dimecres, 2 de desembre de 2015

Possibles..





Mig perdudes algunes paraules, retroben el seu camí.
Conformen el gest i ofeguen el silenci.

Abraces el càlid present, xino xano.
La por hi és, però l'arbre dels desitjos creix
i esten el seu fullam per donar-me recer.

Compartir aquest refugi,
amb  riures sincers,
amb històries de mar.
perquè em gronxin tots els somnis
i em mantinguin sempre el cor viu.

Apendre a mirar-me.
A estimar, sense perdre'm.
A no fugir, si vull quedar-me.
Fas de mirall, a sotragades, ho saps?.


Nits de pell a quatre mans.
Passejades plàcides, carquilles i onades
Somnis sempre..., de mar blava.

♥♥
Desafino sovint..., estimo encara!
                                 (Sònia Moll).

 

13 comentaris:

  1. Amb lluna o sense... "nits de pell"
    Amb música o sense: estimar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la combinació! Xavier, tot un luxe pels sentits.

      Elimina
  2. Real o desitjat? Esperem que sigui la primera opció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Somnis, realitats, esperances...una mica de tot, talment com la vida mateixa, no trobes XeXu?

      Elimina
  3. M'agrada aquest arbre que dóna recer...Compartir-hi , a la seva ombra, aquests somnis gronxats per la mar i que alegren el cor!!!
    Petonets, Audrey.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai què en faríem sense aquest arbre i el seu càlid recer?. Fan bé al nostre cor... Gràcies M.Roser . Petons!

      Elimina
  4. Somiar sense perdre la realitat..."deixar-se", sense mirar el temps.
    Tenir els peus a terra, però sense deixar de gaudir...de gaudir mentre camines, de gaudir del caminar...fent camí.

    Gaudeix!!!

    Abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Somiar, ser present, gaudir, permetre's...ingredients imprescindibles per viure plenament. Abraçada Josep!!

      Elimina
  5. Estimar és la sol.lució....
    Petons preciosa,
    A

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com diu una cançó preciosa...Loving can hurt.
      Loving can hurt sometimes. bBut It is the only thing that makes us feel alive
      . Gràcies Anònim.
      V.

      Elimina
  6. "Aprendre a no fugir, si vull quedar-me", ho trobo preciós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una tasca no pas fàcil...

      Gràcies Loreto.

      Elimina
  7. Un pèl tard...però sempre agraïda pels vostres comentaris!.
    Petó gegant!

    ResponElimina

Petjades...