diumenge, 1 de febrer de 2015

Algú...



 Cerca algú que  tingui cura apassionadament d'ella,
amb cada pensament, amb cada respir, amb cada gest.
Que cada alè l'ajudi a veure les coses amb una altra mirada.
Algú a qui estar lligada amb fils màgics que enllaçen i no oprimeixen el cor.
Algú amb fets i paraules que es donen la mà.
Vol algú amb qui compartir la resta de la seva vida. Curta o llarga?, qui sap!. 
A mitges amb el viure d'un ventall de colors divers. Dies grisos, de cel rogenc, nits màgiques i amb cel mariner.Dies en què el món fa mal. Algú amb qui compartir els pensaments més interns. 
Algú que vulgui sumar presents per construir un demà.
Algú amb qui redescobrir-se cada dia. Algú sense pors o amb coratge per fer-hi front.
Que ningú se'n lliura en aquest camí diari, sense assajos.
Algú de tarannà tortugueta i ànima de dofí.
 Que potser passaran els anys i vindrà l'adéu..., sempre diuen. Potser sí o potser no.
 Però ja seria una altra història.

I a canvi...

Tinc, per a tu, un present
I no és d'aniversari
Ni de cap dia assenyalat
Tinc, per a tu, un present
Que t'acompanye sempre
Com el teu amulet ocult.**
                       **Feliu Ventura

15 comentaris:

  1. Només cal trobar aquest algú, i per el que es demana no crec que sigui difícil. Llavors només caldrà tirar endavant i el dia a dia escriurà sol la història.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada el teu optimisme Joan!, sí. Endavant!.

      Bon dissabte assolellat :-)

      Elimina
  2. A qui té aquest "algú" li pot semblar feina fàcil.
    A qui no el troba li sembla cada cop més impossible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cadascú sap la seva 'feina', cuidar el jardinet, fer camí...
      Uns i altres, sempre endavant, no trobes Xavier?.

      Elimina
  3. Suposo que trobar aquest algú, és el somni de tot ésser humà...És algú tan perfecte que seria com tenir un tresor. M'ha fet gràcia això de "tarannà de tortugueta i ànima de dofí"...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O potser no Roser...què els gustos són diversos!. Sí seria un tresor, sí...però no perfecte, qui ho és?. Són persones xino xano...però que et dibuixen un somriure, un bon tàdem, no trobes?.
      Petonets, bonica!

      Elimina
  4. Un escrit preciós, una manera d'expressar allò que molts ansiem en algun moment de la nostra vida. De vegades ho trobem, i altres ho perdem. Sigui per molt temps o per poc, s'ha de viure, i s'ha de fer intensament com si se'ns escapés el temps, i amb el pas ferm com si hagués de durar tota la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. També m'agraden les teves paraules XeXu, reflexen fermesa, sentiment, experiències viscudes...vida amb majúscules!.

      Elimina
  5. Demanes molt, petita Audrey... Fins i tot potser massa, un somni... sols a l'alçada del q ofereixes, petita gran Audrey. Espero q tot cor q la vida et somrigui i s'acompleixin els teus somnis. Per la meva part t'envio un petó ple de carinyo...

    PD - Gràcies pel regal musical. Una obra mestra...

    A

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creus què és massa?, em sembla que tu parles de perfecció...Jo més aviat d'allò wabi sabi: efímer, imperfecte, bell...tan preuat quan ho gaudim!.
      Gràcies per les teves paraules.

      PD Gràcies a tu A.
      Imatges d'una peli preciosa per a mi i música meravellosa, és màgic!

      Elimina
  6. Potser no s'ha de cercar per trobar.
    Frase típica, oi?
    No cerqui i trobaràs. Si cerques i no trobes, desesperes.
    Un escrit molt bonic Audrey.

    Abraçada!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser tens raó Josep...
      No deixar de fer camí, això sí, sempre endavant!, oi?.

      Abraçada!

      Elimina
  7. Trobar, potser tampoc cal trobar.

    ResponElimina
  8. Sóna massa pràgmàtic, sí Josep. Millor gratament sorpresa! :-)

    ResponElimina
  9. Gràcies a tots pels vostres comentaris!

    ResponElimina

Petjades...