 |
El meu és un jardinet recollidet, però divers i la joia del meu cor.
Hi ha flors arrelades, romanen malgrat les adversitats i llueixen un amor incondicional, són flors preuades i el pas del temps no marceix la seva essència.
Hi ha aquella flor propera, un temps còmplice i un vincle sempre present. Tu em presentes aquella flor que més t'estimes, divertida i vital, com no acollir-la en el meu jardí! i em regales els somriures de les floretes més menudes i boniques del jardinet.
I no oblido aquelles flors que de fóra vingueren, arribades de mil contrades i aquí resten, quan oneja la calma i també quan es fa difícil navegar, tot un tresor!.
I aquella flor que veia blava, lladre de cors que no vaig saber compendre ni predir.
Tú, aquella flor que la vida em prengué, ella és així de lletja a voltes...Ets present perquè el meu record et dóna llum, sempre.
A vegades de forma maldestre, no sempre amb les millors eines,
m'agrada cuidar del meu jardinet. Feina a temps complert, plogui, nevi o faci sol.
Estimar és tot un mestratge per polir.
Ocupació tan agraïda, rebre més del que dones..
Gràcies per ser-hi!
♪♫♪
Estimar cada dia i aprendre'n sempre una mica més...
ResponEliminaParaules boniques, per un jardinet bonic.
Bona nit i bona setmana, Audrey!
Gràcies Carme!, sí aprenentatge diari, val la pena!
EliminaFeliç cap de setmana!
No se'm ocurreix ningú millor q tu per cuidar d'un bonic jardí, petita jardinera. Espero q el teu jardí sempre estigui florit i q les satisfaccions que et proporcioni siguin sempre moltes més q les decepcions.
ResponEliminaPetons, petita jardinera. Sleep tight.
A
Al jardinets hi tenen cabuda tota mena de flors, com als boscos no sols canten els ocells que ho fan més bé.
EliminaGràcies Anònim!
És bonic sentir un ocell q canta feliç, encara q no ho faci bé...
EliminaGracies, petita...
No se'm ocurreix ningú millor que tu per cuidar d'un bonic jardí, petita jardinera. Espero que les satisfaccions que et proporcioni el teu recollidet jardí siguin moltes més que les decepcions que torcin el teu somriure.
ResponEliminafeliços somnis, petita jardinera. sleep tight.
A
Upsss.... sorry. Em va donar un error després d'escriure l'entrada i quan vaig tornar a entrar no hi era, així q la vaig tornar a escriure ( odio tornar a escriure paraules q ja han sigut escrites... ). I sorpresaaa... al final està per duplicat... :-(
EliminaNo passa res Anònim, coses del Sr, Blogger :-S Gràcies per no desistir....
EliminaSe m'escapen les metàfores que amagues en el teu escrit. Tu el veuràs simple i clar, però des de fora se m'acudeixen mil interpretacions i cap. L'únic que puc dir és que un jardí sempre s'ha de cuidar, per més metafòric que sigui.
ResponEliminaGràcies per les teves paraules XeXu, malgrat les metàfores...
EliminaSí els jardinets són plens de vida i és bo cuidar-los com millor sàpiguem.
Si estimes cada un dels pètals que el teu jardí florit t'ofereix, no és estrany que rebis més del que dones.
ResponEliminaQui no estima les flors del seu jardinet?, ens mouen les il.lusions, els somnis..., la vida sempre sorprén!.
EliminaD'aquest escrit en podriem treure vàries conclusions.....però siguin les que siguin cuida bé el teu jardinet
ResponEliminaAixí d'una manera o altre, les meves paraules t'han arribat ...ho celebro.
EliminaEn tinc cura, en tinc cura...:-)
Un jardí ple de boniques flors, on cada una té un color diferent amb el seu significat...Cada flor pot ser un record, i sembla que n'hi ha una que et dóna tristesa, però tu la il·lumines i el record es torna amable...
ResponEliminaEstimar...No sempre reps més del què dones, si és així la vida et somriu.
Petonets de tots colors.
M'agrada ccom descrius el meu jardinet, és ben bé així!, cadascuna té el seu color i agraeixo el temps compartit.
EliminaVeure el got mig ple...si més no intentar-ho sempre.
Petonets, Roser i bon diumenge!
S'han de cuidar les "flors" del teu jardí, si te les estimes. No deixis de fer-ho, a no ser que aquestes portin espines que produeixen molt de dolor.
ResponEliminaMolt bonic l'escrit, molt boniques les metàfores que deixen que la imaginació voli i fem de cada una de les flors una de nostra.
Abraçada
Doncs sí Josep...Un jardinet té tota mena de flors, no deixarem de tenir-ne cura malgrat no totes siguin igual de boniques.
EliminaA vegades viure fa mal...
Gràcies per fer el post una miqueta teu.
Abraçada i bon diumenge!
Només ens faltaria poder-les flairar
ResponEliminaSí Loreto! i cadascuna d'elles té una olor especial...
Eliminagràcies a tu per compartir
ResponEliminaA tu Xelo per la visita :-)
EliminaGràcies a tots per les vostres paraules!.
ResponElimina