night

Algú...

 Cerca algú que  tingui cura apassionadament d'ella,

amb cada pensament, amb cada respir, amb cada gest.

Que cada alè l'ajudi a veure les coses amb una altra mirada.

Algú a qui estar lligada amb fils màgics que enllaçen i no oprimeixen el cor.

Algú amb fets i paraules que es donen la mà.

Vol algú amb qui compartir la resta de la seva vida. Curta o llarga?, qui sap!. 

A mitges amb el viure d'un ventall de colors divers. Dies grisos, de cel rogenc, nits màgiques i amb cel mariner.Dies en què el món fa mal. Algú amb qui compartir els pensaments més interns. 

Algú que vulgui sumar presents per construir un demà.

Algú amb qui redescobrir-se cada dia. Algú sense pors o amb coratge per fer-hi front.

Que ningú se'n lliura en aquest camí diari, sense assajos.

Algú de tarannà tortugueta i ànima de dofí.

 Que potser passaran els anys i vindrà l'adéu..., sempre diuen. Potser sí o potser no.

 Però ja seria una altra història.

I a canvi...

Tinc, per a tu, un present
I no és d'aniversari
Ni de cap dia assenyalat
Tinc, per a tu, un present
Que t'acompanye sempre
Com el teu amulet ocult.**

                       **Feliu Ventura