dimarts, 19 de maig del 2015

Moments...









 I en el fons saps que has fet el que senties, el que et demanaven les entranyes...
 posar les cartes sobre la taula. Segueixes fent volar ocells, dibuixant somnis...però ja no  camines amb el ciri a la mà. Fa recança aquest sentir.

Els ulls somiadors, cerquen l'amagatall d'aquell amor que va i torna i es despulla sense pors. Que no flaqueja davant les ventades i vetlla els somnis amb la suavitat de la remor del mar.  Evitar  ensopegar amb la mateixa pedra. Saps què et fa feliç  i el deliri que porta a l'abisme. Segueixes estimant el temps de les temptatives. Immnersos en aquest perpetu trànsit de moments diversos, de tots colors!.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

11 comentaris:

  1. Un Món Paral·lel20 de maig del 2015, a les 0:06

    Al final no deixes de col·leccionar "moments", de colors o no, però "moments".
    Però pel que percebo, amb l'experiència de moltes experiències...
    Segueix gaudint dels "moments..."

    Abraçada de colors!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Audrey24 de maig del 2015, a les 16:32

      La vida com una nòria que no deixa de girar...I anem sumant experiències, moments, de tots colors!.

      Gràcies Josep!

      Elimina
  2. Sergi20 de maig del 2015, a les 0:12

    Mentre hagis fet el que creies, ja està bé. Equivocada o no, és el que t'ha sortit de dins, i a ningú hem de fer més cas que a nosaltres mateixos. Ara només em faltaria entendre quina decisió has pres, però ja no demano tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Audrey24 de maig del 2015, a les 16:59

      Saber què he fet el que sentia, allò que la intuició em deia, és el més important XeXu!. Desvestir les expectatives...

      Elimina
  3. xavier pujol20 de maig del 2015, a les 12:05

    La vida és un seguit de moments, un seguit de prendre decisions, de vivències.
    Que et siguin propícies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Audrey24 de maig del 2015, a les 17:16

      Doncs sí Xavier, és un continu..., com ha de ser!, sempre endavant. Gràcies pels bons desitjos!

      Elimina
  4. Garbí2420 de maig del 2015, a les 20:17

    Cada decisió té un 50% d'encert, però poder fer el que decidim nosaltres mateixos es el tot per sentir-nos realitzats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Audrey24 de maig del 2015, a les 17:29

      És el tot...ja ho pots ben dir Joan. Malgrat certes decisions impliquin alguns entrebancs en el camí...

      Elimina
  5. M. Roser20 de maig del 2015, a les 21:07

    És bo fer volar coloms i dibuixar somnis, però mirant molt bé on posem els peus, per vorejar aquesta pedra que ens fa la guitza...I gaudir de cada un dels moments agradables que ens trobem pel camí!
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Audrey24 de maig del 2015, a les 17:37

      Les teves paraules sempre m'arriben Roser, encertades...com el camí sense entrebancs. Apendre a vorejar les pedres, un aprenentatge continu

      Abraçada!

      Elimina
  6. Audrey24 de maig del 2015, a les 17:38

    Gràcies pels vostres comentaris.

    Petonets!

    ResponElimina

Petjades...

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)