dijous, 18 de juliol del 2013

Preguntes disperses...





 És possible mostrar-se sense disfresses?.
Ens compartim?, el què?, amb qui?, com?,  som conscients del que lliurem?
No és el mateix el coneixement que la saviesa, 
pots saber com cuidar un jardinet, 
però ho fas? o ho interpretes?.
No és el mateix la sinceritat de doble tallant que la franquesa de cor.
 
I ja ho deia el meu poeta de capçalera...

No demano gran cosa.
fer l'amor sense crosses
O bé, si sembla massa...
Miquel Martí  i Pol

♫♪

16 comentaris:

  1. Audrey, bonica, asserena't i deixa de pensar tant. Et deixo una lectura:

    http://www.alexrovira.com/ca/reflexiones/blog/articulo/en-calma

    Espero que t'agradi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ariadna!, sí m'ha agradat i té molta raó, malgrat que ja sabem que portar la teoria a la pràctica no és tan senzill. Ja enfilo el camí de la calma que em caracteritza, però a vegades estavello paraules contra les incomprensions :-S

      Abraçada!

      Elimina
  2. Un munt de bones preguntes... que no tenen cap resposta certa... a vegades penso que la intenció ferma de mostrar-se sense disfresses ja seria molt, encara que no ho aconseguíssim del tot.

    I aquesta teva frase m'agrada molt, quanta raó tens!!!

    "No és el mateix la sinceritat de doble tallant que la franquesa de cor."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Masses preguntes Carme, oi?, però van sortir totes alhora...:-S Doncs sí la intenció ferma de mostrar-se sincerament, és un punt positiu i sí és materialitza, genial!.

      Petons, bonica!.

      Elimina
  3. Tantes preguntes no es poden respondre de manera fàcil. Sembla un moment de replantejament personal, i jo que pensava que ja havies passat per aquí. Disfresses? Saviesa? Franquesa? I després la gent flipa amb el meu bambú...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aixxx Xexu més aviat van ser passes de cranc, gegants! i no pot ser, el camí sempre endavant!.

      El teu bambú em va agradar molt, com a metàfora, el teu comentari em va desconcertar, però això ja és una altra història...

      Elimina
    2. Vols creure que em sembla que m'acabo d'adonar que respons els comentaris? He anat repassant unes quantes respostes teves i ara he arribat aquí. Podria haver contestat a moltes de les coses que em dius, però m'he quedat amb que el meu comentari sobre el bambú et va desconcertar, i si vols que te l'expliqui millor (m'has fet anar a recuperar què et vaig dir...), només ho has de dir.

      Elimina
  4. Sí que és possible treure's la roba que no serveix i despullar-se davant dels altres, com diu la cançó. No coneixia Canimas, m'agrada molt! Jo, com el poeta, també demano fer l'amor sense crosses. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també crec que és possible Silvia, mostrant les coses boniques i la cara menys amable, que de tot tenim!,oi?.

      Petons de tornada!

      Elimina
  5. Estimada Audrey, no sols és possible sinó que és un deure. Mostrar-nos al món sincerament igual que ho fem davant del mirall. Estimar-nos tal i com som intentant millorar cada dia una miqueta més...
    Jo tinc una norma que segueixo sempre al peu de la lletra, per a mi és com una religió:
    Tractar als altres com m'agrada que em tractin a mi.
    Algú un dia em va dir que era una idea equivocada. Que no tots necessitem ser tractats igual...
    Però jo penso que no és una qüestió d'igualtats, sinó d'ètica moral.
    I si parlem de jardinets, et diré, que el meu jardinet (botànic) és un desagraït. Tot i que hi estic pendent, que el cuido, que el rego, que hi planto floretes, que l'adobo, que li faig companyia i de vegades li llegeixo poemes i li toco el diatònic... No puc aconseguir de cap de les maneres que faci goig =:( Així que, amiga meva, ja veus que no tot depèn d'un mateix!
    Però saps? He descobert, que fent tot això, em fa sentir molt bé i és com un repte. I el dia que em floreixen els rosers, la menta o les campanetes, em sento la persona més feliç del món!!!
    Potser un dia em cansi, i pinti les parets de la tanca amb mil flors de colors, o canvii la gespa per unes precioses rajoles rústiques, o planti a les torretes molinets de vent i pengi als arbres un bon grapat d'atrapasomnis!!!
    Potser no depèn de mi i sigui, senzillament, que l'orientació del jardí no sigui la correcta; o potser hi toqui massa el vent (que mira que bufa fort al meu poble) De vegades, ens costa admetre que hi ha coses que s'escapen al nostre control. Potser els trèbols m'estan dient que no els agrada i jo no els escolto, potser les roses estan tristes i per això floreixen poc i no ho sé veure, potser el julivert té fred i li agradaria més una torreta a la terrassa, vés a saber... Algún dia però, estic segura que el jardinet i jo farem les paus i trobarem el nostre equilibri!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Judit! :-), sí també ho comparteixo, penso que és tan vital per un mateix, com just pels que ens envolten.
      Saps?, compartim la mateixa religió :-), per coherència, sí!.
      Pel que fa al teu jardinet, t'hi esforces de cor i amb les millors eines, que més es pot demanar?. No siguis tan exigent amb ell...Però a vegades les millors intencions no donen els fruïts desitjats. I penjar atrapasomnis als arbres,que super bonic em sembla!.
      Costa acceptar que hi ha coses que no depenen de nosaltres,malgrat hi posem el cor.

      No en dubto pas que trobaràs l'equilibri desitjat!

      Petonet de tot ♥

      Elimina
  6. Audrey crec que fora de la feina ( i fins a cert punt...), tot els brins del nostre temps particular l'hem de dedicar a la gent autèntica, la que ens omple i ens mira als ulls sense reserves...

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvingut Josep Lázaro a aquest raconet!.

      Cert!, però a vegades t'emportes sorpreses amb la gent..., però de la mateixa manera penso que ens poden sorpendre gratament.

      Bon vespre!

      Elimina
  7. Gràcies a tots per les vostres paraules, sé que era un post estrany...Agraeixo molt els vostres comentaris.

    Petons de bona nit!.

    ResponElimina
  8. Bona nit, una mica tard, però sense reader es fa més complicat-
    M'agrada i ,'ha agradat sempre llegir-te, les teves paraules, preguntes, reflexions...molts cops me'ls faig meus
    I, aquest cop no serà menys. Preguntes que molts cops no tenen respostes i, "algú" que no mostra mai la seva veritable cara...

    Abraçada ben forta "V..."

    Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep!, les paraules sinceres no fan mai tard i sempre són ben rebudes :-)
      Doncs sí, hi ha preguntes que resten sense resposta i per moltes voltes que hi donem :-(

      Abraçada!

      V.

      PD. En susbstitució del reader et recomano el Bloglovin, funciona!.

      Elimina

Petjades...