El darrer Sant Joan va despertar una primavera adormida. Murs que cauen a passets petits.
Malgrat encara hi ha defenses sobreres...Poder obrir el cor desconfiat.
Despullar-se de cap a peus, en cos (juganer) i ànima (malmesa).
Despullar-se de cap a peus, en cos (juganer) i ànima (malmesa).
Estimar es acceptar, arraconar aquest voler compendre obstinat.
L'amor són paraules boniques que no vols gastar,
L'amor són paraules boniques que no vols gastar,
també aquelles que es xiuxiuegen, les que es malinterpreten,
les que roseguen els pensaments.
les que roseguen els pensaments.
L'amor està fet de petons de mil formes, de mosquit i de calamar,
que esclaten als llavis i et dibuixen el millor dels somriures.
De carícies que encenen la pell, de gemecs i sospirs;
de cases que, a voltes, comencen per la teulada.
L'aventura de descobrir-nos, el risc d'estendre les ales per conquerir noves terres,
De carícies que encenen la pell, de gemecs i sospirs;
de cases que, a voltes, comencen per la teulada.
L'aventura de descobrir-nos, el risc d'estendre les ales per conquerir noves terres,
noves personetes. Un repte, la flexibilitat.
Construïr records que avancen en bicicleta per paratges verds.
Construïr records que avancen en bicicleta per paratges verds.
Per què estimar és la única cosa que ens fa sentir vius...
I és just el que cal fer dia a dia, perquè quan arribem a ser molt grans podem tenir la nostre capsa de records plena de gom a gom.
ResponEliminaEls de calamar......enganxen molt. Un escrit fantàstic, potser el sant hi té a veure.
I si els records sumen encara millor Joan, si resten...ens toca apendre'n!.
EliminaPotser, el Sant li va donar un toc màgic sí :-)
L'amor de vegades, pot fer mal, però sempre ens fa sentir vius...
ResponEliminaI podem fabricar un munt de records, procurant guardar els que són amables, com el d'aquests ulls que ens miren de fit a fit, com si se'ns volessin endur l'ànima...
L'amor ens posa les coses més fàcils i és impossible que ens sentim sols, si ens deixem capturar per la mirada que dia a dia tenim a frec de galta...
M'agraden els records que van en bicicleta!!!
Bon estiu. Audrey.
L'amor pot fer mal, sí M.Roser, però és com un petit peatge a pagar per gaudir-ne, per sentir-nos vius...
EliminaAbraçada de tornada!
Sembla que has iniciat un nou camí d'aquells tan emocionants, i amb tants dubtes per totes les ferides, però em sembla que no et calen consells, que el sabràs caminar perfectament. L'amor és molt emocionant i s'ha de viure plenament. Així que a posar-se en mode 'vida' i ja veurem després com va.
ResponEliminaMode vida, m'agrada XeXu ho dius, estar amatents i gaudir d'aquest trajecte...
Elimina*com ho dius...
EliminaI tant que n'és de bonic. Poc a poc, anar deixant les cuirasses, hi són, no cal tenir-les por, sols anar avançant fent petons de mosquit i de calamar! (ps, intento imaginar com són els de mosquit i calamar!, carai!!!)
ResponEliminaendavant!!!!!! i a sentir-se viu, i tant!
Cada petó és diferent, cadascun té el seu moment, però tots especials! :-D
EliminaPetó gegant!
Ens fa sentir vius i, a vegades, ens desespera.
ResponEliminaRes és blanc o negre, oi Loreto?
EliminaEm quedo amb l'última frase Audrey...
ResponElimina"Per què estimar és la única cosa que ens fa sentir vius..."
I em d'aprofitar-ho!!! Passi el que passi desprès, Són "moments de tots colors"
Gaudir del trajecte amb tots els sentits. Sí Josep són moments ben acolorits...
EliminaAbraçada,
M'alegro molt, Audrey, d debó. A vegades les situacions no són tan fàcils com podrien ser xò si algú és prou tossut ( :-P ) com per superar el q sigui aquesta ets tu. Et desitjo el millor, ja q sols això és el q mereixes. No miris enrere.. Prou temps vas malbaratar quan el passat era el present.... I sort, Audrey, molta sort...
ResponEliminaPetons plens de bons desitjos,
A
La tossuderia no sempre ens serveix per a tots els camins, lliçó apresa.
EliminaPrefereixo creure en una frase que he aprés darrerament What goes around comes around
Gràcies!
Estimar ens fa sentir vius, però també morts segons com es miri. Tot depèn de si et corresponen!
ResponEliminaSalutacions!
De fet són dos cares d'una mateixa moneda, no trobes Lydia. Clar que sí podem escollir...:-D
EliminaSalut!
Amb retard...però sempre agraïda per vostres comentaris!, fan gran aquest raconet.
ResponElimina