Reflexions compartides

Avui 'sols' vull compartir uns bocins d'una entrevista que fa un temps li van fer a

Ana Maria Matute, genial!, una reflexió sobre la vida mateixa.

En aquest raconet que em serveix per endreçar, expressar i compartir mil pensaments,

us deixo les seves paraules com engrunes de pa...per seguir un caminet màgic.

Com a humana, se sent orgullosa d'alguna cosa?
Sí, de l'amor. De la capacitat d'estimar. Jo he conegut l'amor i també l'he patit. L'amor és una equivocació meravellosa.

La vida és màgica. 

Conec la pena més fonda, però també la felicitat més gran, més brillant i esclatant. He sentit l'amor i m'he sentit estimada. Ho pot dir poca gent, això. Tot el que et passa a la vida s'ha d'acceptar, el que és bo i el que és dolent.

L'amor apareix, pum, quan menys te l'esperes. 

Així sigui!.

Sentir en cos i ànima, val la pena córre aquest risc...

♪♫♪

Vida per VIURE!

Follow, flow...

No penssis de més, quan restis sola.
No deixis passar les hores.  Anar i venir, experimentant tota mena de colors,
cobejant compartir horitzons blaus.

La vida és així, canvia el vent, canvien les estacions,
canvia la lluna que ens esguarda nit rera nit.
Quan som al ball, s'ha de ballar, com diu el pare.

No sempre trobem una raó.
Tot és veu igual, si mirem  amb les mateixes ulleres.
Ja observes l'entorn des de formes liles i vidres lluents,
amb el cor sempre inquiet i la ment per aquietar.

De naturalesa cristalina, la nostra ment,
encadena pensaments fugissers, embolicats...

Agombolar-se al vaivé de les ones.

No som més que una gota de llum, un estel fugaç, 

un breu bategar en la immesitat del univers.

Deixa que cos i ànima s'enlairin amb el Sol.
Feliç Solstici d'Estiu!! ♥☼

♫♪♫

Flow

Tot i res

T'entregues, estimes. Vius en plenitud.
Resisteixes angoixes, dones escalf a les pors. Abraçes esperances. Somrius, comparteixes dies assoleiats i nits de lluna plena. Plores pèrdues.
Vius..., a voltes  en minúscula, fins que un tot és torna res.  
Ja no esperes ni desesperes. Entomes i vius...

Te quise y no me arrepiento
Por qué me llevo lo que aprendí.
A veces ganas perdiendo.
Camila
 

Hi ha qui gosa doblegar l'instint més contundent, el de la supervivència. Colpeixen les paraules en  la llunyania,  incomprensió inabastable. L'imagines com una ombra que rosega  l'ànima fins escanyar-la. Fet trencador d'aquella norma no escrita, que nega la llibertat de posar fi a la pròpia vida. Qui es veu en cor de jutjar?!. 

Som narradors de la pròpia existència, captius del nostre horitzó.

Un forte abbraccio, E.

♪♫♪

Time to Say Goodbye